Jaume Alsina Casalduero és conseller delegat del grup Alsina (Enconfrados J. Alsina), multinacional que ofereix solucions per a les estructures de formigó, i presideix, des del juny passat, l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (Ascef). Representant de la tercera generació d’una empresa familiar, explica la naturalesa i el reptes als quals s’enfronten les famílies per tirar endavant els negocis. Defensa la professionalització, la contractació de directius externs a la família per encarregar-se de la gestió, però adverteix que la “responsabilitat de ser un bon accionista” no es pot delegar. I critica els perjudicis econòmics de la manca de decisió i lentitud de les administracions públiques.
Quina relació hi ha entre l’Instituto de la Empresa Familiar (IEF) i l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (Ascef)?
L'Instituto de la Empresa Familiar neix [el 1991] de la inquietud d’un grup d’empresaris catalans que volen que les seves empreses perdurin en el temps. Aquest és el gran objectiu compartit entre l’Instituto i l’Associació: deixar un llegat per a que l'empresa duri molts anys. En això ens diferenciem d'altres empreses, com moltes startups, que esperen guanyar volum per vendre’s. En el cas de les empreses familiars, hem arrelat aquí i, des d'aquí, construïm perquè duri molt temps. A Espanya no hi havia un organisme que representés això i es va decidir crear l’Instituto de la Empresa Familiar.
No ha baixat el percentatge d'empreses catalanes a l'IEF amb el pas del temps?
No diré que hagi augmentat, però s’hi continuen incorporant empreses. L’Instituto s’encarrega de les relacions amb l’Estat i les diverses associacions que en formen part intenten influir els les respectives comunitats o territoris. L’Associació Catalana de l'Empresa Familiar va ser de les primeres que es va crear [el 1998]. Precisament, aquest 2023 complim 25 anys. Aquestes associacions es van anar replicant a les diferents autonomies. Però, necessàriament, no han d’estar restringides a una determinada comunitat perquè, per exemple, en el cas valencià hi ha la d'Alacant i la de València. Al capdavall, l’Instituto i l'Ascef som associacions vinculades. Compartim els mateixos principis.
Ha perdut força la veu de l'empresa familiar catalana?
Volem influir, volem que passin coses, però no ens posem en segons quines qüestions –logístiques, del transport, vagues, ... – perquè no som una patronal. El nostre objectiu és aconseguir que perdurin els negocis familiars. Altres organitzacions empresarials treballen els convenis laborals, la innovació, el que sigui, però nosaltres ens centrem en la relació entre la família i l’empresa. Aquest és el nostre espai: aconseguir que les famílies facin els deures, planifiquin, tinguin converses entre els seus membres encara que puguin ser incòmodes.
Jaume Alsina és membre de la tercera generació de la família fundadora del grup Alsina (Ecofrados J. Alsina | Carolina Santos
Per això insisteixen en la "importància de llegat" ...
Exacte. El nostre gran objectiu és aconseguir que, quan hi ha un bon projecte, no es trenqui per culpa de les relacions familiars. S'ha de fer una estratègia, s'ha de planificar i s'ha de fer amb temps, com si fessis un pla de negoci. L'important és que les famílies es marquin les seves regles i, això, vol dir moltes converses. En aquest ecosistema, tots els membres de la família han de tenir el seu paper per evitar que afecti al projecte empresarial i que es venguin les empreses. I s’ha de tenir en compte que hi ha temptacions [per vendre] en forma de fons d’inversió, sobretot aquests últims anys.
Com actueu?
Promocionem que posin professionals, tècnics, i impartim bons exemples de transició a les famílies que, tot i que no hi ha dos casos iguals, poden servir d’inspiració. Són qüestions delicades. A ningú li agrada d'explicar segons quines coses, però es pot generar una cultura que ho faciliti. En realitat, els problemes a les famílies hi poden ser encara que no siguin empresàries.
“La gestió es pot delegar, però la responsabilitat de ser un bon accionista, no”
Hi ha més conflictivitat ara dins les famílies empresàries?
