15
de Maig
de
2015
Hi ha un acudit força popular entre la gent de ciències, que diu: pregunta-li a un enginyer o a un matemàtic quan fan dos més dos, i et respondrà, "quatre, amb un error d'aproximació de zero tendint a infinit". Pregunta-li el mateix a un advocat o a un economista, i et respondrà: "quatre, però quin resultat t'interessaria tenir?". Catalunya necessita més llicenciats en enginyeria informàtica i de telecomunicacions per poder consolidar-se com un centre mundial d'innovació tecnològica i empresarial en l'àrea de les telecomunicacions i de les TIC, els dos grans impulsors de l'economia de les properes dècades. Aquesta és la principal conclusió de la taula rodona organitzada aquest dijous pel Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (Coettc) per inaugurar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i Societat de la Informació.
"Per tenir més enginyers cal començar des del principi, necessitem localitzar el talent dels instituts, treballar per despertar l'interès dels estudiants per la ciència i les matemàtiques. És un repte de tots que en quatre anys aquests nois i noies estiguin acabant una carrera d'enginyeria", comenta AntoniVives, tinent d'alcalde d'Habitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, durant la seva intervenció, acompanyat del degà del Coettc, FerranAmago. Entre els participants a la taula rodona – membres del sector de les Telecomunicacions de l'àmbit públic i privat- no hi ha cap dona, posant en evidència la desigualtat de gènere existent en un dels sectors amb més potencial econòmic pel país. "És un problema de rols. No pot ser que a l'institut els nois vulguin ser Steve Jobs i les noies hagin de veure la Belén Rueda, m'indigna", opina LluísFont, emprenedor en sèrie i director d'Interbel, una consultoria de solucions tecnològiques per empreses.
Els pilars de la nova economia
Per altra banda, el director del Coettc i Vives han destacat la importància creixent dels perfils tecnològics per estimular la innovació, l'emprenedoria i les smartcities, pilars de la nova economia. "La gent que treballa amb la connectivitat juga un paper fonamental en l'expansió dels valors socials de la societat catalana", ha comentat el tinent d'alcalde. Vives ha admès que en els darrers anys hi ha hagut un canvi de filosofia per part de les Administracions públiques, "i que els polítics ja no es queden esperant a que la indústria i la ciència els hi vengui les seves propostes o invents, sino que són els mateixos polítics els que han d'acudir a la indústria amb una cartera de demandes, de necessitats socials per resoldre" , ha dit.
Segons xifres citades pel tinent d'alcalde, el 20% de la inversió estrangera que ha rebut Catalunya en els darrers anys ha anat a parar a projectes de smartcities. "Empreses tecnològiques com Cisco, Schneider o Cellnex han de saber que aquí hi ha un ecosistema tecnològic de primer nivell mundial, tant pel que fa a universitats, talent, start-ups o innovació", ha afegit Vives.
Innovació per fer negoci
FrancescFajula, director d'innovació del Banc Sabadell, ha remarcat la importància d'orientar la innovació cap al negoci, és a dir, "entendre la innovació com una forma de convertir el coneixement en diners", i no a la inversa, ha aclarit. "Les empreses han d'entendre que la innovació és avui la millor manera per adaptar-se a un entorn molt canviant, mentre abans potser l'eina era la planificació", adverteix Fajula. Segons el directiu del Sabadell, les telecomunicacions juguen un rol destacat en un entorn marcat pels nous hàbits socials i de consum. "La gent pot accedir a la informació de forma immediata. Si un producte no funciona, se sap de seguida", comenta Fajula.
Per altra banda, "el món avança cap als models d'economia col.laborativa. I el que semblava començar com una broma, amb Airbnb, Bla bla car, Uber.. és en realitat un mercat disruptiu, que evoluciona ràpid, obre noves oportunitats i alhora pot destruir els negocis tradicionals", alerta. Per això, segons Fajula, és fonamental que les empreses sàpiguen gestionar el procés de transformació que marquen les novestecnologies.
Barcelona, font de talent
Des del punt de vista de l'emprenedoria tecnològica, Barcelona ha estat capaç de crear un sòlid ecosistema de start-ups, talent, incubadores, acceleradores i business angels, assegura Lluís Font, d'Interbel. "Avui aconseguir aixecar capital fins a 200.000 euros a Barcelona ja no es un problema. No obstant, quan es tracta d'aixecar entre mig milió i un milió d'euros, "aquí tenim un desert", lamenta. El motiu? "Molts emprenedors es dirigeixen al mercat local, i això no atrau als inversos estrangers. Les '"start-up" tecnològiques haurien de tenir una visió global del mercat. L'ecosistema està millor que mai, però cal sortir més a fora", insisteix.
Segons Font, un exemple del potencial internacional de Barcelona és el programa CFIS (Centre de Formació Interdisciplinària Superior) de la UPC, "d'on empreses com Google ens estan robant els enginyers", bromeja. Actualment prop de 200 alumnes de tot l'estat participen al CFIS, un centre d'excel·lència creat el 2003 per la UPC, que ofereix la possibilitat de cursar dues titulacions oficials en l'àmbit de les matemàtiques, la física i les enginyeries, seguint un pla d'estudis molt intensiu. "Tenim una capacitat brutal per generar talent", comenta l'emprenedor.
