A Daniel Brühl la fama li va arribar el 2003, amb l’estrena de Good Bye, Lenin!. Una producció d’èxit internacional, però que va despertar especial interès a Catalunya pels orígens de l’actor alemany. De mare catalana i nascut al barri de Gràcia, Brühl no només s’expressa amb certa fluïdesa en català en algunes de les entrevistes que fa per mitjans d’aquí, sinó que també mostra el seu entusiasme per Barcelona, ja sigui en programes per la televisió alemanya o en llibres com Un dia a Barcelona, en el que repassa els seus barris, botigues i bars preferits de la ciutat. És precisament en la gastronomia on l’actor ha trobat l’oportunitat de tenir a Berlín un refugi amb l’essència de la capital catalana.
Al 2011, l’actor va iniciar la seva etapa com a emprenedor de la restauració a Berlín amb l’apertura del Bar Raval. Un projecte emprès amb el gallec resident a la capital alemanya Atilano González en el que va voler oferir una oferta de tapes que transportés als comensals a la mateixa experiència que tindrien a Barcelona.
Obrir un bar de tapes en una capital europea no sembla el negoci més innovador que es pot realitzar. De fet, és l’opció més recurrent entre els restauradors espanyols exiliats. El punt diferencial de la proposta de Brühl és la cura pel producte -buscant recrear els millors platets que es poden trobar aquí i no pas succedanis que només satisfan els paladars més inexperts- i el disseny d’un espai que transporta al visitant a un local típicament barceloní, tot i estar en ple barri de Kreuzberg.
El Bar Raval davant del parc de Boxhagener Platz a Berlín
De fet, la creació d’aquesta bombolla hispano-catalana en plena capital alemanya era un dels objectius de l’actor a l’hora d’obrir el local. “El Bar Raval és el lloc en el que puc parlar en castellà i puc viure la cultura espanyola menjant, bevent, llegint i veient la Lliga”, declarava Brühl en una entrevista pel diari El País.
El Bar Raval ja forma part dels locals de referència a Berlín, no només per la fama del seu propietari, sinó també per la qualitat de la seva carta. Des de les enyorades patates braves, fins a croquetes de tot tipus i el plat estrella del bar: el tataki de presa ibèrica. Però transportar la qualitat de les tapes nacionals al centre d’Europa té un preu. En el cas del Bar Raval, sobre els 25 euros per comensal.
L’èxit del projecte és de tal magnitud que trobar taula és missió gairebé impossible si no es fa amb un mínim d’una setmana d’antelació, i els seus plats són tan venerats que, fins i tot, han servit per fer el llibre de receptes ¡Tapas! Die spanische Küche der Bar Raval. Un èxit editorial signat pel propi Brühl, malgrat la seva reconeguda poca traça als fogons.
A inicis d’aquest 2017, l’actor va obrir el seu segon restaurant a Berlín. El Bar Gràcia torna a ser una aposta per les tapes, però amb un grau més de sofisticació, gràcies a la col·laboració amb la responsable del bar La Pepita de Barcelona, Sofia Boixet, un dels locals de referència de Brühl a la capital catalana.
Tot i repetir estratègia, l’actor assegura que no vol crear una franquícia, sinó que la seva aposta és crear espais únics. Això sí, sempre amb l’aroma i el gust de Barcelona.