Coincidírem, com estudiants, a la Facultat de Dret de Barcelona on manteníem llargues xerrades en un to distès, cordial, i alhora vehement i entusiasta. Francesc Granell, 69 anys, era ja un optimista raonable i responsable, com ho és ara. Catedràtic d'Organització Econòmica Internacional a la Universitat de Barcelona, amb una llarga experiència en càrrecs d'alta gestió a la Generalitat, i sobretot en organismes europeus i de les Nacions Unides, Granell veu la realitat amb els ulls clars de la crítica constructiva.
Em donà una primer recepta mentre dinàvem: "No hem de ser derrotistes, però tampoc cegament optimistes". Li dol que la burgesia catalana hagi renunciat en general a la tradició de lideratge que en el conjunt d'Espanya havia exercit des del segle XIX fins ben entrat el XX. Repassa els grans noms d'industrials i de grans empreses que es dissiparen molt abans de la crisi que ara invoquen molts per justificar fracassos o desídies.
L'escolto amb atenció com faig sempre, i prenc notes d'alguns reptes que ens cal vèncer. Un d'ells, el conformisme en les dades que magnifiquen l'èxit de les exportacions. "L'exportació catalana és molt depenent de les multinacionals radicades aquí" –diu.
Remarca també les dificultats per superar l'atzucac del sistema financer i les seves conseqüències en l'economia pràctica: "És difícil reabsorbir l'accés de crèdit a què ens varen llençar cegament en temps de la bombolla immobiliària" –comenta.
Com a optimista sensat, no ho veu tot negre, però. És d'una bona collita intel·lectual, la dels nascuts al 44, com Daniel Giralt-Miracle, a qui vaig felicitar pel seu aniversari just abans d'entrar al restaurant on havíem quedat amb Granell. Són d'una promoció, crescuda en anys difícils, que aprecia el vessantpositiu de la història dels nostres dies. Francesc Granell remarca que "hem estat els més ràpids d'Europa en la construcció de l'estat del benestar". Està convençut que és un estat de benestar acceptable tot i les retallades. "Hi ha queixes per les llistes d'espera –afegeix-, però no estan massa lluny els temps en què no hi havia els serveis que tenim ara".
És dels professors universitaris que no pensa en la jubilació malgrat fregar els 70 anys. En el marc dels seus treballs en la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, on ingressà el 1995, prepara un llibre sobre Andorra i les seves perspectives futures. Expert en salut econòmica internacional diagnostica com un metge: a Andorra li convé canviar la dieta de paradís fiscal per una dieta de baixa fiscalitat; una mica més de valor afegit en ofertes especialitzades li aniria bé a Andorra.
A la Universitat andorrana hi dirigeix tesis. És un bon coneixedor, per tant, dels estats petits. Reflexiona amb mi sobre els entrebancs que pot trobar a Europa i al món una Catalunya sobirana. ¿Pot ser-ho sense un banc central reconegut? Com a jugador que és de tennis, Granell sap que la partida es guanya punt a punt, amb la perseverança dels optimistes enraonats.