El Circuit de Barcelona-Catalunya bufa espelmes aquest cap de setmana amb el Gran Premi d'Espanya Pirelli 2015 de Fórmula 1. Concretament, en bufa 25, els anys que fa que les instal·lacions de Montmeló reben ininterrompudament l'esport conegut com el 'Gran circ' de l'automobilisme.
Però la trobada és molt més que 20 cotxes i pilots a la graella jugant-s'ho tot per pujar al podi; la cita suposa també un impacte econòmic a Catalunya que en els dos últims anys ha anat a l'alça: 138 milions d'euros el 2013 i 188 milions en el 2014. Per aquest 2015, amb la fita dels 25 anys, s'espera superar els 330 milions d'euros.
Aquests són alguns dels números amb què juguen els defensors de la viabilitat del Circuit, el qual arrossega un dèficit al voltant dels 40 milions d'euros des del 2009. Principalment degut a la crisi, ja que des d'aquest mateix any la corba d'espectadors ha viscut dues caigudes en picat que han impossibilitat tenir els mateixos visitants i ingressos nets derivats de la Fórmula 1 que en el 2009.
Què guanya el Circuit?
El Circuit Barcelona-Catalunya té quatre potes que sostenen el model de negoci: F1, MotoGP, altres esdeveniments esportius i lloguer d'espais com les pistes per a tandes de particulars o proves de marques. Els dos Grans Premis són la principal font d'ingressos. Segons el seu president, Vicenç Aguilera, representa el 84% de la facturació total del Circuit, que en el 2014 va ser de prop de 33 milions d'euros.
En qüestió de xifres, la Fórmula 1 és qui mana. Els més de 90.000 aficionats als cotxes es deixen en quatre dies prop de 1.000 euros de mitjana, mentre que els de motos ronden els 500 euros. "Nosaltres no som els promotors de les celebracions, nosaltres lloguem el circuit, paguem uns drets i després recuperem la inversió amb l'explotació de l'activitat", explica Aguilera, per mostrar la importància de l'estabilitat en l'afluència d'espectadors per mantenir el marge de benefici.
Pagar per tenir un GP
La quantia exacta del cànon per albergar un Gran Premi és confidencial, sovint s'ha especulat que València va pagar 28 milions d'euros per celebrar els GPs d'Europa. En el cas català, se sap del cert que la xifra és més baixa pel fet de ser un històric del calendari. Sense voler donar un número definitiu, el periodista de TV3 Francesc Roséscreu que rondaria els 14 milions d'euros. "I abans segurament estava per sota dels 14 milions d'euros. València va pressionar perquè volia celebrar el GP d'Espanya i Barcelona no ho volia deixar anar, pel que Ecclestone –ex president i director executiu de la F1- va apujar el preu", revela.
MotoGP es regeix sota la mateixa lògica, però amb un preu pels drets que no s'apropa a la taxa fixada per la competició automobilística.
Acord "pràcticament tancat"
Això posa sobre la taula una pregunta bàsica: és rendible la F1 per al Circuit? Tant Aguilera com Rosés coincideixen en la resposta: un no rotund. Ara bé, sí que ho és per a Catalunya, Barcelona i les comarques del Vallès si es tenen en compte els milions d'euros que genera.
El contracte que hi ha entre el Circuit de Barcelona-Catalunya i la F1 acaba el 2016 i el futur, per a Rosés, és incert: "Alemanya, que era un dels clàssics cada temporada, ha caigut del calendari i imagino que pel preu del cànon. Podria passar amb Espanya. Sempre he vist segur que s'anirien renovant contractes, però ara no ho tinc tan clar. Ni el fet de tenir un gran patrocinador com Telefónica alleuja l'amenaça". Malgrat reconèixer que és "molt rendible", assegura que avui dia "no tot és rendibilitat; i gastar, de cara a la imatge, és dolent".
