Dues sèries documentals van marcar la meva joventut als anys 80: Cosmos de Carl Sagan i Connexions de James Burke. Cosmos, la sèrie, el llibre i en general l’obra de l’astrofísic Carl Sagan va representar per a molta gent de la meva generació una entrada al mètode científic, a l’excepticisme empiricista (en parlàvem l’altre dia), al pensament crític, a l’ecologia i a l’humanisme; lluny de mites, veritats revelades i autoritats autoproclamades.
TV3 va emetre la sèrie de la BBC Connections presentada per l’historiador de la ciència James Burke al principi de les seves emissions als anys 80. Burke explorava les connexions entre personatges, idees, descobriments i sobretot fracassos al llarg de la història, amb la premissa que els moments estel·lars de la humanitat no són mai fruit del talent individual o la sort d’una persona, sinó de la suma de talents i, ben sovint, la dissort de molts, en un món on tot està connectat.
Aquesta és precisament la tesi de la minisèrie documental Connected: The Hidden Science of Everything de Netflix. Estrenada aquest 2020 i rodada el 2019 —és rellevant en temps de covid-19— la sèrie mostra com d’interconnectats estem en sis capítols temàtics; a nivell de planeta, a nivell físic i a nivell social, amb la ciència i l’humanisme com a fils conductors. La sèrie enganxa des del primer episodi, que tracta el tema de la vigilància, la dolenta, la de tota la vida, però també la bona, la que per exemple s’aplica en el seguiment per GPS d'ocells o el reconeixement facial als porcs.
Menció especial per al presentador de la sèrie, Latif Nasser, conegut per ser el director de recerca del programa de ràdio i podcast a la New York Public Radio Radiolab. Latif és un noi d’aspecte molt jove americà musulmà —“és allò menys halal que he fet mai”, diu en iniciar el segment del reconeixement facial dels porcs— que sembla més un youtuber que un doctor en Història de la Ciència per Harvard. De fet, el seu to, les bromes, els talls al discurs i els recursos visuals semblen fets per un youtuber. I aquest, lluny de ser un problema és un dels grans mèrits de la sèrie. Latif és youtuber però no massa; arriba als millennials sense importunar els baby boomers; i és doctor però no massa; sap de tot però deixa parlar els convidats.
Un altre dels estereotips que trenca la sèrie és el dels científics homes, blancs i anglosaxons. A cada episodi, la varietat de nacionalitats, orígens, colors i gèneres és profusa; tant, que n’hi surten de catalans. Però sobretot hi apareixen científiques dones —ens calen molts referents per a les nenes— i molts científics africans, molts més dels que mai no surten als documentals, especialment als de ciència.
Tots els episodis de 'Connected: The Hidden Science of Everything' exploren la relació entre allò més petit, quotidià i comú amb allò més gran, transcendent i únic
A l’episodi de la vigilància el segueixen Poop (caca), Dust (pols), Digits, Clouds (núvols) i Nukes (armes nuclears). En tots explora la relació entre allò més petit, quotidià i comú amb allò més gran, transcendent i únic, amb moments memorables i girs inesperats. A Poop mostra el complex entramat de les clavegueres d’una gran ciutat (atenció al concepte) com una extensió dels nostres budells. Analitzant les clavegueres de Londres i l’aigua del Tàmesi, les autoritats sanitàries saben el consum de drogues —metamfetamines, MDMA i drogues químiques els caps de setmana, cocaïna constant de dilluns a diumenge— o bé que el consum d’ansiolítics ha augmentat amb el Brexit.
El capítol més flipant en molts sentits és el de Digits. L’esperava amb ganes perquè toca el meu negociat però va superar les expectatives. D’entrada em va fer conèixer la llei de Benford. Resulta que de qualsevol mesura que fem, qualsevol magnitud —les constants físiques, les potències de dos, els llibres venuts per Sant Jordi, les distàncies de la Terra a les estrelles—, en general, de qualsevol col·lecció de números, si n’agafem la primera xifra i en mirem la freqüència d’aparició no serà igual per a totes. Hi ha un 30,1% de xifres que comencen per 1, un 17,6% que comencen per 2, 12,5% per 3 fins a arribar al 4,6% del 9: la freqüència d’aparició segueix una distribució logarítmica. O sigui, que si mentiu en la declaració de la renda, les proporcions no seguiran la llei de Benford i Hisenda us enxamparà (sí, també la fan servir).
L’episodi acaba amb els científics catalans Joan Martí i Adelina Geyer del Centre de Ciències de la Terra del CSIC a Barcelona. Adelina, en conéxier la llei, va contrastar-la amb les seves bases de dades de mides de volcans: les mides dels volcans també segueixen la llei de Benford. L’episodi ho il·lustra amb una conversa del presentador Latif Nasser amb el científic Joan Martí a dalt d’un globus aerostàtic volant per la Garrotxa. Tot està connectat.