El design thinking és un terme encara nou. Tot i que cada cop és més habitual, la seva inclusió en la gestió empresarial és més lenta que no pas la seva introducció en els discursos dels qui es proclamen gurús de la innovació. En un intent d'aclarir què és, com funciona i per a què serveix, l'autor de Design thinking para la innovación estratégica (Empresa Activa, 2014), Idris Moote, ha elaborat una espècie de manual bàsic pels qui volen incorporar aquesta innovació i disrupció a la seva vida professional.
I amb aquest ànim d'esdevenir únic i diferent, cal emprendre la lectura amb una idea clara: no és un llibre de conceptes, és un llibre de sentències i reflexions com aquestes.
"Negoci i art, estructura i caos, intuïció i lògica"
Això i molt més, perquè definir el design thinking significa contraposar conceptes que, units, generen un xoc d'idees que permet anar més enllà del que avui tots coneixen. El millor de tot és que no només és aplicable al disseny, on ben coneguda és la capacitat d'imaginar dels artistes, sinó que és també el que es considera el futur de la gestió empresarial.
En un intent de donar forma als qui necessiten posar límits a la definició d'aquesta estratègia, Moote proposa això: "El design thinking és la cerca d'un equilibri màgic entre els negocis i l'art, l'estructura i el caos, la intuïció i la lògica, el concepte i l'execució, l'esperit lúdic i la formalitat, i el control i la llibertat". I és, també, una estratègia que neix de la "flexibilitat cognitiva, la capacitat d'adaptar el procés als reptes".
"Si la història s'ensenyés mitjançant relats, ningú l'oblidaria"
L'autor del llibre cita amb aquesta frase a l'escriptor britànic Rudyard Kipling, però fa referència a una mentalitat estratègica basada en el storytelling. Per a Moote, es tracta d'una via creativa que permet enfortir els lligams entre el directiu i el seu públic objectiu. El seu secret rau en reestructurar tota l'estratègia present per tal d'adaptar-la a les necessitats de l'entorn, intentant empatitzar amb ell.
I les empreses que construeixen la seva feina diària al voltant de la creació d'una història amb ells mateixos, són, a ulls de Moote, empreses del futur.
"La millor manera de predir el futur és creant-lo"
Mal·leabilitat i predictibilitat, són els dos elements de la suma que proposa el llibre per arribar a tenir una estratègia empresarial equilibrada. Si una companyia és capaç d'adaptar-se a l'entorn i té prou visió per a anticipar-se al futur, té les habilitats per encertar.
El segon requisit no és difícil, és part del que demanen ara mateix entre els directius, però el primer és més complicat de trobar. Especialment si es té en compte que fins ara els conglomerats empresarials han sigut poc donats a mirar més enllà de les seves fronteres corporatives.
"La construcció de sentit consisteix en alguna cosa més que en l'ús de Post-it"
Un Post-it és útil quan es té una idea i cal desenvolupar-la. S'escriu per no oblidar-la, per compartir-la, per recordar que pot ser la clau que desencalli una idea anterior... Però mai es pot dependre de la frase o paraula clau que hi ha en un paperet. Ni tampoc és adient deixar-lo penjat a la paret o a la pissarra de la feina i esperar que algú generi un pla estratègic únic amb ell.
Amb aquesta crítica, l'autor anima als empresaris, directius i caps de qualsevol divisió incorporar els empleats en les reunions de productes. Com també és important que els alts càrrecs siguin proactius amb l'entorn per "transformar l'entorn" i aprofitar totes les oportunitats.
"El preu és el que pagues. El valor és el que obtens"
Frase de l'empresari nord-americà Warren Buffet. I per completar-la, Mootee afegeix que "l'enfocament del design thinking per redefinir el valor d'una companyia comença amb les persones, no amb els productes".
Per a ell, les noves tendències en management han d'incloure una reconceptualització de l'ADN corporatiu, on les necessitats del client i els hàbits de les societats actuals –reestructurades amb la influència de, per exemple, les noves tecnologies- han de formar part de la filosofia de les empreses d'èxit del futur. Perquè el problema d'ara, identifica, està en que "els equips de marca estan tan immersos en els seus reptes quotidians i en la cultura particular de la seva marca que els arbres els impedeixen veure el bosc".
 | Autor: Idris Mootee |
| |