26
d'Agost
de
2016
Act.
26
d'Agost
de
2016
Ryan Lochte es presentava als Jocs Olímpics de Río com una de les grans atraccions del programa de natació. Amb la incògnita del rendiment de Phelps després de les seves anades i vingudes de la piscina, el nedador de Rochester era un valor segur pels Estats Units i pels seus patrocinadors en les dues proves en les quals competiria: els 200 lliures i el relleu 4x200. Ell semblava preparat per destacar, amb un cabell blanc tenyit perquè les càmeres no el perdessin mai de vista, i, fins i tot, amb un reportatge de The New York Times elogiant el seu revolucionari estil de gir a la piscina. Un producte que el presentava com gairebé invencible i que el situava a l'alçada de les grans esperances nord-americanes a Río, com Simone Biles.
Però, al contrari de la jove gimnasta, Ryan Lochte no va poder deixar la seva impremta esportiva en el record dels darrers Jocs Olímpics. Superat un cop més per l'incansable Michael Phelps als 200 lliures i sense opcions de pujar al podi en la seva prova preferida, Lochte va tornar a casa amb "només" l'or del relleu 4x200. Però el nom de Lochte serà recordat quan es parli de Río.
Un cop acabada la seva participació en els Jocs, el nedador va decidir celebrar una última festa a Río abans de tornar a casa, i aquí és quan la història es complica. Un suposat assalt sense proves que acaba sent, en realitat, una acció de vandalisme en una benzinera i una fugida als Estats Units mentre els seus companys de farra seguien al Brasil amb el passaport confiscat per la justícia.
La veritat ha caigut a plom sobre Lochte, tant en exposició mediàtica com en pèrdua de patrocinadors. De figurar entre les estrelles de la natació dels Estats Units, juntament amb Phelps i Nathan Adrian, i acumular patrocinis, a ser abandonat per les marques, una darrera l'altra. Començant per Ralph Lauren, que ha vestit l'equip dels Estats Units durant els Jocs i havia utilitzat la imatge de Lochte com a un dels grans reclams, i seguint per Airweave o la marca d'estètica Syneron Candela.
Entre les marques que han deixat a Lochte es troba, per descomptat, el gegant de la natació, Speedo. La marca ha anunciat que aportarà 50.000 dòlars que havien de formar part del contracte del nedador a programes de caritat pels infants del Brasil.
El penediment
Després que sortís la veritat, Lochte ha iniciat el seu tour pels mitjans, recuperant el seu color de cabell original, amb un to més seriós del que ens té acostumats i reconeixent que la història de l'assalt és "una exageració i un acte d'immaduresa". Les seves explicacions no han convençut les marques, que han tallat una de les principals vies d'ingressos del nedador.
El cas de Lochte no és nou. Phelps ja va patir les conseqüències econòmiques d'un error, i la seva venjança contra Speedo l'ha servit a Rio, ampliant la seva llegenda de la mà d'una marca que, ara sí, és competència directa del gegant de la natació. Mitjans com The New Yorker ja han posat en dubte l'actitud dels espònsors de Lochte. Calia reaccionar tan ràpidament davant una història que encara està per resoldre? Com diu la revista nord-americana, el nedador ha passat de ser un esportista aclamat al seu país a ser l'aneguet lleig dels Estats Units. Serà la seva una nova història de ressorgiment a l'esport?
Però, al contrari de la jove gimnasta, Ryan Lochte no va poder deixar la seva impremta esportiva en el record dels darrers Jocs Olímpics. Superat un cop més per l'incansable Michael Phelps als 200 lliures i sense opcions de pujar al podi en la seva prova preferida, Lochte va tornar a casa amb "només" l'or del relleu 4x200. Però el nom de Lochte serà recordat quan es parli de Río.
Un cop acabada la seva participació en els Jocs, el nedador va decidir celebrar una última festa a Río abans de tornar a casa, i aquí és quan la història es complica. Un suposat assalt sense proves que acaba sent, en realitat, una acció de vandalisme en una benzinera i una fugida als Estats Units mentre els seus companys de farra seguien al Brasil amb el passaport confiscat per la justícia.
La veritat ha caigut a plom sobre Lochte, tant en exposició mediàtica com en pèrdua de patrocinadors. De figurar entre les estrelles de la natació dels Estats Units, juntament amb Phelps i Nathan Adrian, i acumular patrocinis, a ser abandonat per les marques, una darrera l'altra. Començant per Ralph Lauren, que ha vestit l'equip dels Estats Units durant els Jocs i havia utilitzat la imatge de Lochte com a un dels grans reclams, i seguint per Airweave o la marca d'estètica Syneron Candela.
Entre les marques que han deixat a Lochte es troba, per descomptat, el gegant de la natació, Speedo. La marca ha anunciat que aportarà 50.000 dòlars que havien de formar part del contracte del nedador a programes de caritat pels infants del Brasil.
El penediment
Després que sortís la veritat, Lochte ha iniciat el seu tour pels mitjans, recuperant el seu color de cabell original, amb un to més seriós del que ens té acostumats i reconeixent que la història de l'assalt és "una exageració i un acte d'immaduresa". Les seves explicacions no han convençut les marques, que han tallat una de les principals vies d'ingressos del nedador.
El cas de Lochte no és nou. Phelps ja va patir les conseqüències econòmiques d'un error, i la seva venjança contra Speedo l'ha servit a Rio, ampliant la seva llegenda de la mà d'una marca que, ara sí, és competència directa del gegant de la natació. Mitjans com The New Yorker ja han posat en dubte l'actitud dels espònsors de Lochte. Calia reaccionar tan ràpidament davant una història que encara està per resoldre? Com diu la revista nord-americana, el nedador ha passat de ser un esportista aclamat al seu país a ser l'aneguet lleig dels Estats Units. Serà la seva una nova història de ressorgiment a l'esport?