Les generalitzacions sempre ens porten a dir, especialment si som aficionats a un club i aquest ens importa emocionalment, que un futbolista sol moure's per diners i un agent és l'eina per aconseguir-ho. Com si la majoria de les persones no reaccionessin a una millor oferta de treball, fins i tot partint des d'una empresa familiar.
Al mateix temps, gràcies a la pandèmia i al teletreball hem viscut en carn pròpia la dificultat dels onboarding en els darrers dos anys de la nostra vida. Si habitualment, per adaptar-se a una nova companyia es necessiten al voltant de tres mesos, possiblement aquesta xifra s'hagi duplicat gràcies a la dificultat d'establir contactes físics o amarar-se de la cultura i la manera de treballar diària de qualsevol firma.
Tot això, traslladat a l'esport professional, genera una exigència de rendiment immediata, independentment de les circumstàncies que envoltin un fitxatge. No es perdona una adaptació d'acord amb els temps normals, malgrat l'impacte intern que suposa mudar-se a una nova ciutat, conèixer persones amb qui amb prou feines has coincidit abans, adaptar-te a una nova filosofia de joc o fins i tot aprendre un idioma que no domines.
No es perdona una adaptació d'acord amb els temps normals, malgrat l'impacte intern que suposa traslladar-se a una nova ciutat
No solen existir a les companyies no esportives perfils específics que t'ajudin en aquesta transició. Una mena de Head of Welcome que et digui on seure, com fer servir el programari, quines són les tasques prioritàries per començar a realitzar o si els divendres es prenen cerveses.
No obstant això, en alguns casos (no en tots) els jugadors sí que es poden despreocupar de la majoria d'aquests aspectes. Perquè molts representants només els acompanyen en la presentació, sí. Però altres s'involucren en tot el procés posterior.
El cas de l'agent Javier Cordó
Javier Cordón va estudiar INEFC a la Universitat de Lleida i posteriorment Ciències Empresarials a Barcelona. Fa més de deu anys que és agent de jugadors i tècnics com Roger Martí, Pedro Chirivella, Celso Borges, Lluís Milla, Nacho Vidal, Vent Moreno o Carlos Soler. Això significa que els acompanya des que eren adolescents. I ja en aquell moment, buscava no només orientar-los a ells i les seves famílies en allò que podria venir (i que ha arribat) sinó tractar de canviar la percepció que el seu gremi només serveix per aprofitar-se de la feina dels altres i que a més ho fa sense gairebé ètica.
Amb el ja jugador del París Saint Germain li uneix una relació especial. Durant molt de temps va conviure gairebé diàriament amb la seva família (Carlos tenia 12 anys, però Javi ja l'havia vist jugar amb vuit), que no li va explicar que tenia un representant sinó algú que els assessorava en el seu creixement futbolístic. I aquests llaços van suposar un plebiscit general a l'hora de debatre la sortida del club on havia volgut jugar tota la vida.
En les dues darreres setmanes de mercat, amb el valencià volent quedar-se a l'entitat per ajudar almenys fins al gener (on ja era lliure de negociar un nou contracte a sis mesos de finalitzar el seu, però amb la intenció de generar diners per a un club gairebé en fallida a través de les diverses ofertes rebudes), Cordón va haver de negociar amb l'equip gal per sol·licitar-los un esforç extra que generés una mica més de diners a les arques del València. Negociar les condicions del contracte d'acord amb les peticions del seu client i els seus familiars. Convèncer el futbolista que la sortida avui serà més fructífera per a l'equip de la seva vida que en quatre mesos. Organitzar el viatge. Passar amb Carlos els primers dies a París. Posar-se a la seva disposició, per més que el PSG disposa de persones per ocupar-se'n (la figura del Player Manager and Family Care, inexistent a la majoria d'entitats), per ajudar-lo i assessorar-lo en la recerca de la que serà la seva nova casa. Assegurar-se que els seus primers dies d'entrenament transcorrien amb normalitat. I establir un nou protocol de comunicació atès que la proximitat geogràfica havia variat respecte a la de la darrera dècada.
Ha guanyat diners amb l'operació? Per descomptat. Perquè en això consisteix la feina. Però també, durant molt de temps, s'ha posicionat a si mateix com una persona fiable, amb dots de negociació i que els directors esportius respecten. El que abunda en benefici de les persones amb qui treballa. Totes elles, per cert, amb un perfil molt marcat per una bona comunicació, un discurs que surt de tòpics i un comportament irreprotxable.
Com somiava quan, acabades les seves dues llicenciatures, pensava que hi havia una altra manera de gestionar el talent.