"Viu ràpidament, mor jove i deixa un bonic cadàver". John Derek obria amb aquesta frase la pel·lícula Knock on any door. Una línia de guió que s'ha convertit en un lema vital que molts artistes s'han pres massa al peu de la lletra. La interpretació literal de la sentència ha fet de Kurt Cobain, Janis Joplin i Heath Ledger, entre molts altres, autèntiques llegendes de les seves arts. Però, de vegades, no cal seguir amb tanta precisió les instruccions per ser idolatrat. L'exemple més clar és de Dennis Fong, més conegut com a Thresh.
Saahil UNiVeRsE, Lee Faker o Gabril FalleN són alguns dels jugadors d'esports electrònics més coneguts del món. Tots tres sumen milions de dòlars en guanys a l'any gràcies al seu domini de videojocs com League of Legends, Riot o Counter Strike, però cap d'ells ha arribat als nivells de respecte i adoració que desperta Thresh, reconegut pel Llibre Guinness com el primer jugador professional de la història.
Dennis Fong no era més que un dels milions de preadolescents que es passaven les tardes després de l'escola disparant a tot el que es movia als videojocs Doom i Quake. O això es pensava ell, fins que el 1993, amb 16 anys, va descobrir les partides multi jugadors que s'organitzaven als Estats Units.
El nivell de les consoles se li havia quedat curt i aviat va descobrir que el de la resta de mortals també. Tan bon punt va aparèixer en les partides, el nom de Thresh es va convertir en sinònim de derrota per a la resta. Tant era si s'enfrontava a 5, 10, 20 o 40 jugadors alhora. Dennis Fong sabia perfectament on s'amagaven cadascun dels seus enemics per acabar amb ells.
El primer triomf, amb Microsoft
El 1995 va arribar la seva primera gran victòria, quan es va carregar els 24 millors jugadors de Doom dels Estats Units i el Regne Unit en un esdeveniment organitzat per Microsoft. Aquella victòria va cridar l'atenció dels primers patrocinadors i, al cap de poc temps, van arribar els premis en metàl·lic, que li van proporcionar guanys de fins a 100.000 dòlars l'any.
L'agost de 1996, Thresh apareixia a la portada del Wall Street Journal. "En els darrers anys ningú ha estat capaç de guanyar-lo, ni en partides amistoses ni en tornejos oficials", exclamava el diari, dibuixant així el relat de la seva immortalitat.
Però la competició que va fer de Thresh un mite va ser la Red Annihilation Quake, celebrada a Atlanta, una de les primeres competicions nacionals del videojoc. En principi, el guanyador del torneig rebia com a premi un xec per valor de 5.000 dòlars. Un bon premi que va quedar en no res quan John Carmack, el creador de Quake, va anunciar que regalaria el seu Ferrari 328 GTS al vencedor.
Segons ha explicat Fong en diverses ocasions, no va ser conscient que hi havia un Ferrari en joc fins que el va veure reflectit a la pantalla on es jugava la final. Potser allò va ser una motivació extra, perquè va humiliar Tom Entropy Kimzey amb un marcador de 40 a -1 punts.
La fotografia d'aquell adolescent pujat a un extravagant Ferrari va fer la volta al món i, per a molts, va suposar l'inici de l'era dels eSports professionals. Thresh, però, ja en tenia prou. Aquell mateix 1997, i amb només 20 anys, va anunciar la seva retirada com a jugador professional.
Dennis Fong, Thresh, sobre el Ferrari de John Carmack
Com a llegat va deixar els fonaments d'una indústria que, pel 2020, promet facturar 2.400 milions de dòlars. Un sector en què ell no agafa els comandaments, però del que hi participa. En l'actualitat Dennis Fong és un emprenedor d'èxit. Entre els seus negocis hi trobem Plays.tv, la principal plataforma de gravació de partides de videojocs, la xarxa social sobre videojocs Raptr, amb més de 90 milions d'usuaris, o Xfire, un servei de missatgeria per a jugadors que va vendre a la MTV per més de 100 milions de dòlars.
Thresh va viure ràpidament, es va retirar jove, però va preferir deixar un mite abans que un cadàver.