Quan hi havia l'hereu era fàcil, no hi havia discussió sobre la successió!. Però, gràcies a Déu, les situacions evolucionen. Un repte és que les famílies aprenguin que una cosa és gestionar i una altra, encara més important, és la governança. El rol de la família ha de ser la governança i ha de posar professionals, els millors, perquè portin els projectes. La gestió es pot delegar, però la responsabilitat de ser un bon accionista, no. Una altra tasca és la formació: cal formar a aquelles persones que, sense estar en la gestió, potser han heretat accions i han de saber que han de fer. Una cosa és saber interpretar els comptes de resultats, els balanços, i una altra és que entenguin que estan en un ecosistema. Han de tenir un criteri de mirada a llarg termini.
Les empreses catalanes són igual que les de la resta de l'Estat o d’Europa? Tenen alguna particularitat?
T'adones que el territori et marca molt. Hi pot haver tanta diferència entre una empresa familiar murciana i una catalana com entre una de la Garrotxa i una altra del Tarragonès o del Baix Llobregat. Estàs molt implicat en el teu territori. El tarannà català, pel bo i el dolent, marca la realitat de les empreses.
Quina és l’empresa familiar catalana més antiga?
Estem mirant quines són les que tenen més història. Quin mèrit mantenir un negoci generació rere generació! Sabem que Sagalés [de transport de passatgers per carretera] és una de les més antigues, però no ho tenim contrastat.
“No és el mateix l'arrelament d'una multinacional que el d'una empresa familiar”
L’empresa familiar pot internacionalitzar-se, obrir fàbriques a l’estranger, però mantindrà la del lloc on va néixer...
Això cal destacar-ho. Si les decisions es prenen a Catalunya, és aquí on està l'empresa familiar. No és el mateix l'arrelament d'una multinacional que el d'una empresa familiar. Es perden projectes industrials potents perquè el poder de decisió se’n va a altres llocs.
No cal citar noms, però empreses familiars de diverses generacions, amb centenars d'accionistes, també s’acaben venent. Sembla que a alguns d’aquests accionistes tant se’ls en dona l’arrelament...
Aquest és el repte. Hi ha estadístiques esfereïdores que indiquen que un gran nombre d’empreses no supera la tercera generació perquè és quan s'obre el ventall de cosins i, en aquests punt, si no es fa una bona gestió és complicat que perduri. És difícil compartir els valors, les inquietuds, si cadascú tira per una banda, tot i que és respectable, però, per evitar això, s'ha de tenir una estratègia. Tenim exemples bons i altres de dolents. Si no t'anticipes, vénen els problemes. Per això insistim en escoltar a la família empresària, a tota, no només a la que porta la gestió, perquè tan important és una tieta o un cosí, per aconseguir posar totes les sensibilitats sobre la taula.
Jaume Alsina a la seu de l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar, a la Diagonal de Barcelona | Carolina Santos
Fins a quin punt importa la dimensió que tingui l'empresa familiar?
Si vas pel món amb una inquietud d'internacionalització, la dimensió ajuda. No és que hi hagi una mida òptima. El que sí què veiem és que, a vegades, per culpa de traves de l'administració, les empreses no volen créixer més.
En altres països, l'empresa familiar té una mida superior?
Ens falta potenciar les empreses mitjanes. Alemanya és el típic exemple. Té un teixit molt potent. Hem d'aconseguir que les petites i mitjanes vagin a més. S'ha de veure si s'han de fusionar o d'adaptar.
“Aquí l'empresa familiar té un perfil que fa que ens costi barrejar-nos”
Pel que fa a la perdurabilitat de l'empresa familiar, compleixen?
Sí, sembla que sí. Aquí l'empresa familiar té un perfil que fa que ens costi barrejar-nos. Ja és prou complex gestionar una família com per gestionar-ne dues. S'ha d'entendre així: no és que vulguin anar per lliure sinó que, sent conscients de la complexitat, ajuntar-ne dues és complicat. Ho hem d'anar superant per agafar cada cop més dimensió.
No es pronuncien en política, però volen influir. Com es fa això, si no et pronuncies, com influeixes?
