24
de Juliol
de
2014
Act.
03
d'Agost
de
2014
L'estiu és sinònim de bon humor i de més llibertat en l'entorn laboral, però alhora de maldecap pels que han de conviure cada dia amb l'americana, la camisa i la corbata. Dins l'oficina, amb una temperatura entre els 23 i 25 graus no és cap suplici. Ara bé, al sortir al carrer, tot canvia. Així sorgeix cada matí el mateix dubte: com he de vestir per anar a la feina?
La consultora d'imatge personal i corporativa, Silvia Foz, dóna alguns consells a VIAempresa, i també fa un recordatori que ningú pot obviar: "No hem d'oblidar que hem de vestir amb sobrietat i discreció, tenint clar el tipus d'empresa i seguint el codi de vestimenta que fa que el treballador sigui el principal representant de la companyia". Amb aquest comentari posa el to d'alerta, i assegura que molts directors d'empreses s'adrecen a ella escandalitzats per la diversitat d'estils que presenta la seva plantilla en el període estiuenc.
Dones: discreció i elegància
Tot i que és difícil resistir-se als tirants i pantalons o faldilles curtes amb la calor, cal fer-ho. Segons l'especialista, hem d'aprendre a diferenciar entre "els moments de reunió amb els amics i les hores de feina, perquè no es pot vestir igual".
Tenint clar aquest límit, Foz assegura que hi ha total llibertat a l'hora d'escollir entre els pantalons, la faldilla i el vestit, "però sempre que estiguin a l'altura del genoll o per sota". Una brusa o una samarreta de "teixits frescos i vaporosos, com la seda" pot ser la millor opció a combinar. "I seria bo dur sempre una rebeca o una jaqueta fina", afegeix, "perquè és habitual tenir fred amb l'aire de l'oficina".
Zenith Media, del sector de la publicitat, és una de les empreses que segueix les directrius que delimita l'especialista. "Brusa, samarreta, pantalons, faldilla, vestit... Tot és acceptable sempre que es mantingui un cert estil entre el formal i el casual", detalla el director general, Philipp Fürst. Són normes bàsiques i intuïtives, però que queden recollides en el codi que ha elaborat la companyia i que ensenyen a tothom que entra a formar part de la plantilla.
Encara que tenir un protocol de vestimenta detallat pugui semblar rígid, Fürst ho desmenteix assegurant que "uns texans i una camisa de màniga curta, tal com un va diàriament, serveix". En aquest sentit, explica de manera anecdòtica que hi sol haver més formalitat quan s'entra de nou a l'empresa, i que a poc a poc es va perdent.
En les feines més estàtiques, com els que treballen a les oficines de Zenith Media, sol passar un detall desapercebut: el de les arrugues a la roba. La solució, segons Foz, és "tenir molta cura amb el tipus de teixit, perquè alguns, com el lli, queden fets un nyap si estem massa hores asseguts".
Seguint la tònica d'ensenyar poc, els peus tampoc se'n salven. "Es poden dur sandàlies, però que no siguin de platja ni espardenyes. Les sabates han de ser una mica formals, tapades de davant per no mostrar massa els dits, i amb una mica de taló per estilitzar", descriu la consultora.
Homes: relaxació amb els colors
"Si l'empresa permet no anar amb vestit, l'estil casual amb polo i pantalons de cotó, tipus xino, amb mocassins és el més agraït". A aquest primer suggeriment, Foz hi afegeix un segon: "Colors neutres com el beix, perquè aporten més lluminositat i relaxen".
Els homes, a Zenith Media, tenen la mateixa llibertat que les empleades de l'empresa publicitària. "Movem diners cada dia, pel que sembla que cal anar més formal", reflexiona Fürst, "però al final el que es busca és una bona idea i innovadora, i això ha de quedar reflectit en la imatge".
Tot i la tendència a deixar de costat el vestit d'home, i més a l'estiu amb la calor, encara hi ha companyies en les quals l'americana i la camisa són imprescindibles. En aquests casos, la consultora d'imatge recomana optar pels colors clars i les camises de fil i cotó, així com els teixits lleugers per la jaqueta, són el millor aliat.
Estil casual durant tot l'any
Cada cop és menys comú trobar-se amb el dilema de com vestir per no passar calor. Es busca flexibilitat i llibertat en l'entorn de treball, alhora que fer dels treballadors un mirall que reflecteixi la filosofia de l'empresa, la que tendeix cada cop més a voler mostrar-se com innovadora i adaptada a les necessitats dels nous mercats.
En aquesta línia de voler ser propers al consumidor se situa la marca de roba Pepe Jeans. Segons explica la responsable de l'àrea de formació de la seu de Barcelona, Cristina Duran, distingeixen entre dos sectors: "El personal de la botiga, el qual va uniformat, amb peces bàsiques, i seguint els criteris que pauta la central; i el d'oficines, que segueix el mateix estil que es porta al carrer". Duran remarca que Pepe Jeans té una imatge oberta i moderna, pel que tant els uniformes estàndards com la roba dels qui poden triar han de seguir aquestes línies. Així doncs, la camisa fina d'estiu i els texans es converteixen en un recurs comú, però vàlid.
Malgrat la mentalitat oberta que cada cop presenten més companyies, sempre hi ha prohibicions. Una d'elles l'esmenta Fürst i no és cap altra que el xandall: "Una cosa és l'estil casual i una altra l'informal. Al mateix nivell hi situem les xancles, molt poc adequades a la feina". I aquesta reflexió que fa el director de Zenith Media la fa també l'empleat, el qui, assegura Fürt, la intuïció li fa veure que ni tan sols l'estiu permet aquest tipus de llicències a l'hora de vestir per anar a treballar.
