L’economia europea ha aguantat l’estocada. Almenys, de moment. Fa un any s’esperaven els pitjors auguris amb una gairebé irremeiable recessió marcada per una crisi energètica. De sobte, les previsions econòmiques de la Comissió Europea, d’hivern i de primavera, confirmaven la bona notícia: l’Eurozona i la dels Vint-i-Set ho han evitat i s’espera que hi hagi un creixement superior a l'1%. Seguiran els vents empenyent cap a dalt el PIB?
L’executiu comunitari vol ser prudent, encara hi ha molta incertesa. La pujada dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu poden tenir un impacte, tampoc sabem com serà aquest hivern i si els preus de l’energia tornaran a pujar i que podrien pressionar de nou la inflació. Els preus, després d’arribar a un pic l’any passat que va superar els dos dígits, en una gran majoria de països han anat cap a la baixa. Tot i que hi han hagut sorpreses inesperades.
Suècia va començar el 2023 reduint gradualment la seva inflació, també la coneguda com a inflació subjacent (la que no té en compte productes més volàtils com l’energia, els aliments frescos o el tabac), però els analistes van observar com al mes de maig va registrar una taxa del 8,2%. Tot i que era menor que l’abril, alguns serveis havien augmentat inesperadament els preus: especialment dels restaurants, dels hotels i dels transports.
"L’executiu comunitari vol seu prudent, encara hi ha molta incertesa"
Què havia passat al maig? Els dos concerts que va donar Beyoncé, —Queen B pels seus fans—, a Estocolm, capital de Suècia, a principis de maig, primera cita de la seva gira europea. Dos concerts de rècord: Mai en la història del país una artista femenina havia posat el cartell de tot venut en una sola gira, 100.000 persones van poder veure la cantant de Texas. Beyoncé només ha visitat sis ciutats europees en la seva gira mundial Renaissance, així que molts fans d’arreu del món, —alguns que no l’havien pogut veure als Estats Units, on existeix un sistema de compra d’entrades volàtil aplicat pel gegant Ticketmaster (semblant a una subhasta)— també van viatjar al país. El resultat és aquest lleuger increment dels preus dels serveis.
Sovint, el sector cultural no se’l té en compte en l’impacte econòmic que pot tenir en els països. Però en un informe publicat, l'any 2014, a instàncies de la Confederació Internacional de Societats d’Autors i de Compositors assenyalava que el sector de la cultura movia 536.000 milions d’euros en beneficis, representant més del 4% del PIB a tota la UE. Tercer sector que crea més ocupació. En el cas d’Espanya representa el 3% del PIB i dona feina a més de 700.000 persones, a Bèlgica és el 4% i permet viure a 250.000 persones. I això és de forma directa: perquè també arrossega altres sectors econòmics com el del turisme. Durant la crisi de la Covid, però, també van ser els més afectats.
Ara, en l’era postcovid, ningú no vol perdre’s més concerts, ni més festivals. I això també ha passat amb la gira de Taylor Swift, The Eras Tour, que ha marcat autèntics rècords en la història dels Estats Units. La seva gira omple de gom a gom estadis de més de 50.000 persones. Segons els càlculs del diari econòmic The Wall Street Journal podria obtenir uns beneficis en la seva venda d’entrades de més de 1.000 milions de dòlars, un rècord en la història de la música, superant cantants com Elton John i la seva gira de comiat o l’última dels Rolling Stones.
Segons una enquesta recent als Estats Units, la gira de la cantant de Pennsilvània ha generat un impacte econòmic de 5.000 milions de dòlars, superant el PIB de 50 països del món. La seva gira està sent tan gran que la Reserva Federal de Filadèlfia (Estats Units) ha publicat un informe on detalla l’impacte econòmic que han tingut els concerts en la millora econòmica del país.
A Chicago es va registrar l'ocupació hotelera més gran de la història de la ciutat, gràcies als tres concerts que Taylor Swift va oferir i que també va coincidir amb un congrés d’oncologia i una entrega de premis. La ciutat de Cincinnati, on també va cantar Swift, va registrar beneficis de 2,6 milions d’euros gràcies als seus concerts. La seva gira aviat acabarà als Estats Units i començarà amb la internacional. A finals d’agost anirà a Mèxic i al novembre comença a Argentina. En els dos països, quan es van anunciar els concerts els vols van pujar d’un dia per l’altre un 20%.
"La gira de Taylor Swift ha generat un impacte econòmic de 5.000 milions de dòlars"
A Europa no vindrà fins a la primavera, amb la seva primera parada a París, on la demanda de compra d’entrades va ser tan gran que el sistema va col·lapsar i van haver de posposar la venda. La seguiran altres ciutats com Lisboa, Londres, Milà, Viena, Amsterdam, Estocolm o Madrid. La pregunta és si també, tenint en compte les xifres en el seu país natal, farà pujar el PIB europeu.
No hi ha dubte que Beyoncé i Taylor Swift han sacsejat de forma estratosfèrica l’economia amb la seva música. Who runs the world?