RayDalio és ni més ni menys que l'inversor més important de la seva generació. Fundador i director d'inversions de Bridgewater Associates, el hedge fund més gran del món –i la quarta empresa privada més gran dels Estats Units, segons Fortune– , la perspectiva de l'empresari és única a l'hora d'observar des del més alt de l'economia global tota l'estructura productiva i de capital, des dels despatxos fins a la base de la innovació; des del món del treball fins a les grans entitats financeres que regulen i informen les polítiques monetària i fiscal del món. En el seu llibre Principios, –publicat el 2017 amb gran èxit en vendes i recepció a tot el món– Dalio optà per una sort de manifest, un decàleg per la vida i les finances en el món contemporani. La seva darrera proposta és molt més ambiciosa. Principios para enfrentase al Nuevo Orden mundial (Deusto, 2022) estudia, amb economia i història a la mà, quines seran les tendències que marcaran el món que sortirà de les grans crisis que se succeeixen.
S'atribueix a Santayana aquella màxima que deia que qui no coneix la història està condemnat a repetir-la. Dalio, en les reflexions publicades al seu nou volum, adverteix que aquest càstig està molt més determinat del que el pensador nord-americà –suposadament– considerava en aquesta cita. La idea del Gran cicle arquetípic que marca els raonaments de l'autor suggereix una sort d'etern retorn històric; unes condicions que es van repetint amb el pas dels segles i que acaben concretant-se en tendències polítiques i econòmiques homòlogues. Si bé el prospecte de tornar a alguns dels episodis del segle XX no és el més esperançador, el gir de Dalio a la reflexió que obre aquest paràgraf deixa espai per l'acció. Qui sap la història també està condemnat a repetir-la, però està preparat per enfrontar-la. "La raó per la qual les persones subestimen la possibilitat que es donin grans esdeveniments és que rarament els han experimentat en les seves vides", argumenta l'inversor. Conèixer la història, doncs, esdevé un exercici d'imaginació.
El nou ordre mundial que augura Dalio sembla dictat des de Beijing
Segons Dalio, el mercat és la palanca que activa tots els dispositius del gran cicle. A l'inici del volum, l'inversor considera que "per sobre de qualsevol altra qüestió, el factor determinant és la lluita per la creació i la distribució del poder i la riquesa". És curiós, però, com separa explícitament aquesta contingència d'"aspectes com la ideologia i la religió" –és a dir, com exclou, de fet, una certa informació ideològica de la batalla per poder i riquesa; com si la ideologia no fos, de fet, en el seu nucli precisament la producció i sosteniment de relacions de poder–.
Una de les constants històriques que troba Dalio és l'establiment d'un hegemon imperial, una única força que situa els seus interessos al centre i per sobre del desenvolupament global. En el seu estudi, i sobre una fórmula de "poder relatiu" que condensa la riquesa i la capacitat d'influència d'una potència en un moment donat respecte de les del seu entorn, l'empresari estableix que sempre hi ha hagut un centre global principal, l'ascens de la qual coincideix amb el declivi de l'anterior. Tot i la tendència a la multipolaritat que les RR.II. troben en el món globalitzat contemporani, Dalio avisa que aquest desenvolupament s'està replicant: l'ascens en poder relatiu de la Xina coincideix amb la caiguda del dels Estats Units de la mateixa manera que es van creuar les influències de la potència nord-americana amb la de l'imperi britànic a finals del XIX i principis del XX; o talment com aquest va substituir la potència expansionista neerlandesa un segle abans. El nou ordre mundial que augura Dalio sembla dictat des de Beijing.
Engranatges de canvi
Si bé els que Dalio identifica com "desordres interns" de les grans potències han canviat en la seva concreció en les darreres dècades –el que fa un segle podria haver estat una guerra civil o una revolució avui fa més cara de desigualtat econòmica, fragmentació política o afebliment dels sistemes de partits, entre altres molts exemples– els factors de caos extern que porten a un canvi en l'Ordre global estan molt presents en l'actualitat econòmica. "Guerres comercials, guerres econòmiques, tecnològiques, de capital i militars" són els indicadors que les plaques tectòniques es mouen en una organització geopolítica que mostrat tots els signes d'estar sent substituïda. Els current events, a més, només apunten cap a una escalada d'aquestes tensions, en tant que si bé les escaramusses econòmiques proteccions aranzelàries mitjançant han estat a l'ordre del dia, encara no s'ha disparat el primer tret d'una veritable guerra comercial. Tot i això, i enmig d'un conflicte com el d'Ucraïna que com argumentava Javier Solana té el risc de convertir-se en proxy war, Dalio veu a prop les turbulències. "Un cop comença una guerra militar, sovint s'activen també les altres formes de guerra".
