Gabriel Jené dirigeix La Mallorquina des de 1992 i, des de fa vuit anys, presideix l’associació Barcelona Oberta. Representa la segona generació al capdavant de la companyia familiar concebuda com una botigueta ubicada a les galeries de Maldà de Barcelona i convertida, 75 anys després, en una de les marques de tèxtil de la llar més conegudes a Catalunya. Des de Barcelona Oberta conjuga la seva vocació associativa i reivindica una Barcelona oberta al visitant i al comerç de centralitat.
Què són les mantes mallorquines?
Fa 75 anys, quan el meu pare i el meu oncle van muntar l’empresa, les millors mantes del mercat es feien a Mallorca i se’ls hi deia les mallorquines. Eren llises, amb unes ratlles blaves i vermelles a dalt i a baix. Es venien molt bé i tenien molta fama
És aquest el vostre vincle amb Mallorca?
Va ser aquest en un inici. Encara que després el meu pare va conèixer a la meva mare, que també és mallorquina.
És el petit de tres germans i qui va agafar les regnes del negoci.
A totes les empreses familiars ha d’haver-hi un lideratge. Si no hi ha un lideratge o hi ha més d’un, la cosa es complica. Però en aquest cas ens vam organitzar: jo assumeixo el lideratge i ells tenen uns altres papers, també molt importants a l’empresa, en els àmbits de producte i comercial.
Col·lecció de caixes enregistradores antigues de La Mallorquina | Marc Llibre
Una successió ben consolidada: 30 anys al capdavant de l’empresa familiar.
Tot va començar l’any 90, quan, per malaltia del meu pare, vam veure que era necessari fer front a un relleu generacional, que es va fer oficialment al 92. Va ser el moment en què vam deixar de ser una botiga i vam entendre La Mallorquina com una empresa. Vam començar a pensar en l’experiència del client. Vam apostar pels centres comercials: vam obrir a Glòries, a La Maquinista, a Passeig de Gràcia…
Fins a arribar als 10 locals.
I un equip de 70 persones.
És aquest el camí a seguir amb el pas del temps? L’expansió territorial?
Si i no. L’evolució natural de l’empresa depèn molt de la penetració en el mercat online. El nostre camí és l'omnicanalitat, que el client ens pugui trobar en ambdós mercats, i això obliga fer a una expansió territorial diferent: no tan capil·lar i potser més estratègica, amb un clar objectiu de visibilització.
Gabriel Jené, CEO de La Mallorquina i president de Barcelona Oberta | Marc Llibre
Hem vist que tenim una bona quota de mercat en línia allà on tenim botiga física -a Catalunya-, però no és tan bona allà on no tenim locals, com Madrid i la resta d’Espanya. Per tant, no és tan important distribuir botigues per la ciutat sinó posar-ne a llocs geogràfics on no hi ets, i així poder oferir una bona omnicanalitat.
Jené: "Hi ha molta gent que no es truca mai, que es comunica exclusivament per Whatsapp o Instagram"
La Mallorquina arribarà a Madrid?
Ara estem invertint molt en l’online i intentant agafar musculatura suficient perquè això, en un temps, sigui possible. El repte ara mateix és l’online.
Que va deixar la primera generació?
Una empresa ben posicionada a Catalunya i una marca amb les bases que van permetre després fer-la créixer fins on ho hem fet. La seva manera de fer està al nostre l’ADN, encara que la direcció la portem d’una altra manera. Les empreses hem evolucionat molt culturalment. Tenim una visió més col·legiada de totes les relacions que tenim, fins i tot amb els clients interns, els col·laboradors de La Mallorquina. La distància entre els propietaris de la companyia i la resta de membres de l’empresa ja no és tan gran com ho era abans, els processos són més participatius.
Gabriel Jené, CEO de La Mallorquina | Marc Llibre
És l’evolució natural de la cultura empresarial.
Sí. Les generacions actuals han estat educades amb uns esquemes de valors diferents, des del punt de vista tecnològic i també relacional, que fan que interpretin les coses de manera diferent.
Un exemple?
La trucada telefònica té un significat afegit. Hi ha molta gent que no es truca mai, que es comunica exclusivament per Whatsapp o Instagram. I el fet de trucar li crea una sensació d’intimidació o d’obligació de resposta immediata.
