Avui dia estem acostumats a escolar l'expressiónadiu digital per denominar els nascuts a partir de mitjans dels noranta. Ells, se suposa, estan acostumats a la presència d'ordinadors i altres dispositius digitals perquè són part del seu dia a dia. No necessiten que ningú els ensenyi a utilitzar-los, saben fer-ho per intuïció. Però no tot és així, és un error considerar aquestes generacions competents en l'ús de la tecnologia pel simple fet d'haver nascut amb ella. O bé pel fet de néixer en una família que parli català nosaltres ja dominem la llengua?
Tot al contrari del que diu la creença popular, no es tracta d'una generació especialment dotada de coneixements, habilitats o interessos. Tan bon punt els treus d'Instagram, Snapchat, YouTube o de qualsevol dels programes que utilitzen per descarregar-se música i pel·lícules, veus que molts d'ells són maldestres. Per això, Susana Lluna i Javier Pedreira, autors del llibre Los nativos digitales no existen (Ediciones Deusto, 2017) consideren que hauríem de parlar d'aquesta nova generació com una capa social d'orfes digitals amb una preocupant manca de formació.
Considerem que aquests individus sabran aprofitar el potencial de la tecnologia en el desenvolupament de l'ésser humà i la nostra societat de forma automàtica, sense que dissenyem i apliquem plans educatius al respecte, però resulta absurd creure-ho. En altres paraules, assenyalen que els nadius digitals, més que existir, sobreviuen; i que els pares, polítics i educadors han d'ajudar-los. En aquest llibre els dos experts reflexionen sobre la matèria amb la col·laboració d'especialistes en diverses disciplines, els quals aporten una visió única que pot esdevenir una eina fonamental per a la tasca que tenim per endavant.
Per tal de començar a reflexionar sobre la situació d'aquests nadius digitals, destaquem alguns fragments dels experts i coautors que han redactat el llibre.
Genís Roca
"L'aparició de la informàtica i d'Internet va fer que molts temessin una bretxa digital. I realment s'ha produït, però en contra del previst, no ha sigut entre les classes amb menys recursos i les més riques. La bretxa s'ha produït entre les noves formes d'organització de la ciutadania (connectada a la xarxa, col·laborativa, que comparteix informació i recursos) i la dels que pensen, dirigeixen i manen en els assumptes d'interès comú encara amb metodologies analògiques (basades en jerarquies, orientades al poder i bloquejant la informació i els recursos".
Dolors Reig
"Els que eduquem en la universitat i intentem fer-ho amb les xarxes socials i recursos multimèdia, treball proactiu a les aules, etc., ens trobem freqüentment amb un mur creat des de l'escola: la percepció que l'educació divertida, motivadora, no és tan seriosa com la tradicional".
Rebeca Díez i Mar Cabrera
"Avui dia podem tenir els nens controlats per geoposicionament a través del mòbil, podem trucar quan vulguem, podem conèixer amb qui es relacionen a través de la pantalla. Estan més vigilats que mai, no obstant això, estan més sols que mai"
Josefina Rueda i Andy Stalman
"Necessitem que l'educació sigui molt més que un adoctrinament mecànic com ho ha sigut fins ara, aconseguit a base de memòria i que treballava amb la repetició de conceptes inevitablement oblidats a curt termini, per convertir-se en un generador de noves idees inspirades i motivades a partir del nou cabdal d'informació i de comunicació del qual disposem avui"
Fernando de la Rosa
"L'impacte del digital en la selecció ha estat enorme. Dóna accés a moltes persones a les ofertes de feina, però ajuda poc en la selecció. Per això, actualment, les dues grans fórmules per trobar feina són mitjançant coneguts o d'una xarxa social professional com LinkedIn"