Charlina Vitcheva és la directora general d'Assumptes Marítims i Pesca de la Comissió Europea. Procedent de Bulgària. Gran impulsora de l'economia blava. Va ser nomenada en el càrrec al juny de 2020 i, des de llavors, forma part de l'equip que encapçala el comissari Virginijus Sinkevicius, lituà. Prèviament, havia estat la directora general adjunta del Centre Comú de Recerca europeu.
La seva vida professional està a Brussel·les, a la Comissió Europea, però el passat 25 de març es va escapar a Barcelona per assistir a la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), una oportunitat que ni la indústria pesquera i marítima catalana, ni els alts càrrecs vinculats a l'economia marina no han volgut desaprofitar gens ni mica. En els dos dies de la seva estada a Barcelona s'ha reunit amb: Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica; Antoni Abad, president de la Federació Catalana de Confradies de Pescadors; l'Institut Català de Recerca per a la Governança de la Mar (ICATMAR) i diferents pescadors i representants del col·lectiu. Tampoc ha volgut perdre l'oportunitat VIA Empresa, aconseguint un espai entre reunió i reunió, per a parlar, a l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, sobre economia blava, Catalunya i els conflictes que tenen a la mar com a escenari de fons.
Què és l'economia blava?
És aquella economia que està vinculada amb l'oceà i la mar. I no sols abasta aquelles activitats que transcorren en la mateixa mar, sinó també en la ribera, en la costa, però que estan vinculades amb la mar. L'economia blava abasta un contrast de sectors tradicionals -com la pesca i el transport marítim- i emergents, com l'energia eòlica, solar i oceànica.
Energia oceànica?
El mar té un gran potencial energètic i el seu desenvolupament és transcendental per al futur d'Europa i per a aconseguir els objectius de descarbonització de l'economia dels estats membres de la Unió Europea.
Quin paper juga l'oceà en la descarbonització?
No podem aconseguir aquest objectiu si no aprofitem el potencial de l'energia eòlica en alta mar i l'energia oceànica. També el de la biotecnologia marina: un ecosistema intel·ligent que pot aportar solucions a moltes indústries com l'alimentària i la farmacèutica, i que té un paper actiu en la reducció d'emissions de diòxid de carboni.
La Unió Europea ha publicat el 2021 un nou enfocament quant a economia blava sostenible emmarcat en la direcció per a aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu. Té en compte dues perspectives: la dels sectors més tradicionals, amb una sèrie d'actuacions i sinergies per a aconseguir models sostenibles, eficients energèticament, que produeixin zero contaminació i que emprin el concepte de circularitat; i la dels sectors emergents, que abasta actuacions centrades en la gran contribució tecnològica que poden fer a la sostenibilitat, la carbosintetització i la reducció de la contaminació.
I Catalunya? Què pot fer o dir sobre aquest tema?
Molt. M'he reunit amb el col·lectiu pesquer català, amb la gent que realment està experimentant els beneficis i dificultats de la professió, i puc dir que estem completament alineats amb els objectius de l'economia blava a llarg termini. Del col·lectiu em quedo amb una idea d'Antoni Abad, que ha definit a la federació i els diferents agents del sector com a "persones responsables, assenyades i innovadores". Però més enllà dels objectius a llarg termini, hem de prendre decisions difícils en termes de pesca sostenible.
Vitcheva, sobre Catalunya: "Estem completament alineats amb els objectius de l'economia blava a llarg termini"
Decisions difícils... Com quines?
Una decisió difícil seria limitar l'activitat pesquera per preservar poblacions de peixos sanes. Treballem per aconseguir la màxima rendibilitat sostenible: és a dir, una activitat pesquera rendible i poblacions de peixos sanes. No pots obtenir rendibilitat de la pesca si no comptes amb un bon estoc. De fet, hi ha un acord entre països del Mediterrani occidental, que afecta especialment a Espanya, França i Itàlia, que té l'objectiu de evitar la sobreexplotació d'espècies demersals. En altres zones, hem pogut aconseguir aquests objectius en el 2020, però al Mediterrani, a causa de les dificultats socioeconòmiques, es va decidir posposar-ho fins al 2025.
