"Quant més en coneixem les conseqüències, més combustiblesfòssils cremem. Com ens hem ficat en aquest embolic?". Amb aquesta pregunta enceta l'ecòleg social suec Andreas Malm l'exploració històrica del seu darrer llibre, Capital Fòssil (Capitan Swing, 2021). L'autor recorre, en aquest assaig, la història de la modernitatcapitalista i com aquesta està intrínsecament lligada a la crema de combustibles fòssils, des del carbó i la màquina de vapor fins al gas natural i el petroli. Les dècades, els prop de dos segles posteriors a l'inici d'aquesta desfeta ecològica són, tal com constata Malm, el context de l'amenaça civilitzatòria que suposa l'emergènciaclimàtica. "La venjança del temps", en paraules del suec.
L'obra parla del capitalisme com una economia fòssil, això és, un sistema econòmic de creixement autosostingut basat en un consum en creixement exponencial de combustibles fòssils – amb les seves conseqüents emissions de gasos en creixement, també, exponencial. L'autor cerca els orígens del sistema en la implantació de la màquina de vapor entre finals del XVIII i principis del XIX. La proposta de Malm és, de fet, una aproximació historiogràfica a la crisi climàtica, tot posant en relació l'ús de combustibles fòssils amb les diferents fases del capitalisme i els seus processos d'acumulació.
Capital Fòssil, com qualsevol proposta, al seu nucli, marxista – amb les seves diferències en fórmula i execució – és un llibre profundament crític. El rigor acadèmic que porta a l'autor a resumir, sintetitzar i presentar amb tot detall no només les dades historiogràfiques sinó també les reflexions d'aquells que les han estudiat va acompanyat d'una reformulació radical de molts dels paradigmes que s'han construït sobre les seves espatlles; des de Wrigley a Crafts, passant per Teofrast – en el capítol dedicat a l'economia protofòssil.
La profunda connexió entre els nuclis de l'acumulació capitalista, en l'obra de Malm, i la crema de combustibles fòssils va més enllà, fins i tot, de la qüestió metabòlica. La màquina de vapor enceta el que, en les paraules d'Alf Hornborg que recull el suec, esdevé un fetitxisme de la màquina – l'atribució, diu "de capacitat generativa i productiva independent a la màquina, el més important agent del progrés". Moltes de les potes més sòlides del discurs que posa la bastimentada ideològica del mode de producció capitalista, descobreix Malm, se sustenten, de fet, en la crema de combustibles fòssils i les eines que la fan possible.
La reformulació de Marx i la teoria marxista de la història és, aquí, una natural i energètica. El Capital Fòssil és, en l'obra de Malm, la "base energètica de les relacions burgeses de propietat". La producció de mercaderies, és clar, es basa en el treball humà, però el valor de canvi es fa, també, "per mitjà de la natura", en l'aproximació del suec. Les matèries primeres adquireixen un valor més propi quan Malm planteja que la producció de mercaderies consisteix a "l'extracció de recursos de la natura que es posen en mans dels obrers en forma de mitjans de producció que s'han d'aplicar, polir, elaborar". Una de les grans virtuts de l'obra de Malm és, doncs, integrar una visió ecològica en la teoria del valor, central per a moltes de les escoles amb què comparteix genealogia.
Contra l'antropocè
Com qualsevol obra amb el tipus de crítica que s'encarrega de construir Malm al seu Capital Fòssil, el treball del suec té una profunda consciència pràctica. L'aparició de la crítica al concepte d'antropocè, comuna a l'obra de l'ecòleg, n'és demostració. Un dels darrers assaigs del llibre, dedicat a la Xina com a "xemeneia del món" en el moment del capitalisme fòssil actual, serveix com a pont per a propostes de futur – propostes que passen, afirma, per una "economia planificada de l'energia".
Tal com va explicar a la seva darrera entrevista a VIA Empresa, imaginar els móns possibles de la transició ecosocial és una de les parts més rellevants de la lluita contra l'emergència climàtica. "Planificar l'economia és el darrer tabú; però planificar el clima és una opció digna de consideració" per les economies capitalistes. Aquesta futurible transició, com explicava a aquest mateix diari, pot ser el camí que ens porti "més enllà del capitalisme tal com el coneixem".
La negació, doncs, de la noció d'antropocè que posa en la humanitat com a tal el pes de la crisi ecològica va en contra, doncs, del plantejament de Malm. És cert, afirma, que és l'activitat humana la que ha provocat l'embolic; però aquesta activitat no és fruit de la humanitat com a tal, sinó d'una forma concreta de relacionar-se amb la natura – una percepció que, en paraules del suec, ofereix l'esperança d'una relació diferent. Al cap i a la fi, en les seves paraules, no hem de "confondre els capitalistes amb els humans".