Antoni Torres presideix la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) i la Fundació Farmàcies de Catalunya. Com a representant dels farmacèutics, adverteix dels perills d’adquirir medicaments fora dels canals autoritzats, de l’expansió de les plataformes que intenten operar en aquest mercat i dels motius pels quals hi ha determinats medicaments que s’esgoten i no es poden trobar fàcilment. I també de les dificultats que els posa l’administració mitjançant normatives excessivament restrictives. Deixa clar que “Som més que un comerç, som una eina de salut fonamental”.
Ha denunciat públicament que grans fons d’inversió, que treballen amb plataformes digitals, tenen com a objectiu dominar el mercat farmacèutic. Ho pot explicar? Com afecta això a les farmàcies?
A les farmàcies no ens passa res que no hagi passat amb altres mercats minoristes com les agències de viatges, llibreries, ferreteries, roba, mobles, ... Què ens passa? Que hi ha una sèrie de plataformes internacionals, suportades per fons d'inversió i de capital risc, que pretenen fer negoci de l’àmbit de la salut. Ho fan sempre a través de plataformes i sota la bandera de la denominada economia col·laborativa. És a dir, la plataforma disposa d’una app o aplicació a la qual qualsevol persona, com a usuària, s’hi pot connectar perquè li prestin un servei, com portar a casa un producte, sense cost addicional. Tot és fenomenal fins que deixa de ser-ho. Un cop el mercat és seu, fan el que volen per buscar la màxima rendibilitat. Per exemple, això ja ho han fet amb els taxis de Londres, quan els van uberitzar: primer, et donaven aigua, posaven música i eren magnífics; però quan van dominar el mercat, els vehicles estaven bruts, els preus no eren estables, ... Això que han fet en altres sectors econòmics també han intentat portar-ho a terme amb les farmàcies i la salut.
De quina manera?
A través de plataformes que, quan t’hi connectes, et diuen ‘et prestaran el servei que vols o et portarem allò que tu no trobes, a casa, sense cap cost’.
“El món del medicament no pot estar plataformitzat perquè, si fos així, es perdria el control sobre la seguretat del producte”
Però ofereixen fàrmacs o només productes de parafarmàcia?
El tema ha tingut la seva història. Al començament també oferien fàrmacs, però els organismes que representem les farmàcies ho van denunciar a l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) i, després de diverses resolucions i sentències, es va dictaminar que es tractava d’una activitat d'intermediació i, com a tal, els estava prohibida. De fet, l'app de Glovo va arribar a oferir un servei de farmàcia junt amb un algoritme per a l’autoselecció del medicament, però ara ja no. En canvi, la parafarmàcia és un món obert que no està sotmès al rigor legislatiu del medicament. A la Unió Europea coexisteixen dos mons: el del medicament, que està controlat i es distribueix només a través de les cadenes professionals i es dispensa a les oficines de farmàcia; i després hi ha tot un altre món, el de la parafarmàcia, que és de mercat lliure i en el qual poden actuar intermediaris. Però nosaltres mantenim que el món del medicament no pot estar plataformitzat perquè, si fos així, es perdria el control sobre la seguretat del producte. Tota la cadena de distribució del medicament –des dels principis actius, excipients, precursors, fins que arriba a la farmàcia i es dispensat al ciutadà– està supervisada per un professional farmacèutic, que signa i es responsabilitza que el producte es conserva i està tractat amb les condicions que corresponen. Això té un objectiu, que és garantir la provisió, les perfectes condicions de conservació i perfecte estat del medicament quan es dispensa, així com el seu ús correcte. Aquesta garantia de seguretat es perd quan posen pel mig una empresa de transport o de missatgeria que intermèdia entre ciutadà i farmacèutic.
Fa poc els Mossos van requisar una partida de medicaments il·legals ...
Si compres un medicament fora de la farmàcia a través de qualsevol altre canal, no saps què t'estàs prenent, ni la seva quantitat, ni com s’ha conservat, ni com s’ha de prendre, ni els seus efectes secundaris o riscos, fins i tot si és adient: no tens garanties de res i estem parlant d'un medicament!.
Però en les plataformes es poden comprar medicaments?
