Fa uns mesos explicaven que a diferents punts emblemàtics de l'estiu holandès hi instal·larien dispensadors de crema solar gratuïta, i si una cosa ens uneix als catalans amb la noble pàtria baixa és l'amor a les coses de franc. La raó d'aquesta mesura és el gran nombre de casos de càncer de pell en els últims anys. En l’última dècada els casos de malaltia s’han duplicat per dos a tot el país, sobretot en majors de cinquanta anys que es van cremar durant la seva infància quan les seves famílies estiuejaven a zones més caloroses, com ara el Mediterrani. Així doncs, ja sabem què se n'ha fet, dels turistes cremats i el seu bronzejat irresponsable: aquells que durant anys hem anomenat "gambes" pels seus colors de pell després de llargues hores al Sol ara en paguen les conseqüències, i els seus governs es troben quasi forçats a emprendre mesures per revertir aquesta situació.
Fora dels judicis mèdics que clarament no domino o de fer una apologia a la crema solar que jo clarament no em poso sempre que és necessària, crec que el problema d'arrel és, com sempre, allò que donem per descomptat. Com que gaudim d'una bona salut, no ens preocupem per un excés que, a primera vista, només deixa algunes cremades. Com que el Sol té qualitats positives per a nosaltres, pensem que no serem nosaltres, els desafortunats que agafem una malaltia terminal. Sempre pensem que les coses dolentes passaran als altres, i ens riem dels patidors que, obsessionats per no cremar-se, es posen crema fins i tot a les orelles. I ara, anys després, és un govern que ha d'emprendre mesures preventives per un excés fa uns anys, més o menys com ens passarà amb el canvi climàtic i els nostres excessos ambientals. El govern holandès és conegut per unes polítiques frugals i per no excedir-se mai en la seva despesa pública. Per què ara, de cop i volta, es posa a repartir crema solar gratuïta a escoles, platges i punts de concentració social? Perquè surt més econòmic regalar crema solar que posar en risc una població que mostra tants casos en un període de temps tan curt. Les generacions joves ja han rebut cursos de conscienciació a les escoles sobre els riscos que té aquest fenomen. Tanmateix, a aquells a qui fer cursos i xerrades costa més, regalar crema pot ser un bon incentiu, i més tenint en compte els alts costos que té aquest producte amb relació a la seva essencialitat per a la salut pública.
Aquells que durant anys hem anomenat "gambes" pels seus colors de pell després de llargues hores al Sol ara en paguen les conseqüències, i els seus governs es troben quasi forçats a emprendre mesures per revertir aquesta situació
Hi ha diversos problemes, tanmateix, que poden sorgir d'aquesta gratuïtat. El primer és que, pel fet de ser gratuït, es malbarati per part de la població. El segon és l'impacte competitiu que pot tenir amb les marques de crema solar i la diferència de qualitat de protecció que poden tenir aquells que es poden permetre comprar el tub que més els convenç i aquells que depenen de la prestació del servei. A més, hem de tenir en compte que, en un país com Països Baixos, amb un turisme més aviat limitat, el consum de la crema solar serà principalment als seus residents i ciutadans, mentre que, si aquesta mesura la implementéssim a llocs com la Costa Brava, suposaria un estipendi que beneficiaria, principalment, als turistes i visitants. Sigui com sigui, una política pública d'oferir productes bàsics per la salut preventiva s'ha de celebrar i ha de ser un debat que expandim a altres àmbits com el dentista, la ginecòloga, els productes de salut íntima i menstrual.