La consultora d'imatge personal i corporativa, Silvia Foz, dóna alguns consells a VIAempresa, i també fa un recordatori que ningú pot obviar: "No hem d'oblidar que hem de vestir amb sobrietat i discreció, tenint clar el tipus d'empresa i seguint el codi de vestimenta que fa que el treballador sigui el principal representant de la companyia". Amb aquest comentari posa el to d'alerta, i assegura que molts directors d'empreses s'adrecen a ella escandalitzats per la diversitat d'estils que presenta la seva plantilla en el període estiuenc.
Dones: discreció i elegància
Tot i que és difícil resistir-se als tirants i pantalons o faldilles curtes amb la calor, cal fer-ho. Segons l'especialista, hem d'aprendre a diferenciar entre "els moments de reunió amb els amics i les hores de feina, perquè no es pot vestir igual".
Tenint clar aquest límit, Foz assegura que hi ha total llibertat a l'hora d'escollir entre els pantalons, la faldilla i el vestit, "però sempre que estiguin a l'altura del genoll o per sota". Una brusa o una samarreta de "teixits frescos i vaporosos, com la seda" pot ser la millor opció a combinar. "I seria bo dur sempre una rebeca o una jaqueta fina", afegeix, "perquè és habitual tenir fred amb l'aire de l'oficina".
Zenith Media, del sector de la publicitat, és una de les empreses que segueix les directrius que delimita l'especialista. "Brusa, samarreta, pantalons, faldilla, vestit... Tot és acceptable sempre que es mantingui un cert estil entre el formal i el casual", detalla el director general, Philipp Fürst. Són normes bàsiques i intuïtives, però que queden recollides en el codi que ha elaborat la companyia i que ensenyen a tothom que entra a formar part de la plantilla.
Encara que tenir un protocol de vestimenta detallat pugui semblar rígid, Fürst ho desmenteix assegurant que "uns texans i una camisa de màniga curta, tal com un va diàriament, serveix". En aquest sentit, explica de manera anecdòtica que hi sol haver més formalitat quan s'entra de nou a l'empresa, i que a poc a poc es va perdent.
En les feines més estàtiques, com els que treballen a les oficines de Zenith Media, sol passar un detall desapercebut: el de les arrugues a la roba. La solució, segons Foz, és "tenir molta cura amb el tipus de teixit, perquè alguns, com el lli, queden fets un nyap si estem massa hores asseguts".
Seguint la tònica d'ensenyar poc, els peus tampoc se'n salven. "Es poden dur sandàlies, però que no siguin de platja ni espardenyes. Les sabates han de ser una mica formals, tapades de davant per no mostrar massa els dits, i amb una mica de taló per estilitzar", descriu la consultora.
Homes: relaxació amb els colors
"Si l'empresa permet no anar amb vestit, l'estil casual amb polo i pantalons de cotó, tipus xino, amb mocassins és el més agraït". A aquest primer suggeriment, Foz hi afegeix un segon: "Colors neutres com el beix, perquè aporten més lluminositat i relaxen".
Els homes, a Zenith Media, tenen la mateixa llibertat que les empleades de l'empresa publicitària. "Movem diners cada dia, pel que sembla que cal anar més formal", reflexiona Fürst, "però al final el que es busca és una bona idea i innovadora, i això ha de quedar reflectit en la imatge".
Tot i la tendència a deixar de costat el vestit d'home, i més a l'estiu amb la calor, encara hi ha companyies en les quals l'americana i la camisa són imprescindibles. En aquests casos, la consultora d'imatge recomana optar pels colors clars i les camises de fil i cotó, així com els teixits lleugers per la jaqueta, són el millor aliat.
Estil casual durant tot l'any
Cada cop és menys comú trobar-se amb el dilema de com vestir per no passar calor. Es busca flexibilitat i llibertat en l'entorn de treball, alhora que fer dels treballadors un mirall que reflecteixi la filosofia de l'empresa, la que tendeix cada cop més a voler mostrar-se com innovadora i adaptada a les necessitats dels nous mercats.
En aquesta línia de voler ser propers al consumidor se situa la marca de roba Pepe Jeans. Segons explica la responsable de l'àrea de formació de la seu de Barcelona, Cristina Duran, distingeixen entre dos sectors: "El personal de la botiga, el qual va uniformat, amb peces bàsiques, i seguint els criteris que pauta la central; i el d'oficines, que segueix el mateix estil que es porta al carrer". Duran remarca que Pepe Jeans té una imatge oberta i moderna, pel que tant els uniformes estàndards com la roba dels qui poden triar han de seguir aquestes línies. Així doncs, la camisa fina d'estiu i els texans es converteixen en un recurs comú, però vàlid.
Malgrat la mentalitat oberta que cada cop presenten més companyies, sempre hi ha prohibicions. Una d'elles l'esmenta Fürst i no és cap altra que el xandall: "Una cosa és l'estil casual i una altra l'informal. Al mateix nivell hi situem les xancles, molt poc adequades a la feina". I aquesta reflexió que fa el director de Zenith Media la fa també l'empleat, el qui, assegura Fürt, la intuïció li fa veure que ni tan sols l'estiu permet aquest tipus de llicències a l'hora de vestir per anar a treballar.