Encara no ha acabat la temporada d'esquí i potser el nostre lector està pensant a realitzar una escapada a la neu. Esquiar es relaciona moltes vegades amb elitisme, famílies reials lliscant-se per vessants blancs i preus inflats en un ressort d'alta muntanya. Esquiar és car?
La història de l'esquí es remunta a la prehistòria. Fins fa poc, es creia que l'origen de l'esquí era a Escandinàvia, però s'han trobat pintures rupestres d'esquiadors a l'interior de la Xina que tindrien entre 10.000 i 30.000 anys d'antiguitat. Un reclam que els va de perles als xinesos de cara als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Els primers esquís es troben prop del llac Sindor, a Rússia, i daten de l'any 7.000 aC. El següent esquiador que trobem a la història és a les coves d'Alta, a Noruega, pintades cap al 420 o el 500 aC. Els arqueòlegs han trobat diversos esquís al llarg de la història i hi ha referència escrita sobre esquiar en textos bizantins del segle VI. De fet, en la mitologia nòrdica els déus Ullr i Skadi es representaven sobre esquís.
De ser un mètode de transport, cap a mitjan segle XIX l'esquí es popularitza com a esport. Apareixen els primers clubs, sobretot a Noruega, i apareixen les primeres competicions. El 1870 es considera que va néixer l'esquí modern amb la industrialització de materials. El 1879 neix la Federació d'esquí noruega, el 1893, es crea l'austríaca i el 1924, la Federació d'Esquí Internacional per a organitzar els primers Jocs Olímpics d'Hivern que es van celebrar el mateix any a Chamonix. Curiosament no va haver-hi cap esdeveniment d'esquí alpí.
El primer remuntador es va situar a Schollach el 1908 a Alemanya, en un spa per a gent adinerada de la Selva Negra. En aquest moment es relaciona esquiar amb la gent rica
El primer remuntador es va situar a Schollach a 1908 a Alemanya, en un spa per a gent adinerada de la Selva Negra. En aquest moment es relaciona esquiar amb la gent rica. Les primeres estacions d'esquí van sorgir durant els anys trenta, encara sense remuntadors, en zones elitistes com St. Moritz o Davos, a Suïssa, Kitzbühel, a Àustria, Val Gardena a Itàlia o Magève o Chamonix a França.
Precisament a Davos es va situar el primer remuntador "modern". Però la innovació va creuar l'Atlàntic i el primer telecadira el trobem a la pista de Sun Valley a Idaho el 1937, construïda per l'empresa pública de ferrocarrils nord-americana. A Europa, el primer telecadira s'instal·la a la República Txeca el 1940 a Ráztoka i a partir d'aquí conquereix totes les pistes alpines.
Durant els 60 i els 70 les pistes apareixen per tota Europa, també a l'Estat espanyol. La Molina és l'estació més veterana, fundada el 1943.
Preus d'esquiar a Europa
La Molina no és una de les estacions d'esquí més barates d'Espanya, precisament. El seu forfet costa 42 euros per adult. Un estudi realitzat per la consultora britànica Post Office analitza els preus d'una setmana d'esquí en 30 ressorts europeus populars, comparant els costos d'articles com forfets, lloguer d'equips, menjar i beguda diària en les pistes. L'allotjament està exclòs, ja que els preus poden variar enormement i tampoc inclouen els vols.
De 180 a 1.000 euros
Esquiar no és pas l'esport més barat del món. Però, com en tot, hi ha extrems. Quant als costos, haurem de tenir en compte els de qualsevol escapada (mitjà de transport, allotjament i menjars), al que li haurem de sumar la compra del forfet, que depèn de l'estació i del país, però pot rondar els 40-50 euros per vuit hores d'esquí.
El segon desemborsament de diners és pel material. El més natural és que d'entrada no es compri tot l'equipament, normalment es lloga en la mateixa estació. Llogar el material d'esquí o surf de neu pròpiament dit (botes, esquís, taula, casc) pot rondar els 180 euros, segons un estudi d'Idealo.
Comprar un equipament complet d'esquí puja una mica més, si expliquem esquís amb fixacions, bastons, botes, casc i roba, com a mínim costa uns 1.000 euros, segons el mateix portal.
Per començar, l'estudi indica que més del 80% de les estacions enquestades han incrementat els seus preus. Per països, Bulgària ha estat el país que ofereix una temporada d'esquí més assequible el 2019, però els centres turístics italians desafien als d'Europa de l'Est pel seu valor.
