01
d'Abril
de
2016
Act.
01
d'Abril
de
2016
La irrupció del món digital ha trasbalsat el periodisme fins a límits mai sospitats. Segons les dades de la Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE), la venda de diaris en paper en els últims vuit anys ha caigut un 30%, mentre que els ingressos per publicitat han caigut un 40%. Diaris com The Independent han abandonat la seva versió impresa i altres com El País seguiran el mateix camí. Moviments inimaginables en èpoques pre-crisi, però menors en comparació al que vam saber al mes d'octubre: la revista Playboy planejava una nova etapa sense nus.
"Estàs a un clic gratis de qualsevol acte sexual imaginable, així que ha deixat de tenir sentir", explicava el conseller delegat de la publicació, Scott Flanders, al New York Times. Una acció cerebral per frenar la caiguda d'una publicació que en els seus bons temps venia uns 5,6 milions d'exemplars al mes i que ara no arribava ni al milió, però també contrària a l'esperit de la revista. Així ho deu sentir el seu excèntric fundador, Hugh Hefner, que ha posat a la venda la capçalera just el mes en què Pamela Anderson –qui si no- passava a la història com l'últim conill despullat.
500 milions de dòlars, segons The Wall Street Journal, i Hefner abandonarà el projecte de la seva vida. A punt de complir 90 anys, l'empresari passarà a la Història lligat al seu batí llampant i envoltat de les centenars de conilletes a les que, en alguns casos, va ajudar a assolir la fama i, en d'altres, va empentar a un pou sense fons.
La història de Hefner està esquitxada d'episodis d'escàndols sexuals, drogues, manipulació, abusos i, fins i tot, casos de violència de gènere dins de la mansió Playboy. I malgrat tot, la societat nord-americana el reconeix com a icona de la llibertat sexual als mitjans de comunicació.
Amb només 26 anys, Hefner gaudia d'una bona posició com a redactor de la prestigiosa revista Esquire, però la seva ambició anava més enllà. Convençut de les seves possibilitats, va aprofitar la negativa d'un augment de sou per acomiadar-se i crear la publicació amb la qual havia somiat: un producte en el qual convisquessin dones despullades, però també reportatges periodístics i relats literaris de primer nivell. Una revolució.
I això és el que va aconseguir des del seu primer número, publicat el 1953 amb una encara desconeguda Marilyn Monroe en portada. La primera estrella sortida de Playboy, però no l'última. Jane Fonda, Joan Baez, Dolly Parton, Rachel Welch, Bo Derek, Kim Basinger, Madonna, Brooke Shields, Cindy Crawford, Pamela Anderson, Sharon Stone, Drew Barrymore y Charlize Theron son només algunes de les figures que no van dubtar a convertir-se en conilletes a l'inici de les seves carreres.
Hefner encararà els seus últims anys de vida sense la revista que l'ha definit, però ja s'ha assegurat una bona companyia al més enllà. L'empresari ha comprat una tomba al costat de la de Marilyn Monroe. La portada amb què va començar tot i el seu conillet més preuat.
"Estàs a un clic gratis de qualsevol acte sexual imaginable, així que ha deixat de tenir sentir", explicava el conseller delegat de la publicació, Scott Flanders, al New York Times. Una acció cerebral per frenar la caiguda d'una publicació que en els seus bons temps venia uns 5,6 milions d'exemplars al mes i que ara no arribava ni al milió, però també contrària a l'esperit de la revista. Així ho deu sentir el seu excèntric fundador, Hugh Hefner, que ha posat a la venda la capçalera just el mes en què Pamela Anderson –qui si no- passava a la història com l'últim conill despullat.
500 milions de dòlars, segons The Wall Street Journal, i Hefner abandonarà el projecte de la seva vida. A punt de complir 90 anys, l'empresari passarà a la Història lligat al seu batí llampant i envoltat de les centenars de conilletes a les que, en alguns casos, va ajudar a assolir la fama i, en d'altres, va empentar a un pou sense fons.
La història de Hefner està esquitxada d'episodis d'escàndols sexuals, drogues, manipulació, abusos i, fins i tot, casos de violència de gènere dins de la mansió Playboy. I malgrat tot, la societat nord-americana el reconeix com a icona de la llibertat sexual als mitjans de comunicació.
Amb només 26 anys, Hefner gaudia d'una bona posició com a redactor de la prestigiosa revista Esquire, però la seva ambició anava més enllà. Convençut de les seves possibilitats, va aprofitar la negativa d'un augment de sou per acomiadar-se i crear la publicació amb la qual havia somiat: un producte en el qual convisquessin dones despullades, però també reportatges periodístics i relats literaris de primer nivell. Una revolució.
I això és el que va aconseguir des del seu primer número, publicat el 1953 amb una encara desconeguda Marilyn Monroe en portada. La primera estrella sortida de Playboy, però no l'última. Jane Fonda, Joan Baez, Dolly Parton, Rachel Welch, Bo Derek, Kim Basinger, Madonna, Brooke Shields, Cindy Crawford, Pamela Anderson, Sharon Stone, Drew Barrymore y Charlize Theron son només algunes de les figures que no van dubtar a convertir-se en conilletes a l'inici de les seves carreres.
Hefner encararà els seus últims anys de vida sense la revista que l'ha definit, però ja s'ha assegurat una bona companyia al més enllà. L'empresari ha comprat una tomba al costat de la de Marilyn Monroe. La portada amb què va començar tot i el seu conillet més preuat.