Hi ha feminisme més enllà d'Occident? Pot resultar difícil sortir del tòpic de la dona als països àrabs i explorar les múltiples realitats que conviuen als diferents territoris i cultures més enllà d'Occident. Si bé és cert que la desigualtat de gènere és major al sud del Mediterrani que al nord, també ho és que tant el masclisme com el feminisme estan presents a ambdós pols. O dit d'una altra manera: "el feminisme no és exclusiu d'Occident," ni molt menys d'Europa. Així ho ha expressat Lurdes Vidal, directora del Departament del Món Àrab i Islàmic a IEMED, a l'última conferència que ha acollit la Barcelona Woman Acceleration Week a la seva primera jornada. Sota el títol La dona més enllà d'Occident, Vidal i tres veus expertes nacionals i internacionals han obert un debat que ha procurat fugir de la superioritat moral, però que no ha volgut fer els ulls grossos envers les vulneracions dels drets humans.
La taula rodona, retransmesa exclusivament en format digital, s'ha emmarcat dins de la segona edició de la BWAW, organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç espanyoles. Ha esdevingut tot just després de dues taules rodones: la primera centrada en l'anàlisi de l'edat com a un obstacle del desenvolupament de la dona al món laboral i la segona en projectes educatius en igualtat de gènere. El món laboral i l'acadèmic han servit de precedent per tractar el feminisme des d'una perspectiva global, perquè "el repte de la igualtat i la internacionalització són reptes globals", apuntaba Imma Riera, directora general de la Cambra de Comerç d'Espanya i la Fundació Incyde. I així ho demostren les dades: dels més de 190 països reconeguts per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) només 20 nacions tenen a una dona al capdavant del Govern. De fet, ni Catalunya ni Espanya compten amb cap dona presidenta al llarg de tota la seva història. I Etiòpia, per exemple, sí, amb Sahlework Zewde, qui va esdevenir el 2018 en la primera presidenta al continent africà.
L'ONG Unwoman apunta més dades que reflecteixen el caràcter global d'aquesta desigualtat: únicament el 25% dels escons parlamentaris nacionals del món estan ocupats per dones; només hi ha quatre països al món que compten amb el 50% de representació de dones a les cambres baixes o als parlaments. Són Ruanda, Cuba, Bolívia i els Emirats Àrabs. Cap europeu.
El vel és un símbol de submissió o d'emancipació?
Deixar de jutjar per poder escoltar. És el camí que aconsella seguir Vidal. "No es tracta de donar lliçons, sinó d'oferir a les dones solucions perquè puguin decidir per elles mateixes, des del respecte i la solidaritat". En aquest sentit, apunta que és un error associar el mocador al cap amb submissió: "hi ha casos que el vel significa emancipació". La lectura d'Orient, per tant, no es pot fer ràpidament i ha d'anar carregada de respecte. "L'important és que elles decideixin com volen vestir-se i fer el que elles considerin més apropiat", ha assenyalat Vidal.
Mas: "És legítim que des d'Occident ens dediquem a dir com s'han de vestir o comportar les dones de la resta del món?"
En aquesta línia, Xavier Mas, moderador del debat i corresponsal diplomàtic de La Vanguardia, ha llançat una qüestió: "és legítim que des d'Occident ens dediquem a dir com s'han de vestir o comportar les dones de la resta del món?" La resposta combina el sí i el no i representa la lluita entre el ying i el yang: l'intervencionisme internacional i el respecte a la diversitat, que no pas "relativisme cultural", un gran perill que pot suposar una esquerda per on es colen les pitjors tradicions i dinàmiques masclistes.
No caure en el relativisme
María Neira, directora del Departament de Salut Pública i de l'Ambient en l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha mostrat taxativa en aquest sentit: "S'ha de separar allò essencial d'allò superficial i saber identificar les situacions en què s'estan vulnerant els drets fonamentals". Tota persona, sigui home o dona, ha de tenir accés a l'educació, a la salut i a no ser violentada ni forçada. Neira assegura que ha presenciat parts amb nenes que tenien els òrgans genitals mutilats i que, una vegada una persona li va arribar a defensar l'actuació: "s'han d'entendre la cultura i les tradicions del país".
Riera creu que davant d'aquestes situacions hem de ser extremadament intolerants: "No podem admetre l'excusa de la tradició o la multiculturalitat"
Però Neira ho té clar, "això no és cultura, és precisament falta de cultura. No és tradició, és una mala pràctica". Davant d'aquestes vulneracions dels drets fonamentals, "com els casaments forçosos amb nenes de 13 anys i homes grans", Riera creu que hem de ser extremadament intolerants. "No podem admetre l'excusa de la tradició o la multiculturalitat".
En el camí cap a la independència de la dona, tant a Orient com a Occident, Neira assenyala com a necessàries la formació i el coneixement. "Per decidir per tu mateixa, has de saber que tens aquest dret. I moltes dónes a Àfrica desconeixen que tinguin aquests accessos, fet que limita el seu dret a pensar o decidir".
La pandèmia és masclista
Una de les recomanacions de la pandèmia com a fre de la propagació del virus va ser rentar-se les mans sovint. Però "per rentar-te les mans, necessites mans i aigua", apunta Neira, fet que va provocar a molts poblats amb falta d'aigua "que exèrcits de nenes es despertessin molt d'hora al matí per anar a buscar l'aigua al pou o al riu. I això signifiquen moltes hores al dia que no estan dedicant a estudiar". La covid-19 també ha eclipsat altres problemes arrelats a la societat oriental i no ha permès intensificar la lluita per aturar-los o reduir-los, com els casaments forçosos o les mutilacions genitals. Ambdues pràctiques s'han multiplicat en temps de pandèmia, assegura Neira.
Primera actuació: la nostra perspectiva
Nasara Cabrera, directora general d'Afers Econòmics amb Àfrica del Govern de Canàries, no ha volgut donar veu a la dona d'Orient i tractar-la com un subjecte passiu. Ha preferit orientar la seva aportació a allò que està a les nostres mans. Les condicions en què arriben moltes dones en pasteres des d'Àfrica fins a Canàries són lamentables. Algunes arriben embarassades, altres han perdut els seus fills en el trajecte o han patit abusos sexuals.
Cabrera: "Crec que a Occident pequem moltes vegades de parlar en nom d'altres dones"
"A Occident pequem moltes vegades de parlar en nom d'altres dones"; denuncia Cabrera. "I nosaltres el que hem de fer des de l'administració pública és dotar-les de capacitats perquè siguin elles mateixes les protagonistes dels seus canvis socials": Cabrera també ha assenyalat una altra línia d'actuació que recau en la nostra població: "la societat d'acollida ha d'adoptar mecanismes d'integració". Ho diu pels casos en què nenes són víctimes de bullying per tenir pràctiques culturals diferents o portar vestimentes concretes. Un assetjament que, de vegades, s'ha donat en ocasions a les mateixes institucions i escoles en casos en què la nena ha portat vel.
El paper d'Occident, per tant, és donar suport sense oblidar que les protagonistes són elles. És el que apunta Cabrera i Neira, de fet, comparteix: "hauríem de donar-los l'oportunitat de ser elles i, sobretot, no instrumentalitzar-les". La línea per a fer-ho, però, està marcada per dos principals fonaments: garantir els drets fonamentals i, alhora, respectar la multiculturalitat.