Es poden adquirir a través d'Internet, legalment, a través de les farmàcies autoritzades a fer venda online. Però també hi ha venda il·legal a través d’Internet, sobretot pots trobar-hi productes per problemes d’erecció, anabolitzants, ansiolítics ... però no saps realment què és, ni tens cap garantia ni responsabilitat de qui t’ho ven. Tornant a les plataformes, el que busquen és que es generin denuncies i posteriors sentències amb l’objectiu que, alguna d’aquestes sentències, els obri el mercat. Això no ha passat perquè la llei no ho permet. Només s’han pogut centrar amb en la parafarmàcia. Ara bé, hi ha plataformes que ofereixen la preparació dels medicaments que precisen recepta per un mes, amb els corresponents blísters, i enviar-ho a casa.
Hi ha casos concrets?
Per exemple, IMA Contigo. L'AEMPS va dictar una resolució que declarava il·legal la seva acció. La Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària va recordar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que no podien fer publicitat de l’activitat. Però és que, a part d'això, hi ha un altre aspecte fonamental sobre el qual el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictar una sentència fa uns de mesos: la dispensació farmacèutica és un dret del ciutadà, no és una protecció al farmacèutic, és a dir, que qualsevol persona té dret a rebre atenció farmacèutica. I en el moment que s’intermèdia a través de plataformes, s’impedeix exercir aquest dret.
Les plataformes anul·len la figura del farmacèutic?
Més que anul·lar la figura, anul·len la relació directa entre ciutadà i farmacèutic. La sentència permet, i és lògic, que un familiar o cuidador habitual pugui anar a retirar un medicament per a la persona que cuiden. Però no ho permet si qui ho fa és una empresa de missatgeria, perquè no hi ha cap vincle personal entre el transportista i el pacient i es perd la traçabilitat del medicament
Per tant, qualsevol pot comprar en aquestes plataformes productes de parafarmàcia però no unes aspirines?
Correcte. No pot comprar unes aspirines ni cap medicament tant si precisa recepta com si no. Però, com deia abans, aquestes plataformes són grans grups d'inversió que intenten implantar un model econòmic per al sector de la salut, un model liberalitzat en el qual la salut és un àmbit de negoci. Aquest no és el model de l’administració a Catalunya ni el nostre, que considera que la salut és un dret de tots els ciutadans per igual i, com que és un dret, l'administració té l'obligació de vetllar perquè tothom hi tingui accés a les mateixes condicions. Per això, tenim un model de sistema de salut d'equitat i qualitat.
Una empresa de serveis no pot preparar els blísters per a una residència d’avis o per a un particular?
Només és legal si ho prepara i dispensa una farmàcia, però no cap empresa. Quan prepares els blísters, el farmacèutic fa un seguiment farmacoterapèutic: pot contactar amb el metge per fer substitucions de medicaments, detectar i evitar duplicitats, ... sempre hi ha una relació molt directa entre el farmacèutic, el metge i el malalt. Quan es posa una empresa pel mig, es trenca la cadena. A Catalunya s’està legislant aquesta qüestió perquè l'administració està en contra de tenir una distribució de medicaments sense un control estricte.
"No hi ha cap altre servei sanitari tan accessible com la farmàcia. De CAPs n'hi ha poc més de 500 i de farmàcies, 3.245"
Sobre plataformes i fons d’inversió, als Estats Units, Amazon no té problema per distribuir medicaments ...
Els Estats Units tenen una població molt dispersa, amb nuclis molt allunyats uns dels altres, que facilita que es produeixi una situació anomenada “desert farmacèutic”. Hi ha poblacions que tenen la farmàcia més propera a desenes o a més d’un centenar de kilòmetres. Hi ha estudis que demostren que l'esperança i qualitat de vida cau en les àrees de desert farmacèutic. Com a resposta, sorgeix la iniciativa privada. Amazon t’ho porta a casa. És un model que neix als Estats Units per donar resposta als deserts farmacèutics. Això a Europa no passa. A Espanya tenim un model en què l'oficina de farmàcia està situada en funció de dos paràmetres: distàncies entre elles i número d'habitants. La finalitat d’això és que conformin una xarxa capil·lar. El 98,8% de la població de Catalunya té com a mínim una farmàcia al seu municipi o a menys de 15 minuts de casa. 98,8% de la població!. No hi ha cap altre servei sanitari tan accessible com la farmàcia. De CAPs n'hi ha poc més de 500 i de farmàcies, 3.245. Tant si vius a Prullans, Viladrau o al centre de Barcelona, tens el mateix medicament en igualtat de condicions, temps i preu.
"Com pot ser que un element clau per garantir la salut, com és el medicament, es produeixi i s’importi en un 80% des de fora d'Europa?"
