El dit índex de la Carla duia tota la vida preparant-se pel dia d’avui. Dels cinc dits era, sens dubte, el més coratjós, el més emprenedor, però també el més “disfrutón”.
Als cinc anys, va agafar el costum no gaire elegant de furgar dins el nas. Ell ho prenia com una missió: agafava aire, s’endinsava dins la cavitat nasal i agafava tot el que podia. Entrar-hi uns instants per sortir-ne amb una burilla era un treball plaent i necessari. Amb el dit gros, que per la seva mida mai no va tenir accés a aquella gruta misteriosa, van fer un pacte de col·laboració i començaren a fer pilotes. Pilotes que després llençaven a l’aire durant les hores de classe. Pilotes que enganxava a la paret, a sota la cadira. Pilotes que, més d’un dia, van acabar dins la boca. La mare, que era una senyora de bona família, li fotia un cop cada vegada que el dit índex sortia del nas carregat de regals, i amb el temps, és clar, va deixar de fer-ho.
Ai, la mare, que sempre va tenir el dit índex en el seu punt de mira. “No assenyalis. És de mala educació”. “A mi no m’aixequis el dit!”… Frases que el pobre dit índex havia hagut de sentir una i altra vegada. Però què hi podia fer, el dit, si ell era un avançat al seu temps? Era ambiciós. Era ràpid.
Durant l’adolescència va passar una temporada llarga dins una fèrula. Jugant a bàsquet, la Carla, va fer un mal moviment i se’l va trencar. Després d’aquella experiència traumàtica, va deixar de fer esport i va centrar-se en coses més productives com les Matemàtiques. Allà sí que triomfava. Era capaç de teclejar números, sumes, restes, derivades, sinus i cosinus amb una rapidesa que deixava a tothom bocabadat. Això li va permetre forjar-se un futur ben sòlid.
En arribar a l’edat adulta, la Carla va descobrir, en el dit índex un ferm aliat del plaer i contra de la solitud. No cal dir l’estima que li tenia la Carla quan baixava ventre avall sees submergia sota la delicada tela de les calcetes. O el talent que tenia el dit índex per difuminar el pintallavis o quan, més d'una vegada, va eixugar de sobre la galta de la Carla, una càlida llàgrima de desamor. Però ningú no és infal·lible, i una mala gestió de les emocions i d’una ansietat desmesurada va fer que el pobre dit índex es quedés gairebé sense ungla de tant de mossegar-se la. Ah, l’ansietat… tan bona perquè et fa estar en alerta i tan nociva al mateix temps…
En fi, que el dit índex té un propòsit, i avui ho demostrarà. Fa molts dies que està navegant per la xarxa, escollint i seleccionant productes d’aquí i d’allà. Productes rebaixats. Productes que la Carla no necessita, però coi, estan rebaixats. Totes les aplicacions de botigues virtuals estan obertes i les cistelles plenes. Falten pocs segons perquè sigui dia 29 de novembre. El dit està preparat. Tot està a punt. Ordinador. Mòbil. La targeta sobre la taula amb els codis pertinents. 3, 2, 1. Els webs canvien el seu aspecte. Confeti. L’himne de la Champions. Unicorns I arcs de sant Martí. Ha arribat el Black Friday i amb una velocitat d’espant, el dit índex prem amb seguretat una vegada i una altra. Comprar, comprar, comprar.
Perquè des de sempre, el dit índex de la Carla, sabia que seria un dels motors de l’economia, no d’aquest país, sinó de l’economia mundial… i ho ha demostrat. Felicitats, dit índex que tot ho compres!
Ai, la mare, que sempre va tenir el dit índex en el seu punt de mira. “No assenyalis. És de mala educació”. “A mi no m’aixequis el dit!”… Frases que el pobre dit índex havia hagut de sentir una i altra vegada. Però què hi podia fer, el dit, si ell era un avançat al seu temps? Era ambiciós. Era ràpid.
Durant l’adolescència va passar una temporada llarga dins una fèrula. Jugant a bàsquet, la Carla, va fer un mal moviment i se’l va trencar. Després d’aquella experiència traumàtica, va deixar de fer esport i va centrar-se en coses més productives com les Matemàtiques. Allà sí que triomfava. Era capaç de teclejar números, sumes, restes, derivades, sinus i cosinus amb una rapidesa que deixava a tothom bocabadat. Això li va permetre forjar-se un futur ben sòlid.
En arribar a l’edat adulta, la Carla va descobrir, en el dit índex un ferm aliat del plaer i contra de la solitud. No cal dir l’estima que li tenia la Carla quan baixava ventre avall sees submergia sota la delicada tela de les calcetes. O el talent que tenia el dit índex per difuminar el pintallavis o quan, més d'una vegada, va eixugar de sobre la galta de la Carla, una càlida llàgrima de desamor. Però ningú no és infal·lible, i una mala gestió de les emocions i d’una ansietat desmesurada va fer que el pobre dit índex es quedés gairebé sense ungla de tant de mossegar-se la. Ah, l’ansietat… tan bona perquè et fa estar en alerta i tan nociva al mateix temps…
En fi, que el dit índex té un propòsit, i avui ho demostrarà. Fa molts dies que està navegant per la xarxa, escollint i seleccionant productes d’aquí i d’allà. Productes rebaixats. Productes que la Carla no necessita, però coi, estan rebaixats. Totes les aplicacions de botigues virtuals estan obertes i les cistelles plenes. Falten pocs segons perquè sigui dia 29 de novembre. El dit està preparat. Tot està a punt. Ordinador. Mòbil. La targeta sobre la taula amb els codis pertinents. 3, 2, 1. Els webs canvien el seu aspecte. Confeti. L’himne de la Champions. Unicorns I arcs de sant Martí. Ha arribat el Black Friday i amb una velocitat d’espant, el dit índex prem amb seguretat una vegada i una altra. Comprar, comprar, comprar.
Perquè des de sempre, el dit índex de la Carla, sabia que seria un dels motors de l’economia, no d’aquest país, sinó de l’economia mundial… i ho ha demostrat. Felicitats, dit índex que tot ho compres!