Raimon Saburó va néixer a París el 1864 i va dedicar la seva vida a les tres coses que més li apassionaven: l'art, la micologia i la dermatologia. El camp en què més va destacar va ser aquest últim i, de fet, va ser qui va definir el terme alopècia i el primer que la va estudiar amb profunditat. I sí, efectivament, era calb. Des de llavors els dermatòlegs no han deixat d'estudiar sobre el fenomen de la caiguda dels cabells.
La immensa majoria de persones acostumem a perdre entre 100 i 200 cabells al dia. El que passa és que no es nota, perquè al mateix temps també en creixen nous. Però quan aquests ja no apareixen, la calvície és quan es comença a notar. En aquest punt és quan podem posar-nos en mans d'un especialista, ja que l'alopècia es pot frenar.
La immensa majoria de persones acostumem a perdre entre 100 i 200 cabells al dia
Tipologies d'alopècia: trets i particularitats
Certament, hi ha molts diagnòstics i moltes patologies que poden comportar alopècia i per això és bàsic que un dermatòleg pugui posar una mica de llum sobre quina és la causa. El que més coneixem és la calvície comuna -l'alopècia androgènica-, la qual es dona amb més freqüència entre els homes, ja que estan més predisposats a patir una pèrdua progressiva dels cabells. En general sol aparèixer a partir dels 35 o 40 anys, però hi ha pacients molt joves, amb vint-i-pocs anys, que ja consulten per la pèrdua precoç de densitat capil·lar.
A banda de l’androgènica, també hi ha l’alopècia associada a una caiguda sobtada del cabell, anomenada efluvi telogen. Això pot passar a qualsevol moment de la vida i es relaciona principalment amb situacions d’estrès. De vegades també va vinculada al fet de prendre determinats fàrmacs, després d'una intervenció quirúrgica o la típica caiguda que passa pocs mesos després d'un part. Es tracta d’una patologia amb bon pronòstic, que comporta una recuperació total espontània.
Hi ha una patologia que -afortunadament- no és tan habitual, però sí que veiem més freqüentment en els darrers anys: l'alopècia frontal fibrosant. És un tipus de caiguda molt cridanera perquè es tracta del retrocés de la línia d’implantació del cabell. Les persones que la pateixen tenen la característica de que el front cada cop sembla més gran, ja que el cabell neix progressivament més enrere.
Posem la lupa al cabell
La tricologia és la subespecialitat, dins la dermatologia, que se centra en l'estudi a fons de la patologia del cuir pilós i del cabell. Sabem que el cicle del cabell té tres fases de creixement: l’anàgena -on els cabells creix durant 3, 4 o 5 anys, segons la zona corporal-, la catàgena -és d'estabilitat i dura de dues a sis setmanes- i finalment la fase telògena -on hi ha pròpiament la caiguda de cabell i el fol·licle s’estabilitza mentre es va creant un pèl nou-.
Hi ha tractaments farmacològics que poden frenar la caiguda de cabells en molts casos, tant en homes com en dones. Són tractaments que s'administren per via oral, per via tòpica o en microinjeccions, i que ofereixen resultats visibles en pocs mesos. Hi ha molts canvis i molts estudis, des de l'última dècada, en aquest àmbit: injeccions de PRP -el plasma ric en plaquetes-, injeccions de vitamines al cuir pilós o injeccions d'inhibidors de la 5-alfa reductasa. També s’ha avançat molt en el trasplantament capil·lar, que en cap cas és definitiu, però certament s'ha posat molt de moda, fins i tot causant l'aparició d’un turisme específic per a aquest motiu.
Dones i calvície
Per a una dona, el cabell és molt important i la caiguda del mateix és una consulta molt habitual a dermatologia. Vivim en una societat que posa molt en valor la imatge; en homes hi ha certa normalització a l’hora de perdre cabell, però en dones no està integrat en l'esquema social. L’abordatge és similar al dels homes, però hem d’estar atents en quina etapa de la vida es troba la dona, ja que en edat fèrtil hi ha tractaments que no estan recomanats, ni amb embaràs ni amb lactància.
En el camp de la medicina i en el moment social actual, hem de posar èmfasi en el fet que no tot se soluciona amb fàrmacs sinó que és bàsic realitzar mesures preventives. Aquestes mesures tan aconsellables no són més que establir uns hàbits saludables: una dieta rica en vegetals i verdures, fer exercici, evitar factors nocius, evitar l’excés de tracció (cues molt apretades comporten alopècia per tracció, és a dir, per tirar els cabells)… Tot plegat contribuirà al fet que els pacients puguin tenir una salut plena i que, en conseqüència, el seu cabell estigui més sa.
Per últim, en l'àmbit cosmètic, els xampús que fem servir acostumen a tractar bé el cabell. Sempre que fem servir un xampú d’ús diari podríem fer-lo servir cada dia i això no contribuiria a perdre més cabells.