El culpable? "El sistema capitalista", respon a VIA Empresa l'Eva en el seu pas per Barcelona, on han acabat de tancar els últims detalls logístics i operatius amb l'arribada de l'Ana des de Balears. Per això, un dels requisits de l'aventura és sobreviure fent ús de l'economia col·laborativa amb plataformes com Work Away, Wwoof i el couchsurfing. I tot, resumeix, "per treure valor als diners com a tal i demostrar que es pot viure amb molt intercanvi".
Sortir de la zona de confort
"La resposta de l'entorn és molt entusiasta. Esperava que algú em digués que estic boja i de moment ningú m'ho ha dit", explica rient l'Eva. I és que el fet de deixar la feina, la família, la parella i l'estabilitat que tenien és un risc que no tothom està disposat a assumir.
L'Ana, per la seva banda, sí que admet haver vist com li posaven aquesta etiqueta, però seguida d'un sentiment d'enveja i empatia: "Tothom sent que en algun moment a la vida hauria de trencar amb quelcom que no li agrada i no ho ha fet per les circumstàncies. Aquest concepte que tenim de ser esclaus de la feina ha fet que no s'atreveixin; i prefereixen atabalar-se amb el dia a dia al treball a poder fer allò que realment sempre han volgut fer".
Per aquest motiu es nega acceptar que aquest viatge en resulti un fracàs. "No fracassarem perquè ja hem aconseguit sortir de la zona de confort. La societat nord-americana valora molt els fracassos perquè t'aixeques i tornes a començar, és un altre concepte de vida i de treball", defensa amb contundència l'Ana.
Viatjar per "treballar"
Si hi ha una primera cosa que volen deixar clara és que no marxen de vacances, se'n van a treballar. "A fer la feina de comunicadora i periodista de nosaltres mateixes", apunta l'Eva, el mateix del que han estat treballant fins al moment. Pretenen explicar fil per randa l'aventura mitjançant el blog 2femmesen2CV i amb perfils a xarxes clau com Twitter, Facebook i Instagram perquè el lector la segueixi de prop.
La idea de treballar també queda palesa en el tipus de viatge. Han escollit el voluntariat en granges que ofereix Wwoof i l'intercanvi de serveis de Work away per redescobrir les seves habilitats personals i recuperar el lligam de les persones amb la natura, mentre que la cerca d'espais on dormir amb couchsurfing és la via per tornar a la comunicació tradicional i al contacte amb altres estils de vida.
La tria d'aquestes plataformes és tan casual com ho és l'auge de l'economia col·laborativa i en gran mesura és el resultat del boca-orella i les experiències personals. "Les generacions estan canviant, tenim necessitats diferents i cada cop busquem més les relacions amb altres persones i allunyar-nos del consumisme; i això es veu en les propostes que estan sortint al mercat", defensa l'Eva.
Com també ho demostra la sensibilització creixent amb l'ecologia i que a l'Ana no li passa per alt: "D'on ve el que mengem? Com es produeix? Qui ens ho porta a casa? Són coses que no sabem, perquè no participem en cap procés agrícola ni ramader, ni en la distribució; i a tots afecta i ens preocupa. Volem tornar a l'origen primari dels aliments i els animals".
Gastar perquè t'ho mereixes
Compten amb un pressupost de 4.000 euros i un màxim diari de 5 euros que intentaran respectar. "Però això no vol dir que no anem de canyes!", bromeja l'Ana, qui aprofita aquesta petita broma per ressaltar que la majoria som "víctimes del consumisme" i que l'única manera de sortir-ne és no entrar en el joc.
Però el joc del qual parlen és enrevessat. L'Eva el defineix com una espiral on l'única solució és pensar en un mateix: "El fet de tenir temps per a tu et fa reduir les despeses. Sembla contradictori, perquè tens temps de gastar, però el cert és que fas més coses per tu mateix i retalles costos. Quan fas una feina que t'agrada, no et sents tan atabalat dins aquelles quatre parets i, per tant, no tens la necessitat de sortir després a prendre alguna cosa. O si no encadenes dia dolent rere dia dolent al treball, no tens la necessitat de sortir a comprar-te un capritx amb la idea que t'ho mereixes". Per tal d'avançar-se a les crítiques, l'Eva matisa que no es pot entendre aquesta teoria com un "estar tot el dia de vacances", sinó com un "aprendre a fer el que volem i ens agrada, el punt de realització personal que el sistema capitalista no permet".
Redefinir conceptes
Elles mateixes es proclamen com l'exemple perfecte per entendre el perfil del treballador d'avui dia. Més de 10 hores fora de casa,desplaçaments llargs per arribar a l'oficina i poca estona al final del dia per estar amb la família o per a tasques quotidianes com anar a comprar. "És una fórmula molt establerta aquí a Espanya i que a fora es veu com una rigidesa inconcebible", critica l'Eva.
Cal canviar el sistema i una primera base per sortir de l'alienació que afirmen que senten és donar més llibertat a l'empleat: "Més flexibilitat i objectius definits, i menys escalfar la cadira. Però per a això també s'ha de treballar la comunicació interna, que és nefasta. L'empleat està perdut dins la companyia i no té clar quins són els seus objectius, pel que no hi ha més que dissonàncies".
Amb aquesta descripció, l'Eva intenta retratar les empreses com una organització que ha deixat de valorar els actius que pot aportar una persona. "El teu cap t'ha de poder donar un lloc idoni per a tu, per a les teves aspiracions i habilitats personals; si no, mai no donaràs el millor de tu", critica amb duresa.
Seguint en la línia de trencar amb la zona de confort i tot el que coneixem, apunta al "mal costum" de passar tota la vida a la mateixa empresa: "No és productiu ni per al treballador ni per al negoci. Si no es creen sinergies diferents o es dóna noves aspiracions i motivacions, t'estanques. I no és qüestió de sou, sinó de feina. Un treballador desmotivat és infeliç i, per tant, no rendeix".
Pensar per canviar
Totes aquestes reflexions prèvies són les que han motivat el viatge. No tenen clar quan tornaran, tot i que estimen que l'aventura podria tenir una durada de 6 mesos. Sigui com sigui, el punt final és Istanbul i el procés per arribar-hi ha de servir d'aprenentatge per tornar a Catalunya amb energies renovades per posar el seu granet de sorra a canviar l'estil de vida d'aquesta societat.