Les sortides professionals pels perfils tecnològics són cada cop més amplies: per un costat, les empreses comencen a tenir departaments per fomentar la innovació a nivell intern - són els anomenats intrapreneurs", aclareix Font. Per altra banda, enginyers de telecomunicacions o informàtics són perfils cada cop més buscats en departaments de Màrqueting, on la figura del chiefmarketingtechnolgist, responsable de tecnologies de màrqueting, és cada cop mes important, en comparació als perfils creatius.
"Per tenir més enginyers cal començar des del principi, necessitem localitzar el talent dels instituts, treballar per despertar l'interès dels estudiants per la ciència i les matemàtiques. És un repte de tots que en quatre anys aquests nois i noies estiguin acabant una carrera d'enginyeria", comenta AntoniVives, tinent d'alcalde d'Habitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, durant la seva intervenció, acompanyat del degà del Coettc, FerranAmago. Entre els participants a la taula rodona – membres del sector de les Telecomunicacions de l'àmbit públic i privat- no hi ha cap dona, posant en evidència la desigualtat de gènere existent en un dels sectors amb més potencial econòmic pel país. "És un problema de rols. No pot ser que a l'institut els nois vulguin ser Steve Jobs i les noies hagin de veure la Belén Rueda, m'indigna", opina LluísFont, emprenedor en sèrie i director d'Interbel, una consultoria de solucions tecnològiques per empreses.
Els pilars de la nova economia
Per altra banda, el director del Coettc i Vives han destacat la importància creixent dels perfils tecnològics per estimular la innovació, l'emprenedoria i les smartcities, pilars de la nova economia. "La gent que treballa amb la connectivitat juga un paper fonamental en l'expansió dels valors socials de la societat catalana", ha comentat el tinent d'alcalde. Vives ha admès que en els darrers anys hi ha hagut un canvi de filosofia per part de les Administracions públiques, "i que els polítics ja no es queden esperant a que la indústria i la ciència els hi vengui les seves propostes o invents, sino que són els mateixos polítics els que han d'acudir a la indústria amb una cartera de demandes, de necessitats socials per resoldre" , ha dit.
Segons xifres citades pel tinent d'alcalde, el 20% de la inversió estrangera que ha rebut Catalunya en els darrers anys ha anat a parar a projectes de smartcities. "Empreses tecnològiques com Cisco, Schneider o Cellnex han de saber que aquí hi ha un ecosistema tecnològic de primer nivell mundial, tant pel que fa a universitats, talent, start-ups o innovació", ha afegit Vives.
Innovació per fer negoci
FrancescFajula, director d'innovació del Banc Sabadell, ha remarcat la importància d'orientar la innovació cap al negoci, és a dir, "entendre la innovació com una forma de convertir el coneixement en diners", i no a la inversa, ha aclarit. "Les empreses han d'entendre que la innovació és avui la millor manera per adaptar-se a un entorn molt canviant, mentre abans potser l'eina era la planificació", adverteix Fajula. Segons el directiu del Sabadell, les telecomunicacions juguen un rol destacat en un entorn marcat pels nous hàbits socials i de consum. "La gent pot accedir a la informació de forma immediata. Si un producte no funciona, se sap de seguida", comenta Fajula.
Per altra banda, "el món avança cap als models d'economia col.laborativa. I el que semblava començar com una broma, amb Airbnb, Bla bla car, Uber.. és en realitat un mercat disruptiu, que evoluciona ràpid, obre noves oportunitats i alhora pot destruir els negocis tradicionals", alerta. Per això, segons Fajula, és fonamental que les empreses sàpiguen gestionar el procés de transformació que marquen les novestecnologies.
Barcelona, font de talent
Des del punt de vista de l'emprenedoria tecnològica, Barcelona ha estat capaç de crear un sòlid ecosistema de start-ups, talent, incubadores, acceleradores i business angels, assegura Lluís Font, d'Interbel. "Avui aconseguir aixecar capital fins a 200.000 euros a Barcelona ja no es un problema. No obstant, quan es tracta d'aixecar entre mig milió i un milió d'euros, "aquí tenim un desert", lamenta. El motiu? "Molts emprenedors es dirigeixen al mercat local, i això no atrau als inversos estrangers. Les '"start-up" tecnològiques haurien de tenir una visió global del mercat. L'ecosistema està millor que mai, però cal sortir més a fora", insisteix.
Segons Font, un exemple del potencial internacional de Barcelona és el programa CFIS (Centre de Formació Interdisciplinària Superior) de la UPC, "d'on empreses com Google ens estan robant els enginyers", bromeja. Actualment prop de 200 alumnes de tot l'estat participen al CFIS, un centre d'excel·lència creat el 2003 per la UPC, que ofereix la possibilitat de cursar dues titulacions oficials en l'àmbit de les matemàtiques, la física i les enginyeries, seguint un pla d'estudis molt intensiu. "Tenim una capacitat brutal per generar talent", comenta l'emprenedor.
Les sortides professionals pels perfils tecnològics són cada cop més amplies: per un costat, les empreses comencen a tenir departaments per fomentar la innovació a nivell intern - són els anomenats intrapreneurs", aclareix Font. Per altra banda, enginyers de telecomunicacions o informàtics són perfils cada cop més buscats en departaments de Màrqueting, on la figura del chiefmarketingtechnolgist, responsable de tecnologies de màrqueting, és cada cop mes important, en comparació als perfils creatius.