El talent de les actrius de la primera meitat del segle XX era tan desbordant que, en alguns casos, superava els límits de la pantalla. En aquesta mateixa secció hem conegut el cas de Hedy Lamarr, que quan abandonava els estudis de la Metro Goldwin Mayer dedicava els seus esforços a crear la primera xarxa wifi mai creada. La biografia de Florence Lawrence és molt menys coneguda, però és considerada la primera estrella de la història del cinema. Una posició privilegiada que li va permetre endinsar-se a la seva altra gran passió, com eren els cotxes, i canviar per sempre el sector de l'automòbil.
'The Biograph Girl'
A Lawrence, la interpretació li corria per les venes de forma literal. La seva pròpia mare era una actriu de vodevils reconeguda al Canadà, que va portar a la seva filla de teatre en teatre des del mateix moment en què va néixer, el 1886. Acostumada al món de l'espectacle, Lawrence va abandonar el niu matern el 1906 per iniciar la seva pròpia carrera en un sector que tot just començava a caminar: el cinema.
Després d'algunes gires com a actriu de teatre, Lawrence va decidir que no tornaria a portar "aquella vida de gitana", en referència al nomadisme del tour, i el 1906 va aconseguir el seu primer contracte en una pel·lícula. En pocs mesos, aconseguiria fer-se un forat rellevant a la indústria i encadenar papers protagonistes en la gran majoria dels 280 films de què consta la seva biografia.
En pocs anys, Lawrence es va convertir en una cara reconeguda per al públic nord-americà i va passar a ser coneguda pel sobrenom de The Biograph Girl, en ser l'actriu estrella dels Biograph Studios. Conscients de la seva importància, la companyia va oferir a Lawrence un salari de 500 dòlars a la setmana. Una fitxa estratosfèrica que li va donar accés a una vida amb certs luxes, entre els quals destacava el seu cotxe.
Una actriu sobre rodes
En la primera dècada del segle passat, comptar amb un cotxe era una extravagància. Que el propietari fos una dona amb afició per conduir sola ja entrava en el camp de la ciència-ficció. La relació de Lawrence amb el seu cotxe va ser tan profunda que el va descriure com un element "gairebé humà, capaç d'entendre'm i cuidar-me". Aquest amor la va portar a voler entendre el seu funcionament, convertint-se en una experta en la mecànica dels automòbils.
Lawrence estava entusiasmada amb el seu vehicle, però trobava que era un element perillós en moltes de les maniobres per manca de senyalització. En aquella època no hi ha intermitents per indicar quan un conductor volia girar ni llums de frenada, pel que l'actriu hi va voler posar remei.
Després d'algunes proves, Lawrence va dissenyar un senzill mecanisme mecànic que va canviar la seguretat en la indústria dels automòbils. Quan el conductor volia girar, només havia d'activar una palanca que alliberava un indicador en el costat cap a on efectuaria el gir. En cas de frenada, en pitjar el pedal el vehicle mostrava en la part del darrere un senyal de stop.
L'invent va cridar ràpidament l'atenció de les marques i el 1917 es van començar a vendre vehicles amb solucions similars... sense necessitat de pagar per l'ús d'una patent que Lawrence no havia registrat.
La innocència empresarial de Lawrence la va apartar de la fortuna que li hauria reportat el seu invent. I la desgràcia es va recrear en ella quan a finals dels anys 20 va patir diverses cremades en intentar salvar a un actor durant l'incendi de l'estudi on treballaven. Els danys provocats la van apartar dels papers protagonistes i dels ingressos desorbitats.
Arruïnada i amb greus seqüeles provocades per l'accident, Lawrence es pren la vida el 1938. El cinema i l'automòbil li havien apartat les llums.