Per posar un exemple, amb l'impost de patrimoni i les qüestions fiscals, ens agradaria tenir una fiscalitat competitiva per, així, ser competitius a tot el món. Hem de veure com podem ser-ho sense perdre la nostra col·laboració social. L'Associació i l'Instituto no ens posicionarem perquè ens centrem en l’empresa, si bé creiem que hi ha maneres de solucionar-ho. Em sap greu que no es fomenti l'estalvi.
Fomentar l’estalvi és una proposta alternativa?
A la gent que estalvia se l'hauria de premiar. Penalitzem a qui ha aconseguit estalviar, en el sentit de deixar un llegat als fills, de fer país, de prosperar i, en canvi, premiem a qui s’ho fon tot. Sembla que és una qüestió més ideològica que econòmica. No barregem les coses. Hem d’evitar que quan arribi el moment de les successions, les donacions, les famílies no hagin de demanar un crèdit. S'ha d’adequar a la realitat. Si l’Estat necessita recaptar, doncs, que miri de ser més efectiu.
"Per a nosaltres, tolerància zero amb el frau fiscal”
El frau fiscal no ajuda...
Això és molt seriós. Es difícil d'esbrinar el volum de frau, però, ho juguem tots amb les mateixes regles o, en cas contrari, ens costarà més mantenir l'estat del benestar. Intentem que es visualitzi aquest problema. Si el frau revertís en el sistema, hi guanyaríem molt. Per a nosaltres, tolerància zero amb el frau fiscal.
Jaume Alsina: "L'objectiu de l'Ascef no és tenir un munt de socis, sinó que les empreses familiars facin els deures" | Carolina Santos
Creix el nombre d'associats de l'Ascef?
No vivim de les quotes. Volem ser un paraigües de tots els que se sentin interpel·lats perquè tenen una empresa familiar. Volem crear aquest espai, ja siguis associat a l'Ascef o no. L'objectiu és difondre el nostre know how. La idea és apalancar-nos sobre les organitzacions que ja hi ha sobre el territori i dir-los: escolteu, voleu que treballem junts els temes de l'empresa familiar?. Aquest és l'esquema que volem portar a terme en els propers anys: quan parleu de protocols familiars, successions, ... digueu-nos-ho perquè tenim experiència. L'objectiu de l'Ascef no és tenir un munt de socis, sinó que les empreses familiars facin els deures.
Quina relació tenen amb altres organitzacions empresarials?
Tenim convenis i acords de col·laboració amb Foment, Pimec, Cambra de Comerç, Cercle d'Economia, Comertia, AMEC,.. tenim molts socis compartits. Fa molta il·lusió veure la quantitat d'empreses que funcionen molt bé a tot arreu. Un altre tema és que a casa els tinguin en compte. A vegades, si ve un [inversor] estranger d'allà on sigui, li posen la catifa vermella. Està bé, però s’obliden dels empresaris que aquí estant picant pedra.
Les administracions ha de prendre “decisions ràpides perquè han de saber que el temps val diners”
Empresaris catalans es queixen que els inversors que vénen de fora ho tenen més fàcil a l'hora d'agilitzar les autoritzacions administratives ...
Exacte. Hi ha dues coses que reclamem a l'administració: que prenguin decisions ràpides perquè han de saber que el temps val diners. Els hem d'exigir que prenguin decisions més ràpides. Hi ha exemples, com el País Basc o Navarra, d'administracions que primer donen el permís i després auditen. El que no pot ser es que un projecte es demori tres anys perquè això significa molts diners.
Jaume Alsina a la seu de l'Ascef, de la qual n'és president des del juny de 2022 | Carolina Santos
Això explica que els empresaris d'aquí se'n vagin a l'Aragó, per exemple?
Claríssim. Hem de ser conscients d'aquesta realitat. Un altre qüestió que els hi hem de demanar [a l’administració] és legisleu, decidiu i, després, mireu quin impacte té allò que heu aprovat. Tenim la sensació que, a vegades, els governs legislen molt o tiren endavant normatives sense revisar o avaluar després per saber si s'ha de canviar alguna cosa.
A banda de rapidesa, que més li demanen a l'administració?
Que escolti més, que busqui fòrums per estar prop del teixit empresarial amb organitzacions que no siguin només les patronals. Han de permetre espais per poder mantenir aquestes converses i conèixer les opinions de la gent que està al territori.