I per què manquen determinats medicaments a les farmàcies?
Aquest és un problema que, des de la FEFAC, advertíem que passaria des d’abans de la pandèmia. Si una de les potes de l’Estat del benestar europeu és la salut, com pot ser que un element clau per garantir la salut, com és el medicament, es produeixi i s’importi en un 80% des de fora d'Europa? Simplement per raons de costos salarials, ecològics i socials. Això ha passat perquè després de Lehman Brothers, el 2008, van començar les famoses retallades, sobretot en educació i salut. A grans trets, en salut, el 60% de les retallades es varen fer sobre personal i inversions i el 40% sobre reduccions constants del preu del medicament. Paral·lelament, es donen dos fets: primer, que a la Unió Europea, el preu no està unificat i hi ha països on són més baixos. Segon, les normatives de la UE afavoreixen la competència, i d’aquí s’origina una part del problema: els laboratoris vendran a on obtinguin més rendibilitat. Això no vol dir que deixin països desproveïts, però tendeixen a ajustar les partides a on són més barats. Per tant, ens podem trobar amb restriccions a la distribució pel tema del preu. En situacions normals, no passa res, però quan hi ha un pic de demanda per una malaltia, comencen les faltes, perquè no tenim prou medicaments. A Espanya, som líders en la baixada dels preus dels medicaments i, per tant, som un dels que més patim el problema.
Què fan els altres països davant aquesta situació?
Per exemple, Portugal ha apujat recentment els preus dels medicaments al nivell europeu. Així redueix el risc de desproveïment a conseqüència dels preus més baixos. La Unió Europea està estudiant la manca de medicaments vinculada al problema legislatiu dels preus, donat que no haurien de provocar aquestes situacions. Cal tenir en compte que els medicaments no són un bé de consum com els altres, són una eina de salut essencial.
"S’ha de començar a fabricar determinats medicaments a Europa perquè no té sentit el que ens ha passat amb els xips, que depenem absolutament d'un tercer país"
Davant d’això, què caldria fer?
Com que és un problema multifactorial, s’ha d’actuar a diferents nivells. S’ha de començar a fabricar determinats medicaments a Europa perquè no té sentit el que ens ha passat amb els xips o amb alguns articles, que depenem absolutament d'un tercer país. No es tracta d’aplicar una autarquia sinó de tenir una certa capacitat de producció europea. Però hem d'assumir que el preu de produir a Europa no és el mateix de fer-ho a la Xina, a l’Índia o al sud-est asiàtic. Europa hauria de garantir als seus ciutadans que disposaran de medicaments amb temps, forma i qualitat suficient.
En aquests moments, pel que fa als subministraments, amb quins medicaments hi ha problemes?
N’hi ha que es mantenen i altres que van per èpoques. En general, hem tingut problemes amb els antibiòtics. Amb l’arribada de la primavera i la millora del temps, baixen les infeccions i, per tant, també el consum d’antibiòtics i la situació es regula. Però tenim problemes amb els productes antiasmàtics, per a la fertilització in vitro, col·liris, pel sistema nerviós ... Aquesta setmana en tens, la setmana vinent et quedes sense. Això genera inseguretat. Hem parlat de problemes globals –dels preus i de l’externalització de la producció, sobretot a la Xina–, dels problemes estructurals de la falta de medicaments –per culpa de la legislació europea–, però també hi ha un altre problema legislatiu, en aquest cas espanyol, que també és estructural: en altres països de la UE es permet al farmacèutic –que és el professional sanitari, de grau superior universitari, més coneixedor del medicament– fer determinats tipus de substitucions, però aquí no. La llei espanyola ens permet substituir un medicament per l'altre, exclusivament si s’acompleixen unes condicions: que sigui el mateix principi actiu, la mateixa concentració per dosi i la mateixa forma farmacèutica.
I en la “forma” hi ha el problema ...