Al costat oposat s'hi troba el regidor d'Economia de l'Ajuntament de Montmeló, Lluís Esteban. Ell no només està convençut que el contracte es renovarà, sinó que creu que "està pràcticament tancat".
Fins aleshores, les pèrdues generades pel Circuit han sigut sanejades per la Generalitat i el RACC, qui tenen prop del 70% i el 20% respectivament de la propietat. La resta està en mans de l'Ajuntament de Montmeló, el tercer ens que forma el Consorci del Circuit de Barcelona-Catalunya.
Vendre Barcelona
Per fer front a la davallada del negoci, el Circuit va optar per aprofitar el reclam turístic de Barcelona i incorporar-ho al nom. Així és com el 2013 les instal·lacions van passar de dir-se Circuit de Catalunya a Circuit de Barcelona-Catalunya, i com l'Ajuntament de Barcelona aporta 4 milions d'euros per la celebració de la cursa. "És una estratègia d'explotació que havíem de fer", explica Aguilera, "i ens ha permès frenar la caiguda de vendes que estem tenint des del 2007".
La idea era vendre Barcelona en els esdeveniments de Fórmula 1 i MotoGP per cridar el públic estranger. Una fita que, fins ara, s'ha aconseguit: "Hem substituït bastant públic nacional per estranger, estem arribant a un 60% de visitants de fora. Això és el que ens permet tenir uns nivells raonables de públic i esmorteir la feblesa del públic nacional".
En aquest sentit, l'organització de l'esdeveniment difereix del GP de Catalunya de MotoGP, on Vicenç Aguilera, també president del clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya, afirma que només un 35% del públic és estranger, el que explica que l'impacte econòmic no sigui tan elevat.
Inversió pel territori
Tant Aguilera com Esteban coincideixen en què els dos anys que porta implementada la nova estratègia ha sigut suficient per veure que funciona. Sobretot ha sigut positiu pel municipi de Montmeló. "El canvi de política d'atracció de públic ha fet que torni a revifar, notem que ve més gent", insisteix Esteban, qui remarca que ha fet que Montmeló sigui conegut, "quan fa 15 anys ningú sabia on era", puntualitza. Per això s'erigeix com un ferm defensor de mantenir la competició al Circuit tot i reconèixer que "sense la F1 i la MotoGP, el Circuit seria rendible".
Cada GP suposa la contractació eventual de prop de 3.000 persones i la bossa de treball de l'Ajuntament és el primer recurs per trobar aquests empleats. Per això ofereixen formacions especialitzades als seus ciutadans per tal de cobrir les places que demanda el Circuit.
A més a més, els hotels i restaurants aprofiten per fer el seu agost. Especialment en el cas de les motos, ja que Esteban apunta a què només un 35% dels aficionats a la Fórmula 1 que vénen de fora es queden a Barcelona, "la resta es dispersa i arriba fins a Lloret", comenta.
La indústria no queda exempta de l'imant que suposa el Circuit Barcelona-Catalunya. "Des de fa dos anys veiem que venen empreses i marques de l'àmbit de l'automoció. Tenim Bultaco, l'equip de Moto 2 Kawasaki i un altre de cotxes de Fórmula 3 en els polígons entre Montmeló i Granollers; i hi haurà un kàrting per fer proves internacionals", enumera Esteban satisfet pel canvi que està vivint el municipi.
Alhora està en marxa un pla urbanístic lligat al món del motor que hauria de potenciar la relació del Circuit amb el seu entorn. El regidor critica que fins ara era "nul·la" i que amb el nou model es dotarà "d'atractiu comercial, formatiu, d'investigació i empresarial les 10 hectàrees que l'envolten".
L'objectiu és copiar el model anglès del Motor Valley al circuit de Silverstone per, segons Esteban, "potenciar la relació en el sentit productiu i de rendiment, no només hostaleria". I, de retruc, aprofitar tota la part avantatjosa de ser un dels pocs circuits que rep les dues cites clau del món del motor per convertir-lo en un atribut amb bons resultats econòmics.