Enric Cabestany és vicepresident editorial a Europa i Amèrica Llatina de FunPlus, una multinacional desenvolupadora i editora de videojocs, amb seu a Suïssa, i més de 2.000 treballadors arreu del món. Va ser fundada l'any 2010 a Silicon Valley i Beijing per Andy Zhong i Yitao Guan, i els seus videojocs -com State of Survival o Guns of Glory- acumulen centenars de milions de descàrregues per tot el món. Cabestany ens rep a les oficines de FunPlus a Barcelona, una de les filials estratègiques del grup, on les garlandes orientals que pengen del sostre evidencien els orígens i la cultura asiàtica de la companyia, i on els dibuixos manga de les parets ens recorden que, en aquelles oficines, s'estan creant molts altres mons paral·lels al nostre, als quals només s'hi pot accedir a través d'una pantalla.
En els darrers anys, la percepció que la societat té del món dels videojocs i els seus jugadors ha canviat. Com és el gamer dels nostres temps?
Avui dia no podríem catalogar el gamer en un únic perfil, com podíem fer-ho fa molts anys. No té gènere ni té edat. Hi ha tanta variació i tipologies de videojocs, plataformes i maneres d'accedir-hi, que avui dia el gamer pot ser una dona de 50 anys que juga al Candy Crush al tren, un nen de 8 anys jugant al FIFA, un de 14 al Fortnight, o una persona de 40 jugant a un joc d'estratègia que el fa pensar més.
A Funplus us dirigiu cap a un públic en concret?
Quan la companyia es va fundar, va començar produint videojocs per a Facebook, una plataforma molt casual, per a jugadors no molt experimentats. Després vam evolucionar cap a una tipologia de videojocs més interessant i eficient econòmicament: els jocs d'estratègies; per a usuaris més experimentats, que hi dediquen més temps. Són jocs més socials, on jugues amb altres persones i has de fer estratègia per aconseguir recursos i fer créixer els teus exèrcits o equips.
Parlant de l'eficiència econòmica a l'hora de llançar videojocs, podria semblar que els jocs més casuals, com el Candy Crush, són més rendibles perquè no són tan complexos de desenvolupar, no?
En l'economia del videojoc hi ha moltes capes. No només hi ha la part del disseny i el desenvolupament tècnic. Per suposat, si fas un món obert, com el del Genshin Impact, hi haurà més complexitat i, per tant, un major cost de desenvolupament. No tens pantalles a seguir, sinó que el jugador es mou en un món obert, d'un costat a l'altre.
Ara bé, també has de pensar com monetitzar aquest tipus de jocs. Si vas a un target molt més experimentat d'usuaris, ja saps com adreçar-te i podràs fer unes estimacions de quant pagaran per al joc. Però quan et focalitzes a un usuari més casual, de mòbil, has de fer campanyes molt específiques i veure com enganxes a aquell usuari perquè tingui una interacció amb el teu anunci, sense enganyar-lo, per descomptat.
En el debat que hi ha sobre els menors i l'ús de les pantalles, quina responsabilitat assumiu per part de la indústria del videojoc? Com percebeu aquesta problemàtica?
Hem de ser conscients que qualsevol cosa en excés és nociva: els videojocs, les xarxes socials... I aquest ús depèn en part de com els educadors ensenyem als nostres fills a utilitzar aquests dispositius. Se'ls hi ha de limitar l'accés, per descomptat, perquè no pot ser que els nens tinguin accés il·limitat a iPads o videojocs des de ben petits, només perquè els pares vulguin estar tranquils.
En el meu cas, entenc que als meus fills els hi interessin els videojocs i procuro que es focalitzin en aquells que també els facin pensar. El videojoc no és només estar davant d'una pantalla passant hores tontes. També et fa entendre conceptes i aprendre.
Cabestany: "El videojoc no és només estar davant d'una pantalla passant hores tontes. També et fa entendre conceptes i aprendre."
Un clàssic molt recomanat: aprendre a través del joc.
Clar. Hi ha jocs molt atractius on els nens que estan començant a llegir poden aprendre a través de certes pistes. El videojoc no és nociu, simplement, és un altre tipus de distracció, que també pot exercitar el cervell de les criatures.
La indústria del videojoc en si hem d'avançar cap a la gamificació: que la gent pugui interessar-se més per una cosa a través del joc i l'entreteniment. I es pot aplicar al món educatiu, però també a l'empresarial. Crear processos perquè la gent interactuï més i respongui, per exemple, més enquestes.