Que ens obliguin que sigui la mateixa forma farmacèutica vol dir que el farmacèutic no pot canviar un comprimit de 500 mg d’un principi actiu per una càpsula de 500 mg del mateix principi actiu, o un xarop per un sobre, … Ens permeten canviar els genèrics d’una marca per una altra, o els de marca per genèric, però sempre de si són de la mateixa forma farmacèutica: comprimit, càpsula, xarop, sobre, ... Aquest hivern ens ha passat que el xarop d’amoxicil·lina de 250 mg infantil només el produïen dos laboratoris: un es va quedar sense paper pels prospectes i l’altre va tenir una avaria a la fàbrica. Arran d’un pic de bronquitis infantil al nord d’Espanya, es va produir una gran demanda del xarop quan hi havia una capacitat de producció baixa. Això va provocar faltes en el mercat. La gent anava com boja buscant xarops quan no n’hi havia. L’AEMPS va trigar un mes per treure una normativa tan senzilla com permetre dividir càpsules de 500 mg per donar-les dissoltes en aigua als nens, o utilitzar sobres de 250 mg. Vam trigar un mes a que això es pogués fer!
I això perjudica el servei ...
Aquestes situacions generen problemes a tothom: al pacient, que s'angoixa perquè no troba el medicament; al farmacèutic, que tenint en molts casos una solució senzilla a l’abast no la pot aplicar i ha de donar explicacions; però també als metges del sistema de salut, perquè al malalt no li queda altra solució que tornar al metge per canviar la seva recepta, fet que contribueix a augmentar la saturació. No té cap mena de sentit. Però tampoc és bo per a l’Administració perquè, al final, si el malalt no es atès a un CAP saturat, acabarà a urgències. I el cost d’un servei d'urgències és incomparable amb el que costa un medicament. A més, una malaltia lleu, no diagnosticada ni tractada per problemes d’accessibilitat, pot acabar en un problema més greu. Per tant, els costos es disparen per a tots, principalment per al ciutadà. I es dona un pitjor servei.
Funciona bé el programa FarmaHelp, per ajudar-se entre farmacèutics davant la manca de certs medicaments?
Funciona molt bé!. És molt útil i permet millorar el servei global de la xarxa de farmàcies, malgrat que quan hi ha una mancança repetida es produeix un excés de demanda del programa. Per exemple, amb el medicament per deixar de fumar ha passat el mateix. Surt el medicament [Todacitan], es publicita que serà finançat per la Seguretat Social i, en aquell moment, resulta que hi havia un problema en els codis dels lots que s’anaven a distribuir i el volum de peticions al programa es va disparar.
Què fa un farmacèutic quan li demanen un producte que no té?
En aquests casos, l'algoritme és: si no tinc el medicament A, el puc substituir per un altre d'igual que compleixi la normativa, sí o no? En cas afirmatiu, solucionat. Si no tinc substitució, el meu proveïdor o majorista té un substitutiu d'aquest medicament, sí o no? Això es pot consultar al moment. Si no el té el proveïdor, tenim el programa Farmahelp, que connecta totes les farmàcies i que permet que el client pugui reservar i anar directament a buscar-lo a on el tinguin. Això es fa constantment. A la meva farmàcia emetem una desena d’avisos cada dia i en rebem més o menys els mateixos. Amb el problema de l'amoxicil·lina, va arribar un moment en que no fèiem avisos perquè ja sabíem que ningú en tenia. Quan no ho podem solucionar mitjançant Farmahelp, aquestes faltes es comuniquen diàriament al CISMED, un programa dels col·legis de farmacèutics que, de manera automàtica, avisa a l’AEMPS. Aquesta pot fer dues coses: emetre una ordre perquè els metges canviïn la prescripció de tractament d’un medicament per un altre o adquirir-lo a l’estranger. A Holanda, cada farmàcia pot buscar el medicament que els manca a l’estranger, de manera individualitzada. És un sistema més ràpid i el client no paga cap cost addicional perquè ho cobreix l’administració del seu país.
"El farmacèutic fa un paper semblant al del notari: garanteix que el medicament està en perfectes condicions"
Fora de les farmàcies es venen medicaments il·legals?
Sí, i és un problema de salut pública gravíssim. D'il·legal, un medicament en pot ser per diversos motius: per exemple, perquè l’han robat i el venen al mercat negre –serà il·legal perquè es trenca la cadena de custòdia– o perquè directament s’ha falsificat l’envàs, els comprimits o el que sigui –de fet, això és un delicte i estafa–. Per evitar-ho, a Europa s’ha dissenyat un sistema molt complex: cada caixeta de medicament porta dos codis, el tradicional de barres i un nou QR. Aquest QR serialitza cada envàs que es fabrica. Això fa que dues caixetes de Gelocatil idèntiques tinguin un codi de sèrie diferent. El laboratori registra els codis que ha utilitzat en una base de dades europea i quan es dispensa un medicament a la farmàcia, es passa per l’escàner i aquest codi queda invalidat i registrat a la mateixa base de dades. Per tant, la falsificació no és possible. En cas de robatori, es poden desactivar tots els codis robats i no podran ser dispensats per les farmàcies. A sobre, Europa també obliga a tenir un sistema en el tancament de la caixeta per evitar la manipulació del contingut. Com a resultat, a les farmàcies donem garantia de seguretat i qualitat i no hi ha cap problema de seguretat. Però si algú els compra fora, per exemple, a través d’Internet, ja no té aquesta seguretat. És un risc molt alt. Ja hi ha hagut morts. El farmacèutic fa un paper semblant al del notari: garanteix que el medicament està en perfectes condicions i que s’administra correctament per obtenir el millor efecte.
