Tots aquests llibres que anomenen “d’empresa” estan massa sovint orientats als que volen ser caps i als que ja ho són i volen mantenir el poder. Creuen que llegint un llibre d’aquests durant les vacances d’estiu solucionaran totes les seves mancances de gestió. Ja sabem, però, que la capacitat d’autocrítica dels mediocres és inexistent. Similar a la que tenen els polítics. El problema és que aquests últims no tenen un Consell d’Administració que els foti al carrer quan demostren a les clares les seves mancances i limitacions.
El perill, en el fons, són els llibres. I més que els llibres -no ho anessin a confondre amb un Farenheit 451, de Ray Bradbury-, són els inútils que creuen que aquests els resoldran les seves limitacions. No s’han fixat vostès en què després de les vacances sempre hi ha un geni que recomana a tothom qui el vol escoltar un llibre indispensable perquè l’empresa funcioni millor? Com és tan curt d’enteniment se l’ha llegit i memoritzat tot i no n’ha entès un borrall. Però ho vol aplicar tot, perquè si ho ha escrit un Mkinsey o un d’aquests és que ha de ser “palabrita del Niño Jesús”.
"Creuen que llegint un llibre d’aquests durant les vacances d’estiu solucionaran totes les seves mancances de gestió"
I ja els tenim a tots llegint aquella inutilitat per veure que es pot aplicar a l’empresa. I noooooooo!!
Un llibre d’aquests, si decideixen agafar-ne un (jo no els hi aconsello), com a molt es poden agafar dos consells, dues frases, sobre temes concrets. Consells que si hi penséssim una mica (cal dedicar una estona cada dia a pensar, no en la veïna del quart, o en el “musculitos” del gimnàs, que també), nosaltres solets arribaríem a les mateixes conclusions.
Els deia en un dels articles anteriors, si han tingut la paciència de llegir-los, que només em mereix un cert respecte un tal Tom Peters, que en mig de bogeries diverses en deixa anar algunes que són per emmarcar. És com el Johan Cruyff de la gestió i la innovació empresarial.
Els resumeixo una part del llibre En busca del Boom. 210 ideas para ascender y sobresalir, editorial Deusto. De les 335 pàgines em quedo amb dues i mitja en les quals parla de l’administració del temps.
- Concentrar-se i rebutjar tota la resta: el més important és saber “desconnectar”, més encara que “connectar”. Les minúcies, per més tard.
- Utilitzar el dia correctament: un ha de conèixer el seu propi metabolisme i saber quines són les seves hores creatives i productives.
- Descansar i divertir-se. Churchill feia la migdiada cada dia, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. Desconnectar per recarregar-se.
- Reservar temps (planificar) per desviar-se de la feina. Els caps menys eficaços programen cada minut del dia.
- Ser sincer amb un mateix.
I el millor de tot: Una nit a l’òpera, al cinema o al teatre, pot ser més beneficiosa per resoldre un problema humà, que tres hores amb el responsable de recursos humans o que la lectura d’un fotut (ell en diu “maldito”) llibre sobre capacitació del personal.
Ho veuen? Coses senzilles. Fer la migdiada (no més de 30 minuts); divertir-se; pensar; centrar-se... Elemental.
"Els caps menys eficaços programen cada minut del dia"
No perdin més el temps amb llibres d’aquests, i molt menys durant les vacances. Aprofitin un moment a la feina per donar-li un cop d’ull. En dos minuts sabrà si ha d’anar a la llar de foc, a la paperera o subratllar amb boli un paràgraf interessant. Mai en vacances.
De tota manera si algun llibre volen tenir sobre la taula de la feina, aquest és el seu. Es pot consultar en determinats moments; especialment quan et vénen a donar la tabarra els nous gurús de la innovació. Acabaran pitjor que els mackinseys.
Ara canvio de tema. Radicalment.
Vostès han vist Fargo? La pel·lícula o la sèrie en les seves diferents temporades. Si no ho han fet, la recomano. Un parell o tres de capítols al dia durant les vacances i aprendran molt sobre gestió sense haver-se d’empassar un llibre que poques vegades els aportarà res.
I a què ve això de Fargo es preguntaran vostès? Molt senzill i complicat a la vegada.
La sèrie té lloc en un petit poble de Minnesota anomenat Duluth. Continuen sense entendre res?
