El món de les criptomonedes, i les iniciatives empresarials que s'hi associen, encara genera cert rebuig, tant entre el públic en general com en esferes econòmiques més especialitzades. Massa eteri, massa voluble. Elon Musk tuita i BitCoin es desploma; la Xina vol més PlayStations i et quedes sense estalvis. Si s'ignoren les reaccions satíriques en xarxes a les fluctuacions de les monedes digitals i dels seus seguidors – més enllà de dogecoins i de "Aquí se holdea" – les divises amb tecnologia blockchain són encara un ecosistema obscur, del que poc, percebem, ens en podem refiar.
Sobre aquesta premissa es construeix la novel·la El Club dels Robinhoods (2019), de l'economista i articulista especialitzat Josep Lluís de Villasante. Amb efluvis de thriller d'espionatge, l'obra explora un desfalc al voltant d'una empresa basada en la plataforma Ethereum, una de les iniciatives de blockchain open source més importants del món en l'actualitat – i la criptomoneda que s'hi genera, Ether.
A la ficció, un hacker troba una porta d'entrada al protocol d'un projecte de smart contracts anomenat Distributed Autonomous Organization (DOA), i fa desaparèixer cinquanta milions de dòlars del capital conjunt dels inversors. En el que descriu com una narració "molt ancorada en la realitat", de Villasante explora els límits i els perills de les criptodivises, una tecnologia interessant però amb un valor ancorat en subjectivitats col·lectives com pocs altres productes financers.
El club dels Robinhoods vesteix d'intrigues, en ocasions corporatives, en altres més a peu de carrer, el fenomen i les problemàtiques de les monedes digitals basades en blockchain i les iniciatives empresarials que s'hi construeixen. Amb la seva primera novel·la, de Villasante fa una feina d'artesania banyada en expertise econòmica i empresarial.
'Hard forks' i 'tokenholders'
El club dels Robinhoods funciona bé, sovint, com a glossari per a no iniciats de la terminologia empresarial del blockchain. Els inversors / accionistes de DOA, en tant que propietaris del valor de la iniciativa en Ethers, són tokenholders. Els mediadors dels mercats obscurs de criptodivises, encarregats de barrejar operacions diverses per amagar les petjades d'una concreta, són mixers; i els canvis d'estratègia empresarial són hard forks.
L'explicació és necessària, a més, en tant que alguns dels patrons més rellevants de la narració s'expressen en aquests termes. Serà difícil per a qualsevol lector entrar en les giragonses de la trama si al capítol vuit encara no coneix les equivalències USD/EDT – de dòlars americans a Ether – en la cotització de les companyies. El club dels Robinhoods aporta, en aquest sentit, el coneixement per, com a principiants, fer una primera mirada a l'abisme de les criptodivises.
La novel·la s'esforça per deixar clar els paral·lelismes entre el que s'hi narra i esdeveniments reals al voltant de mercats d'aquest tipus – tot i que l'autor els descarta com a "fruit de la més gran de les casualitats". Tant és així, de fet, que un dels personatges principals acaba, a l'epíleg, publicant una novel·la titulada El club dels Robinhoods. Si quelcom deixa clar, doncs, l'opera prima de Villasante és que qui vulgui invertir en criptomoneda s'ha de guardar bé les espatlles.