"A Europa, aprofiten molt més els farmacèutics del que es fa a Catalunya"
Com valora la col·laboració amb el sistema sanitari?
A Europa, les farmàcies i els farmacèutics aporten, col·laboren i participen molt més perquè són els que estan més a prop de la població. Els aprofiten més del que es fa a Catalunya, malgrat que, com he dit abans, aquí tenim un nivell d’interlocució i col·laboració constant i pactat amb la Generalitat. Un exemple és la recent conversa que jo mateix vaig tenir amb el president Pere Aragonès sobre el nostre paper i que es pot veure a les xarxes. A Catalunya, la xarxa de farmàcies la formem 8.558 farmacèutics i 3.245 punts d'atenció, junt amb una distribució farmacèutica d’alt nivell i servei. Pot el sistema de salut no sumar i aprofitar tot aquest conjunt de professionals i espais per millorar el servei al ciutadà? No pretenem fer de metges ni d’infermeres, ni substituir-los, sinó fer de farmacèutics. Podem incidir en el principal problema dels malalts crònics, el compliment terapèutic, reportar més dades al sistema sanitari i serveis en la mateixa línia que es fa a Europa, la prevenció i manteniment de la salut. Un exemple: nosaltres participem en les campanyes de detecció del càncer de còlon. Ha estat un èxit perquè s’han detectat molts pòlips en les fases inicials que ha permès evitar un càncer greu. Amb la Covid-19, també vam participar en la notificació al programa de la Generalitat –que servia per tramitar baixes laborals o avisos de seguiment a l’atenció primària–. Això va estalviar als CAP’s tres milions de visites. Què hauria passat si totes haguessin acabat als CAP’s amb el col·lapse que hi havia?
Crec que les farmàcies europees participen en les campanyes de vacunació. I aquí?
Aquí no, però esperem que sigui només un ‘de moment, no’. A França, Alemanya o a Itàlia les farmàcies vacunen de la grip. Aquí no. Per què vacunen de la grip? Perquè s'ha comprovat que la relació farmacèutic-pacient es produeix cada dues o tres setmanes i, per tant, la capacitat d'influència que té el farmacèutic sobre aquesta persona és molt alta. En canvi, des que s’ha instaurat la recepta electrònica potser veu el metge un cop a l’any. Això fa que, aquí, la vacunació de la grip vagi baixant mentre que, en els països en els quals han implicat els farmacèutics, s’hagi disparat. Quina importància té? Si tu controles la grip, els malalts inestables pateixen menys, acudeixen menys a urgències, baixen els ingressos hospitalaris i també els tractaments costosos, i baixen les defuncions. En un sistema sanitari mancat de personal i recursos, cal comptar amb els farmacèutics.
“Hi ha gent que diu que som ‘botiguers’. Segur? Som una eina fonamental del sistema de salut"
No es reconeix la funció dels farmacèutics?
En l’entorn del sistema de salut cal trencar sostres de vidre i tenir clar el que vol dir posar el pacient en el centre. Durant la pandèmia vàrem avançar força, però ara cal consolidar-ho. Respecte al ciutadà, som molt valorats, més encara després de la pandèmia, només cal llegir els resultats de l’enquesta feta el juny passat pel CatSalut. Malgrat això, també hi ha gent que diu que som ‘botiguers’. Segur? Som professionals universitaris sanitaris, que donem garantia de qualitat i ús correcte del medicament. Formem una xarxa capil·lar i som part d’un sistema que ha donat una resposta autònoma i exemplar per fer front a tots els reptes que la pandèmia ens va posar davant, mostrant- nos com molt resilients. Som una eina fonamental del sistema de salut, al qual dotem de més facilitat d’accés i equitat.