Conflueixen característiques molt poc comunes a Señuelo, que fan del lloc una proposta diferent però també amb un alt risc. Almenys, si com tothom assegura, ens apropem a una contracció de l'economia i, per tant, del consum.
En primer lloc, la ubicació a la zona (molt) noble de la ciutat, que sempre ha suposat un doble anvers mentre locals i propostes excel·lents han xocat amb poca recurrència. Tot i l'elevat poder adquisitiu que conflueix al seu voltant.
En segon lloc, que algú cregui tant en una idea que posi part dels seus propis diners per dur-la a terme. Acompanyat, a més, per un co-soci inversor que s'endinsa per primera vegada al món gastronòmic malgrat acumular experiència (i èxits) en els de la construcció, telecomunicacions i fins i tot esport.
Si alguna cosa han demostrat Sergio Giraldo i els germans Valiente és que prefereixen els reptes a la comoditat
La tercera pota de la reflexió ve de la proposta: de tiquet mitjà-alt, basada al mar i al producte d'alta qualitat. No per invàlida, tot al contrari. Si no pel fet de la pujada generalitzada de costos i de l'enorme dificultat de barallar-se amb altres grans cuiners diàriament per aconseguir el millor producte possible.
Però si alguna cosa han demostrat Sergio Giraldo i els germans Valiente és que prefereixen els reptes a la comoditat. Que el centre de València deu a la seva gent propostes més enllà de les enfocades al turisme. I, de moment i fent un any de vida, el concepte funciona.
Difícilment hi pot haver rotació contínua i constant en un gastronòmic, però diversos espais d'aquesta mena han demostrat que són capaços d'aconseguir-ho. I, per si de cas, Señuelo aporta una nova opció: una barra d'elaboracions de qualitat que permeten un àpat informal (si podem anomenar així un mollet de sobrassada de greix de ventresca) sota la sensació d'acostar-nos a una mica més elevat.
Va ser sonada la sortida del xef de la Sastreria, el concepte que va donar a un Cabanyal rejovenit el referent culinari que ho elevava definitivament. Però més ho ha estat el fitxatge de Roberto Giménez, que amb 19 anys es va mudar a Madrid per elevar la sala del Corral de la Moreria a una Estrella Michelin i ara torna a les arrels amb l'aposta pels vins de Jerez com la seva gran carta de presentació.
__galeria__
El que no falta és el mar, encara que la situació del local s'ubiqui de la Mediterrània en una zona més llunyana que la seva aposta anterior. Per això les braves porten ratlladura d'ou de tonyina, l'ensalada és de pessigolles confitades o les pochas es barregen amb escopinyes a la brasa per atorgar un sabor difícil de trobar en altres plats de cullera.
El plaer dels arrossos
Hi ha arrossos a la carta? Per descomptat, com qualsevol comensal local o forà buscaria en un restaurant valencià del nivell que dóna Señuelo. Fins i tot amb picades d'ullet al classicisme, amb el de conill i caragols acabat en brases.
Hi ha carns? N'hi ha. Dos, en concret, per als que busquin alternatives més enllà del món marí. Tenint en compte que el que crida l'atenció són els peixos com el turbot o el Sant Pere, si bé als actuals preus de mercat demanar-los pot pujar considerablement el compte final.
Hi ha una proposta clara. Dos menús degustació per no preocupar-se de 40 i 70 euros. Un tiquet mitjà d'uns 50 per a qualsevol àpat compartit
Però, sobretot, hi ha una proposta clara. Dos menús degustació per no preocupar-se de 40 i 70 euros. Un tiquet mitjà de prop de 50 per a qualsevol menjar compartit. La possibilitat de maridar cada plat gràcies a la capacitat d'emetre suggeriments de Roberto. I, finalment, la sensació de tornar a la cuina marinera en una ciutat que mirant el mar gairebé no s'hi ha especialitzat.
Tot des de la santíssima trinitat que engloba la majoria dels negocis espanyols: el futbol, la construcció i la gastronomia, com demostra l'aposta del grup Valiente en un moment on totes les perspectives conviden al recolliment inversor. I ells, en tots aquests aspectes, aposten al contrari.