Sembla una ximpleria, però no ho és. És un canvi de comportament molt gran que afecta a totes les maneres d’actuar, relacionar-nos i consumir.
A la centralitat busquen una marca, una experiència; a la proximitat busquen conveniència, un producte de necessitat immediata
Parla de la gestió del talent però també de la relació amb el client.
Exacte. Necessites incorporar un talent que sàpiga comunicar-se amb aquest client i facilitar els canals per fer-ho. Una pota del negoci és purament tecnològica: dades, xarxes socials, e-commerce…
Sempre ha tingut una vocació molt associativa. Va ser el primer president de Comertia, del 2002 fins al 2006, i anys més tard va fundar Barcelona Oberta, entitat que encara presideix. Quin és l’objectiu de Barcelona Oberta, vuit anys després de la seva fundació?
Barcelona Oberta és una federació d’associacions que defensa i representa el turisme de compres, que vol preservar el comerç de centralitat. Aquell que, a diferència del comerç de proximitat, necessita del visitant per mantenir la seva activitat econòmica. Un comerç que està al carrer Pelai o a Passeig de Gràcia paga una renda més alta perquè el propietari i el mercat entenen que té una capacitat d’atraure molts més dividends allà que a una altra zona.
Jené ens rep a les oficines de La Mallorquina, en el mateix edifici on té ubicada la seva 'flagship store', a la plaça Universitat | Marc Llibre
Són els mateixos clients, els que compren a un lloc o altre?
Potser són els mateixos però busquen coses diferents. Un comerç no li roba res a l’altre. A la centralitat busquen una marca, una experiència; a la proximitat busquen conveniència, un producte de necessitat immediata.
Estem convertint Barcelona en una ciutat de barris
I com conviuen ambdós models a Barcelona?
Haurien de poder conviure, però estem convertint la ciutat, que és capital i de centralitat, en una ciutat de barris. Però el cert és que el centre no pot funcionar com un barri. Hi ha una manca de respecte i promoció cap al comerç de centralitat, i això es veu en la mobilitat. Hi ha un problema d’accessibilitat per visitar el centre de Barcelona.
Quin model demaneu? Passem de la crítica a la construcció.
S’ha de facilitar l’accés del visitant. Millorar la mobilitat. Tenir un major transport públic metropolità. La ciutat no té un dèficit d’infraestructures de mobilitat col·lectiva però sí que les té tot l’entorn metropolità.
A Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya i l’av. Diagonal, la regeneració del comerç ha estat igual o de major qualitat que l’anterior
El comerç ha superat la pandèmia?
Estem entrant en un cicle postpandèmic, amb danys col·laterals de la pandèmia més presents a unes zones que a d'altres. Ciutat Vella, per exemple, no s’ha recuperat de la pandèmia.
Jené presideix Barcelona Oberta des de fa vuit anys | Marc Llibre
Ho diu pels locals que s’han quedat buits?
I no només. També per l’efecte de substitució dels que s’han quedat buits. Hi ha una davallada molt important de la qualitat dels nous negocis que han entrat: botigues d’alimentació cutres o de carcasses de mòbils… A Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya i l’av. Diagonal també van tancar locals, però la regeneració del comerç ha estat igual o de major qualitat que l’anterior.
Però les moratòries no han servit justament per establir cert equilibri a Ciutat Vella?
Per una banda, Ciutat Vella té una implantació molt complexa, des del punt de vista arquitectònic -són locals difícils-, però també la restricció d’usos pot haver impulsat negocis a escollir altres barris per no haver d’esperar dos anys per aconseguir una llicència d’activitat.
Acabem com hem començat, amb La Mallorquina, però en clau de futur: com es presenta la tercera generació?
Encara són joves. Hi ha enginyers, arquitectes, psicòlegs, químics, comunicadors... Hi ha talent divers. L’important és que siguin feliços fent allò que els hi agrada i ja es veurà si dins d’aquesta elecció hi cap l’empresa. Tenim clar, però, que s’han de formar i que han de guanyar experiència fora de La Mallorquina. Nosaltres, això si, tenim la il·lusió i vocació de poder donar el testimoni a una tercera generació, però encara no ha arribat el moment.