The Black Swan: The Impact of the Highly Improbable (El Cigne Negre, l’impacte d’allò molt improbable, 2007) de Nassim Nicholas Taleb (1960), és un llibre que entra a l’examen. De fet, Taleb, com a exemple de cigne negre, també entra a l’examen. D’origen libanès de cultura greco-ortodoxa, és matemàtic de formació i s’ha dedicat a les finances com a analista quantitatiu i trader on ha fet “prou” diners com per a dedicar-se a escriure i a filosofar. És membre de l’Institut de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York i professor de Ciències de la Incertesa a la Universitat de Massachussets i a la London Business Scool. Es defineix a si mateix com a “empíric escèptic” i exerceix de flâneur: un meditador professional, que es dedica a viatjar pel món i a seure en cafès i vestíbuls on escriu i llegeix voraçment sense horaris ni caps a qui retre comptes. El trobeu a Twitter.
Una de les seves tesis —la demostra al llibre— és que com a més informació consumim més desinformats estem. Per això Taleb fa anys que va deixar de veure telenotícies i llegir diaris, que l’allibera de prou temps com per llegir més d’un centenar de llibres més a l’any —“que al cap de dècades fa goig”— afirma. El meu ídol.
Fins que al 1790 el físic i naturalista anglès John Latham no va descriure científicament el cigne negre, a Europa es creia que tots els cignes eren blancs. L’evidència empírica així ho confirmava. L’observació del primer cigne negre a Austràlia el segle XIX va trencar amb milers d’anys d’observacions de cignes blancs europeus. Més que una anècdota, l’existència del cigne negre il·lustra la limitació de l’aprenentatge derivat de l’observació i de l’experiència —bases del mètode científic—, i posa de manifest la fragilitat del nostre coneixement. D’aquí el nom del llibre.
Un Cigne Negre (així, en majúscules demarcatives) és per a Taleb un esdeveniment fora de les expectatives habituals que té tres característiques principals: és imprevisible; té un impacte massiu; i, un cop passat, els experts en tenen una explicació que la fa semblar menys aleatòria i més previsible del que era. El llibre dedica una part ben interessant als experts i a les seves gràfiques de distribucions normals (en forma de campana) a qui anomena el “Gran Frau Intel·lectual”, GIF en el seu acrònim en anglès.
Un Cigne Negre és un esdeveniment amb tres característiques: és imprevisible, té un impacte massiu, i, un cop passat, els experts en troben una explicació
Són Cignes Negres internet; l’èxit sorprenent de Google; els atemptats de les Torres Bessones del 2001; l’ascens de Hitler; l’expansió del cristianisme per la Mediterrània i per occident en temps rècord (els cronistes de l’època ni mencionen la nova religió); i l’expansió de l’Islam des de la Índia fins a la Península Ibèrica en pocs anys. Ningú els va predir en el seu moment, han canviat el món i avui centenars de llibres d’història van plens de justificacions i perquès. Quan vivim la història no ens adonem que la fem i molt menys en podem preveure les conseqüències.
El concepte de Cigne Negre és també aplicable a la nostra història personal. Decisions que hem pres i que al seu moment no vam donar massa importància, però que al final ens han canviat la vida i que a posteriori justifiquem perquè les creiem encertades.
Al cor del llibre hi ha el vell problema filosòfic de la inducció que Taleb qualifica com “la mare de tots els problemes de la vida”. Expressat de diferents maneres prèviament per Hume, Russell, Hempel o Goodman, posa de manifest les limitacions que tenim a l’hora d’adquirir coneixement a partir de les observacions. Com podem arribar de manera lògica a conclusions generals a partir d’experiències particulars? Com sabem el que sabem? N’hi ha prou amb observar poques instàncies d’objectes determinats —cignes blancs posem per cas— per a comprendre’n les seves propietats?
El concepte Cigne Negre és aplicable a la nostra història personal: decisions que hem pres i no vam donar gaire importància però que ens canvien la vida
Imagineu un capó que serà sacrificat per Nadal que cada dia és engreixat al corral (en l’original de Taleb és un gall dindi i la celebració la d’Acció de Gràcies). Què pot aprendre del seu cas particular? Doncs que cada dia al matí té una nova ració d’engreix que li confirma la tesi de què el dia següent serà com l’anterior. Cada dia que passi la seva confiança serà més gran. Això serà cert per a tots els dies de l’any tret d’un, en què deixarà de ser cert al mateix moment que ell d’existir. Paradoxalment el dia en què el pelaran serà el dia en què la seva confiança de que no el pelaran serà màxima. Us fa pensar en alguna cosa?
En la situació actual de pandèmia lluny de ser conillets d’índies som el capó de l’experiment mental de Taleb. La covid-19 és un Cigne Negre de manual que segueix les dinàmiques d’imprevisibilitat, impacte global i explicabilitat a posteriori de la mateixa manera que ho fan modes, èxits editorials, religions i carreres de Hollywood.
Si us quedeu amb ganes de més, l’assaig filosòfic Black Swan s’insereix en la col·lecció de cinc volums de l’autor sobre la incertesa titulat Incerto. Els cinc llibres són: Fooled by Randomness (2001), The Black Swan (2007-2010), The Bed of Procrustes (2010), Antifragile (2012) i Skin in the Game (2018).
Publicat el 2007 el llibre Black Swan és un Cigne Negre en sí mateix escrit per un Cigne Negre en temps de Cignes Negres. Amb aquesta imbricació de Cignes Negres no m’estranya gens que el llibre el dediqués al matemàtic Benoît Mandelbrot, pare de la teoria fractal. La seva lectura és més necessària que mai per entendre moltes de les coses que ens estan passant, especialment perquè som incapaços d’entendre el que ens està passant. Entra a l’examen.
Fitxa
Títol de l’edició en castellà: El cisne negro: el impacto de lo altamente improbable (2012)
Editorial: Booket
Col·lecció: Divulgación
Traductor: Roc Filella Montfort
ISBN-13 : 978-8408008545
Número de pàgines: 592
Idioma: Castellà