Molt senzill: a Duluth hi va néixer un dels genis del segle XX i XXI, Premi Nobel de Literatura el 2016. Exacte. Bob Dylan. Doncs si volen llegir aquestes vacances, l’editorial Malpaso ha tret d’una tacada tres llibres seus: Taràntula (demència absoluta); Crónicas y Memorias, i les Lletres completes.
Així poden passar un estiu a Duluth (Minnesota) amb Fargo i Bob Dylan sense moure’s de casa i no haver d’aguantar segons a qui i a què. A més amb la calor que fa la gelera de Duluth refresca l’ànim.
Els deixo. A veure què dirà avui la que em dóna la puntilla.
L'epíleg de la directora
M'ho podria haver imaginat que faria això. Que criticaria a tort i a dret, i que pocs llibres es deslliurarien dels seus dits viperins. Però bé, almenys se'n salven alguns llibres, autors, sèries i pel·lícules. Ara bé, què bona és Fargo i què difícil seria veure-la ara en ple agost.
I sé que aquesta és la secció de Llibres d'Empresa, però ja que el dels Gallagher fa el que li rota amb la secció, jo també ho faré amb la meva resposta, i no parlaré tampoc de llibres, sinó de discursos. I no seran discursos sobre lideratge i gestió empresarial, "sovint orientats als que volen ser caps i als que ja ho són i volen mantenir el poder" -com ha dit el Gallagher-. A mi m'agraden molt els que van dirigits a aquells que encara ho tenen tot per fer, els que tot just comencen la vida professional, els que tenen la motxilla plena de somnis, incerteses i ressaques, i no han tastat encara la realitat (ni bona ni dolenta) del món laboral: els discursos dels actes de graduació de les universitats americanes. Ho sé, són molt ianquis. Són com posar-te a veure una pel·lícula estatunidenca un diumenge a la tarda, però tenen el seu què. Vaig viure una graduació real a la Universitat de Fordham, Nova York, i qualsevol referència en aquestes pel·lícules sobre aquests esdeveniments no està gens allunyada de la realitat.
Dit això, el primer dels discursos que en destaco probablement ja l'han vist la gran majoria de lectors de VIA Empresa, però mai està de més tornar-lo a veure. Jo ho vaig fer fa pocs dies i les lliçons de vida del fundador d'Apple van tornar a ressonar dins meu. La meva preferida? La reflexió dels punts, i com es connecten quan mires amb perspectiva. Bé, també la pregunta davant del mirall cada matí: "Si avui fos l'últim dia de la meva vida, m'agradaria estar fent el que estic fent?". Si la resposta és negativa durant força dies, apunta Steve Jobs, alguna cosa s'ha de canviar.
Un altre, espero que menys conegut, a càrrec de la Sheryl Sandberg, directora executiva d'operacions a Facebook. Adoro la part en què els hi parla d'aquell dia, el de la graduació: el moment d'estar agraïts, el moment de valorar els esforços, el moment de somiar i de ser ambiciosos, d'escollir un camí professional que tingui un impacte en aquest món. De fet, el seu discurs, molt carregat de feminisme, parla especialment de l'ambició, també entesa en clau de gènere: la bretxa d'ambició. I menys vinculat amb l'ambició, però si amb la perspectiva i el pas del temps, hi ha reflexió seva en la qual hi penso habitualment: "La major part de les nostres vides està plena de dies que nosaltres ni recordem". Suposo que aquesta cita es pot sumar al llistat de les que li agraden tant al gran dels Gallagher.
I l'últim: un discurs de la J. K. Rowling als alumnes de Harvard que parla sobre els beneficis del fracàs. En la seva història el va conèixer de prop. Absolutament ningú es deslliura del fracàs a la seva vida. I, de fet, si s'esforça molt per no fracassar i no s'arrisca en res, probablement estarà fracassant per omissió. El fracàs, com a oportunitat. Un clàssic, cert. Però aquesta és la filosofia que acompanya el raonament de la creadora del món de Harry Potter: "Saber que, a causa del fracàs, ets més savi i més fort que els contratemps, significa que podràs comptar sempre amb la teva habilitat per sobreviure".
Lliçons de vida, ambició i fracassos. Donen per l'estructura i trama d'una sèrie, que també podria tenir una ubicació fresqueta. Diguem que passa a Duluth.