L'estació d'esquí búlgara de Borovets ha superat per poc a Bansko, la més econòmica també de Bulgària el 2018. Concretament, esquiar durant una setmana a Borovets pot costar al voltant de 540 euros. Això inclou lloguer de material, classes d'esquí, forfait, set menjars a les pistes i begudes per un import de 118 euros aproximats.
L'estació d'esquí de Bansko, Bulgària | iStock
Itàlia trepitja els talons a Bulgària quant a preus assequibles. L'estació piemontesa de Bardonecchia és la més barata en l'eurozona. Una setmana en aquesta destinació pot costar al voltant de 580 euros.
La més cara de totes les estacions d'esquí analitzades per Post Office és Zermatt a Suïssa. Esquiar a les seves pistes durant una setmana pot costar al voltant de 1.600 euros. Només el material d'esquí, el forfet i classes pot ascendir fins als 1.000 euros. Cap pista espanyola o catalana entra en el top 10, però en el lloc 13 apareix entre les "més econòmiques de les més cares" la pista de Soldeu a Andorra. Esquiar a les seves pistes pot costar, durant una setmana, al voltant de 764 euros. Baqueria-Beret és la pista més cara a Espanya, és on la família reial espanyola sol anar a lliscar sobre la neu a l'hivern.
Baqueria-Beret és la pista més cara a Espanya, és on la família reial espanyola sol anar a lliscar sobre la neu a l'hivern
Les pistes més cares d'Europa són: Zermatt, Suïssa; St Anton, Àustria; Saas Fee, Suïssa; Wengen, Suïssa; Obergürgl, Àustria; Kitzbühel, Àustria; Val d'Isère, França; Zell am See, Àustria; Méribe, França i Els Arcs, França. Per contra, les més econòmiques per a aquesta temporada 2019-2020 són Borovets, Bulgària; Bansko, Bulgària; Bardonecchia, Itàlia; Kranjska Gora, Eslovènia; Sestriere, Itàlia; Sauze, Itàlia; Ellmau, Àustria; Vemdalen, Suècia; La Thuile, Itàlia i Cervinia també a Itàlia.
Les pistes més elitistes dels Estats Units
D'AntonioBanderes a Mariah Carey passant per Paris Hilton. Les pistes d'esquí més exclusives dels Estats Units són refugi de les celebrities cada any. La immobiliaria Engel & Völkers ha realitzat un rànquing llistant quines són les més exclusives dels Estats Units i el Canadà.
1. Vail és la pista d'esquí amb un preu més alt per metre quadrat i compta amb una varietat d'esdeveniments únics com la Copa Mundial FIS Audi Birds of Prey.
2. Aspen és, sens dubte, la de més renom en l'estat de Colorado. El refugi d'actors i actrius, o de cantants i celebrities per passar les seves vacances d'hivern es cotitza a un preu mitjà de 13.600 euros per metre quadrat.
3. Park City, a Utha, on Will Smith o Michael Jordan van comprar la seva segona residència per 11.000 euros el metre quadrat.
4. Llac Tahoe, entre Califòrnia i Nevada alberga els exclusius complexos Donner Lake, Heavenly Valley o Squaw Valley amb preus per sobre dels 8.900 euros per metre quadrat.
5. Whistler, la primera pista canadenca de la llista i que des dels Jocs Olímpics de Vancouver de 2010 és destinació favorita de famosos com Reese Witherspoon. El preu mitjà se situa al voltant dels 5.500 euros per metre quadrat.
6. Sun Valley, en l'estat d'Idaho, va aconseguir el seu màxim apogeu a finals de 1930 quan els estels de Hollywood viatjaven a practicar esquí a Bald Mountain. Actualment Jamie Lee Curtis, Demi Moore o Clint Eastwood són alguns dels coneguts actors que han optat pel sisè lloc més car d'Amèrica del Nord, posició que ocupen al costat de les estacions canadenques de la província d'Alberta.
7. Banff i Canmore, al Parc Nacional de Banff, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, on és habitual veure a Alec Baldwin, Meg Ryan i Glenn Close.
8. Tremblant amb preus de 3.600 euros per metre quadrat. L'estació quebequesa alberga la Ironman Mont-Tremblant, el Torneig de Polo Tremblant i el Campionat alpí canadenc. Aquesta és la triada per actors com Catherine Zeta-Jones i Michael Douglas
9. Bromont és refugi de l'elit empresarial i política del Canadà a uns 2.700 euros el metre quadrat
10. Lake Placid és l'últim del rànquing. Aquesta pista a l'Estat de Nova York, aconsegueix els 2.600 euros per metre quadrat. L'escenari dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1932 i 1980, situat al Parc Adirondack, és el lloc idoni per al cantant Bruce Springsteen o l'actor Kevin Bacon.