Malgrat haver posposat la data límit i ara que estem en el camí per a aconseguir-lo, hi ha resistència en el sector: hi ha els qui creuen que no el podrem aconseguir i que, de fer-ho, hi hauria conseqüències molt negatives per a la indústria pesquera. Llavors, per a aconseguir-ho, necessitem prendre decisions severes, com frenar la sobreexplotació pesquera, delimitar àrees en les quals estigui prohibit pescar i invertir per a millorar en selectivitat.
No són canvis fàcils. Entenc que impliquen desafiaments, però hem d'enfrontar-nos a ells. I, des de la nostra posició, podem escoltar moltes maneres de fer-ho, però inevitablement hem de dur a terme restriccions estrictes.
I estem capacitats per a assumir els costos del canvi?
Amb disposició, per descomptat. A més, des de la Comissió Europea estem disposats a acompanyar al sector amb fons addicionals davant els costos socials associats.
"El divorci del Regne Unit amb la Unió Europea és una història trista, una situació en la qual tots perdem"
Més enllà del Green Deal i el camí cap a la sostenibilitat, des del Departament d'Assumptes Marítims i Pesca de la Unió Europea, teniu un paper important en la resolució de conflictes entre països que tenen la mar com a principal motiu de disputa o com a escenari de fons, com el conflicte pesquer entre el Regne Unit i França.
Jo no el diria conflicte. Si que ha estat carregat de controvèrsia, especialment arran de les fake news vinculades al Brexit i dirigides especialment al sector de la pesca, que ha provocat que les negociacions hagin estat extremadament complexes. Ens han portat tot el 2020. Les expectacions eren molt altes i estaven basades en informacions falses, fet que ha provocat que el col·lectiu pesquer quedi decebut amb els resultats. Però el Trade and Cooperation Agreement (TCA) ha estat un veritable èxit, un acord amb el qual hem aconseguit mantenir el vincle amb el Regne Unit, un país amb el qual compartim dos terços de l'estoc de peixos que hi ha en el nord de l'oceà Atlàntic i amb el qual tenim la voluntat de cooperar i construir la nova relació.
El divorci del Regne Unit amb la Unió Europea és una història trista, una situació en la qual tots perdem. En una negociació reeixida parlaríem d'un win-win, i en aquest cas, hem de dir que és un lost-lost. I aquest es tractava d'un acord de divorci.
Un acord amb data de caducitat, el 2026.
Si i no. L'accés a les zones acordades està garantit fins al 2026, i a partir d'aquesta data, l'accés està condicionat a noves negociacions, potser poden ser difícils, però no vol dir que no es vagi a continuar cooperant o donant llicències. En aquest sentit, hi ha també molta especulació sobre que s'acabaran les quotes pesqueres per a aquesta data. Però no, de fet, les quotes es fixen amb un període de tres anys d'antelació i això no canviarà sobtadament, simplement es continuarà negociant.
Finalment, i encara que no és pròpiament del teu departament, vull centrar-me en una desgràcia que succeeix en la mar. Creu que Europa està atenent la crisi humanitària dels refugiats que utilitzen la mar per a fugir dels seus països?
Crec que Europa és un continent acollidor amb els immigrants. Encara que, per descomptat, legals. Tenim les nostres bases en l'imperi de la llei i això ens permet poder ser oberts amb la immigració legal. Amb la il·legal, hem de bregar i, sobretot, comprometre'ns per a fer tot el que estigui a les nostres mans perquè no es perdin vides al mar no es produeixin abusos. Probablement, aquest no és compromís reeixit ara mateix, però són qüestions molt delicades i complicades.
Davant la tragèdia d'Ucraïna, sento que Europa està sent especialment servicial i acollidora a l'hora d'ajudar les víctimes a afrontar aquesta situació.