Les barrabassades de Donald Trump tenen sempre un final imprevisible. La darrera pujada de testosterona entre consellers i secretaris va començar com una juguesca que valia més ignorar i ha acabat amb l'anul·lació d'un viatge oficial a Dinamarca com a resposta a la negativa de la primera ministra del país a negociar la venda de Groenlàndia. Mentre la premsa i els governadors nòrdics es prenien la notícia com un rumor fruit de la famèlica actualitat estiuenca, el president dels Estats Units posava preu als 56.000 habitants del lloc i somiava amb les possibilitats de negoci que es generarien amb l'explotació de l'illa. Però, si es tracta simplement de comprar una illa, el governant té a l'abast opcions molt més econòmiques per passar la frustració.
Trump no ha estat el primer president nord-americà interessat a comprar Groenlàndia. Després de la II Guerra Mundial, i aprofitant la presència militar de la superpotència a l'illa, el president Truman ja va fer una oferta de 1.200 milions d'euros que Dinamarca va rebutjar. Una estimació recent del Washington a partir de criteris empresarials que té en compte tant la superfície del territori (és l'illa més gran del món) i els recursos naturals amb què compta, indica que l'actual dirigent dels Estats Units hauria de pujar la seva oferta fins als 38.500 milions d'euros.
Per sort per a Trump, el món està ple d'illes privades a la venda, moltes d'elles en mans d'empresaris i celebritats, i que li sortirien molt més barates. Potser no tenen les possibilitats d'explotació de recursos de Groenlàndia, però sí que li permetrien tenir un retir en el qual trobar la pau necessària per donar-li un parell de voltes als seus projectes més esbojarrats.
Una illa per a cada butxaca
El mercat d'illes privades es mou en un ventall de preus amplíssim. Les més assequibles poden costar molt menys que un pis, mentre que les grans butxaques poden arribar a invertir desenes de milions d'euros. El factor geogràfic juga un paper essencial en el preu d'aquestes illes, el que fa que una propietat al sud-est asiàtic o al Carib sigui molt més exclusiva que una de condicions similars a la Patagònia, però el que acaba determinant les diferències de preu entre illes en entorns i de mides similars són qüestions pràctiques.
El factor més decisiu és la proximitat a nuclis poblats que facilitin el subministrament. Tenir una illa pot resultar molt relaxant, però comporta una sèrie d'incomoditats com la manca d'accés a serveis i la necessitat de comptar amb un vehicle nàutic amb el qual apropar-se al poble més proper per gestions tan terrenals com fer la compra. Si el tràmit es pot fer en 20 minuts, l'illa serà molt més cara que si es requereixen 3 hores.
Un altre element clau és l'accés a recursos bàsics, com l'aigua o l'electricitat. Comptar amb un espai aïllat del món pot ser un bon element de màrqueting pels anunciants de loteria, però la realitat és que haver d'instal·lar pous d'aigua i generadors multiplica els costos i les incomoditats. De la mateixa manera, comptar amb infraestructures bàsiques com camins pels quals circular i embarcadors on aparcar el mitjà de transport pot semblar un bàsic, però són accessoris que donen valor a l'illa.
Finalment, qüestions bàsiques de seguretat, com la meteorologia i comptar amb un fons marí que garanteixi un bon ancoratge perquè l'embarcació no desaparegui en l'oceà i ens quedem aïllats a la primera onada també fan pujar la cotització de la nostra illa.
I sí, existeix l'illa perfecta. L'illa Ragkyai, a Tailàndia, es troba a només 10 minuts en barca del poble més proper, a 20 minuts en avioneta de l'aeroport de Pukhet, amb desenes de quilòmetres de platja i infraestructures per l'embarcació i per moure's amb comoditat. Això sí, el seu preu no baixa de 153 milions d'euros. Peccata minuta per a Trump.