Les externalitats geopolítiques, però, sempre van plegats durant grans canvis globals d'escletxes de riquesa i inestabilitat econòmica. La creació de riquesa i la seva relació amb el crèdit i la política monetària son, segons Dalio, el "principal factor que impulsa els cicles econòmics" s'embrinquen amb les transformacions en les formes de govern i en l'Ordre mundial que identifica l'autor. De fet, si es canvia la perspectiva dels factors externs del desordre cap als interns –aquells que desestabilitzen les estructures globals des de dins dels estats, i no en les seves relacions entre ells– al nucli es troben "la fallida de les finances públiques combinada amb l'existència de grans bretxes" en el poder adquisitiu.
La coincidència d'aquests desordres, des de l'economia a la geopolítica, és històricament la prèvia d'un "canvi important en l'ordre mundial" –quelcom que s'apropa, si es segueix l'estudi de Dalio, en el context internacional actual–. Més enllà de les pures relacions de poder, o en la mateixa tendència, informant-les, l'inversor troba una sèrie de punts clau que poden concretar la tendència del canvi que els altres conflictes anuncien. El fundador de Bridgewater llista fins a 18 engranatges per aquest canvi, des de la reserva de moneda fins a la força militar; entre els quals destaquen també qüestions com la competitivitat de les empreses, l'estatus de la moneda d'una potència com a estàndard de canvi en el comerç global o la preeminència d'un idioma com a lingua franca dels poders internacionals. Quan comença el declivi d'uns i l'ascens d'uns altres, el conflicte és inevitable, perquè la pau –militar, política, econòmica i comercial– no respon als interessos de ningú. "Lluitar i perdre és el pitjor escenari possible, però retirar-se sense plantar cara no és desitjable".
L'inexorable futur
El temps de canvis, així, no és cap sorpresa si es compta amb les eines analítiques que fa servir Dalio. Els canvis són disruptius, sí, però també esperats si s'atén a la lectura que fa dels factors històrics que precedeixen a la substitució d'un ordre imperant per una nova estructura hegemònica global. Més enllà de l'encreuament estricte entre les dues potències en conflicte, la Xina i els Estats Units, l'autor identifica dos grans claus que establiran no només qui manarà al món que ve, sinó com s'organitzarà aquest. En primer lloc, l'escalada de la tecnologia –amb noves eines com la computació quàntica– fan que l'empresari sigui "optimista en el llarg termini pels nous descobriments que vindran". En segon, la redistribució de la riquesa passarà a formar part central de les polítiques econòmiques, amb una acceleració especialment als països que comptin amb divises de reserva, amb "l'ànim de derivar-la dels que més tenen als que no en tenen".
"Si Estats Units tanca l'accés de la Xina a algunes tecnologies essencials, això indicaria que es dispara el risc d'una guerra de tipus militar"
Quant a l'enfrontament directe entre l'imperi sortint –els Estats Units– i el potencial successor –la Xina– Dalio considera poc probable una confrontació oberta, i espera que el xoc es concreti mitjançant "el desig d'influir el més possible en els països de la seva àrea i regió". Al centre de tot plegat, un factor complementari a l'economia. Segons l'autor, la guerra tecnològica per arribar primer a aquestes grans innovacions serà "molt més seriosa que la comercial"; i en aquest sentit és la potència asiàtica la que pren la posició capdavantera, en tant que està invertint molts més recursos en branques clau, com la IA o la supercomputació. En l'accés a la producció tecnològica rau, de fet, el principal risc d'enfrontament directe entre ambdós països. "Si els Estats Units tanquen l'accés de la Xina a algunes tecnologies essencials, això indicaria que es dispara el risc d'una guerra de tipus militar".
El nou llibre de Dalio denota no només la capacitat que la posició i l'experiència atorguen l'autor per llegir com pocs el que vindrà; sinó un enorme interès per comprendre els motors del sistema-món i per adaptar les activitats a com serà aquests en els pròxims anys. L'aproximació històrica de l'autor atorga al lector una certa seguretat que allò que es tracta no és pura divulgació, reflexió sense cap altre fonament que l'experiència personal; sinó una recerca encaminada amb patrons identificables. L'elecció, a més de situar el diagnòstic en les pàgines prèvies a la seva genealogia aporta un acompanyament als lectors per la densa història dels imperis econòmics i polítics i els innumerables factors que la fan funcionar. Dalio té la virtut de fer-se entendre en entorns d'elevada complexitat, i Principios para enfrentarse al Nuevo Orden Mundial és, així, una gran lectura amb la que aprendre però, especialment, debatre.