Des de petita he estat envoltada de llibres. A l’estanteria de la mare, a la tauleta de nit, a les llibreries que visitàvem setmanalment, a la biblioteca de l’escola. A tot arreu on em girava trobava un recull de pàgines i paraules que guardaven una història o un aprenentatge diferent. Fa uns mesos (o potser uns anys) vaig llegir un estudi fet a 160.000 adults de 31 països que afirmava que créixer en una casa plena de llibres millora significativament l'alfabetització i la capacitat numèrica. L’estudi mostrava, entre algunes conclusions, com la presència de com a mínim 80 llibres era altament correlativa a un accés a una educació superior. I ni tan sols es valorava si s’obrien o no els llibres per part de les criatures!
Em va semblar una dada fascinant, i un símptoma que, un cop més, som molt més interdependents dels nostres ecosistemes del que estem disposats a afirmar. Jo he tingut la sort de créixer en una casa plena de llibres, però no crec que hagi estat això el que m'ha modelat com a lectora i com a estudiant al llarg de la vida. El que realment m'ha modelat és aquella persona que cada dia, estigués cansada o rebotida, hagués tingut un dia llarg o molt emocionant, s'asseia al costat del llit i ens llegia en veu alta. Menteixo. La mare no només llegia, sinó que se submergia en el relat i ens performava tota una història que ens feia riure, preguntar, escoltar atentament, enfadar-nos o plorar. Als estius, ens llegia a la platja havent sopat, o a les lliteres de la casa d'estiu on passàvem els mesos de calor. A vegades se'ns unien amigues o altres criatures que rondaven per la platja, i quan durant els hiverns teníem convidats sempre acabava explicant un conte, llegint un poema o explicant-nos la vida de Cleopatra, John Lennon, Albert Einstein o Marie Curie. La curiositat, l'escolta activa, el temps conscient i la dedicació, més que els llibres en si, van ser el que van fer que totes dues, la meva germana i jo, fóssim àvides lectores.
Les biblioteques expansives et permeten que després d'un llibre en vingui un altre, i que els puguis recuperar sempre que ho necessitis
Uns anys o poques dècades més tard, a la nit llegim totes. Ja no llegim juntes, perquè cadascú ha desenvolupat el seu propi gust per la lectura, però llegim de costat. El fet de tenir algú al costat mentre llegeixes et fa sentir acompanyada. La meva germana és més privada, la meva mare i jo ens expliquem el que llegim i ens recomanem lectures. La biblioteca de casa ha passat a un altre lloc, però continua tenint molts llibres i problemes per posar-los al lloc que toca. Suposo que és part de la nostra dinàmica de llegir molt i acumular encara més. Sèneca afirmava que una biblioteca personal sempre ha de tenir una meitat de llibres que has llegit i una altra meitat que no, per assegurar que la lectura sempre té una part d'experiència i una part d'assignatura pendent.
Les biblioteques expansives et permeten que després d'un llibre en vingui un altre, i que els puguis recuperar sempre que ho necessitis. La mare els ordena per alfabet, però a mi m'agrada més separar-los entre llegits i no llegits, o per temàtica si en tinc gaires de cada tipus. La meva germana, com que és dislèxica i necessita canviar la lletra sovint, prefereix llegir amb la tauleta tàctil i té una gran col·lecció de títols descarregats. Si una cosa és rica de la lectura és que ofereix infinites possibilitats i permet que cadascú s'adapti a la que li funciona millor. És cert, que els llibres són cars, i que llegir és una activitat per la qual s'ha de tenir temps i el cap fresc, que el paper contamina malgrat l'electricitat també. Però la meva vida ha estat nodrida al voltant de la lectura, de l'objecte com a canal de compartir saviesa i experiències. I és per això que, a hores d'ara, no em podria imaginar què seria la meva vida sense estar envoltada de llibres.