La indústria del videojoc també conviu amb un altre perill: les addiccions.
Sí. I hem d'estar atents i fer-nos responsables tant educadors, pares i escoles, com també la indústria. Nosaltres, com a indústria, podem posar límits i trobar un balanç entre monetitzar un joc i, alhora, no fomentar-hi l'addicció. Estem treballant conjuntament amb governs locals, nacionals i europeus en una regulació amb la qual tota la indústria estigui confortable i alhora es protegeixin aquestes vulnerabilitats.
Com, per exemple, avisar a l'usuari que fa massa hores que juga?
Hi ha diverses línies. Aquesta és una. També, posar doble opt-in a l'hora de fer certes compres en el joc.
La indústria del videojoc i l'audiovisual són dos germans que s'entenen o competeixen entre ells?
No som competència, però és cert que són indústries molt paral·leles i, per tant, hi ha un flux de professionals que poden moure's d'una a l'altra.
I quina se'ls està emportant? Quina dóna millors condicions laborals?
La del videojoc és una indústria més nova, que té més capital i que genera molt més negoci que l'audiovisual, i per això, pot assumir uns salaris més alts. Nosaltres captem talent d'altres indústries, com l'audiovisual, però també de la banca o les tecnològiques.
Quin posicionament té Catalunya en el mapa europeu del videojoc?
És un dels tres mercats més rellevants d'Europa. Per desenvolupament, per talent i per la seva evolució i creixement. Els altres dos pols més importants són els països nòrdics i Alemanya, que van per davant.
A Catalunya i, concretament, a Barcelona, s'ha invertit des de fa anys en crear programes de formació a moltes universitats orientats al món del videojoc i s'ha creat un cultiu d'empreses, molt incipient, però que han anat creixent, que han anat afavorint que hi hagi talent molt ben format en aquesta indústria. Portem molts anys sent la seu de grans empreses del sector que han trobat a Barcelona el lloc des d'on fer créixer les seves operacions a Europa i als mercats occidentals.
Primer vam tenir a les grans companyies europees, després van venir les americanes i, per últim, les asiàtiques. Queda alguna de les grans per venir?
Més o menys el gran gruix de les principals empreses internacionals té un peu aquí. Tots els grans estudis tenen una representació a Barcelona. Ara bé, és cert que falten grans referents catalans. Una indústria és totalment madura quan té els seus propis grans referents. I nosaltres tenim ja una indústria prou potent per poder-los crear i exportar a la resta del món el concepte gaming català, i així no ser únicament una zona que rep i atreu empreses estrangeres.
Cabestany: "Tenim una indústria prou potent per poder crear grans referents i exportar a la resta del món el concepte del gaming català"
Què hauríem de fer perquè succeeixi?
Succeirà, no en tinc cap dubte. Però ara mateix, depèn una mica de l'accés al capital. En el món del videojoc, si vols créixer, has de tenir inversors que creguin en el capital i potencial de creixement d'aquesta indústria. I a Espanya, Catalunya i Barcelona, malgrat que cada vegada hi ha més inversor interessat en el món dels videojocs, falta encara l'acompanyament de grans inversions de patrimonis locals. S'hi suma també que hi ha hagut grans emprenedors locals que han fet créixer la seva empresa, però l'han acabat venent quan els hi ha vingut un gran comprador; i potser, amb un gran inversor, haguessin mantingut l'activitat.
De fet, Barcelona és escenari de diversos videojocs. L'atractiu de la ciutat és present en aquesta indústria.
Barcelona és una ciutat d'artistes, d'innovadors. I el seu modernisme i el seu posicionament està molt ben valorat arreu del món. Quan ets a l'estranger i parles de Barcelona, a la gent se li il·luminen els ulls.
Cabestany: "Per molts diners que posin sobre la taula, una indústria sencera no es mou tan fàcilment"
Hi ha altres ciutats competint per treure'ns aquestes multinacionals del videojoc? Hi ha altres territoris picant-vos a la porta?
Piquen a la porta, sí. És una indústria molt atractiva que genera molts beneficis locals. Aporta talent, salaris interessants, genera riquesa... I altres localitzacions d'Espanya estan intentant posicionar-se, però portem més de 20 anys aquí, per molts diners que posin sobre la taula, una indústria sencera no es mou tan fàcilment.