Un dels sectors que més ràpid està creixent a tot el món és el de l’economia col·laborativa, nínxol de mercat que gràcies a internet i a les noves formes de consum ha aconseguit un èxit sense precedents. La clau? Tenir una idea tan simple i alhora efectiva com ho és oferir diferents formes d’intercanvi de béns i serveis en diverses plataformes digitals. Tota una revolució que ja ha demostrat tenir un impacte en l’economia i la societat.
En aquest moments, Airbnb comercialitza més habitacions i té més pernoctacions i presència en països, destinacions i ciutats que qualsevol cadena hotelera. Té més de 2 milions d’habitacions i més de 155 milions d’hostes anuals. I tot això malgrat haver estat una empresa fundada fa escassament 10 anys.
Uber, per la seva banda, ja ha superat el llindar dels 1,5 milions de conductors arreu del món amb presència a 500 ciutats diferents. El 17% de la població europea ha usat aquesta plataforma almenys una vegada i el 32% dels consumidors és també proveïdor.
Les dades són clares i queden enfortides amb una altra: el 60% dels qui efectuen compres per internet ha utilitzat algun cop l’economia col·laborativa. Per tant, es pot dubtar encara que som davant un gran canvi? Per a Jacques Bulchand i Santiago Melián, no. Són els autors del llibre La revolución de la economia colaborativa (LID Editorial, 2018), un llibre creat per donar resposta a les preguntes que qualsevol persona por formular-se davant el nou paradigma.
Malgrat que tenim models diversos que convergeixen sota el paraigües de l’economia col·laborativa, els també professors de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria no veuen adequat definir-los tots com un simple model d’intercanvi perquè hi ha moltes maneres de cooperar i molts objectius diferents.
Més que un intercanvi
La col·laboració directa entre persones en la cerca d’un benefici mutu sempre ha existit. Assenyalen la barata com el tipus d’intercanvi més antic i, segurament, més conegut. Però llavors no havia tingut un impacte en l’economia com el té ara, que no deixa de ser el resultat dels avenços tecnològics.
Bulchland i Melián afirmen que les innovacions importants sempre han tingut un impacte en l’economia, tenint com a conseqüència la creació de noves activitats empresarials, hàbits de consum, ocupacions professionals i continguts de treball. Ara bé, ha estat internet qui ha fet emergir aquest nou sistema col·laboratiu, que no deixa de tenir uns inconvenients i avantatges:
Inconvenients:
- Ingressos baixos: no és possible viure de l’economia col·laborativa perquè els ingressos no donen per viure.
- Baixa protecció social: són autònoms que assumeixen la seva cotització a la Seguretat Social
- Incertesa: només es treballa quan hi ha clients
- Elevada competència: moltes plataformes
- Poca negociació: les plataformes posen les condicions i els treballadors les han d’acceptar
- Subordinació al client: els treballadors es poden veure obligats a assumir situacions que no coincideixen amb els seu interessos per tenir ingressos
- Absència de límits en l’horari: extenses jornades laborals i sense vacances
- Baixa qualificació: hi ha tanta oferta que no cal una formació de molta qualitat
Avantatges:
- Flexibilitat el treballadors gestiona el seu temps i prioritats
- Ingressos complementaris: permet veure-ho com un extra a la renda del treball que ja es té
- Oportunitat d’entrar al mercat laboral: una porta d’entrada per als qui estan a l’atur
- Oportunitat de crear feina: bona opció per als països amb problemes de generar llocs de treball perquè implica la deslocalització de la feina, no hi ha barreres geogràfiques
Aquesta és una anàlisi bàsica de la reflexió que fan Bulchand i Melián al llibre, un clar manual per a les persones que volen entendre què és realment l’economia col·laborativa i què hi ha rere la imatge que la societat ha anat creant sobre ella.