Hi ha llibres que t’agraden, n’hi ha que rellegeixes i n’hi ha que et fan canviar la manera de veure el món. The Age of Surveillance Capitalism de Shoshanna Zuboff entra en les tres categories.
Si mai us heu preguntat si el telèfon us espia perquè heu parlat amb algú del vostre entorn d’un lloc on voleu anar (i que no coneix ningú més al món!) i que en obrir el mòbil Instagram us en mostra publicitat, aquest és el vostre llibre. Bé, com que tots hem tingut aquesta sensació és un llibre per a tothom. L’escriptora i psicòloga Shoshana Zuboff explica al seu llibre la gènesi i les conseqüències futures del que avui coneixem com a “capitalisme de vigilància” o “capitalisme de dades”.
Podríem resumir el capitalisme de vigilància com l’agregat de models de negoci de startups, pimes, empreses i grans corporacions que tenen com a objectiu predir i controlar el nostre comportament, i guanyar diners en l’intent.
I tot això gràcies a l’evolució exponencial dels ordinadors, les dades massives de les nostres dades i meta-dades, la intel·ligència artificial i la comercialització en mercats de futurs del nostre comportament, mercats on les prediccions sobre on farem clic a continuació s’agreguen, s’empaqueten, es parcel·len, es venen i es revenen a qui en a empreses per extreure’n intel·ligència o per influir en el nostre comportament.
Els serveis que ens ofereix Google —cercador, correu, mapes, sistema operatiu mòbil, Classroom, etc.— tenen uns costos de producció i manteniment bilionaris que queden petits si els comparem amb els beneficis que n’extreu amb la comercialització de les meta-dades que els regalem en fer-los servir. Canvieu Google per Facebook, Apple o Amazon i poseu-hi els serveis corresponents i tindreu un retrat prou fidel d’on som (on serem, només ho saben ells). El Gran Germà que s’amaga en l’omnipresent arquitectura digital és molt més eficient que el de 1984.
"Els serveis de Google tenen uns costos de producció i manteniment bilionaris que queden petits si els comparem amb els beneficis que n’extreu amb la comercialització de les meta-dades"
Aquest capitalisme de vigilància té un impacte directe en tots processos del nostre teixit: en el polític, l’econòmic, l’empresarial i el social. Sembla massa arriscat deixar-ne l’automatització a algorismes d’empreses privades que no estan sotmeses a cap escrutini democràtic, empreses que no només s’han convertit en “too big to fail” —governs depenen dels serveis d’Amazon al núvol, sistemes d’ensenyament en remot de Google Classroom— sinó que s’han convertit en “too big to live without”.
Segons Zuboff un capitalistme de matriu tecnològica amenaça la natura humana aquest segle XXI de la mateixa manera que el capitalisme industrial va trinxar la natura del planeta al XX. Zuboff no parla de la societat de la informació sinó que parla de la civilització de la informació una civilització de la que hem de ser-ne els amos i no els esclaus digitals.
“The Age of Surveillance Capitalism” pertany a la Santíssima Trinitat dels llibres que et fan canviar de manera de veure el món actual. Els altres dos son: “Why Nations Fail: The Origins of Power, Prosperity, and Poverty” de Daron Acemoglu i James A. Robinson i “The Black Swan: The Impact of the Highly Improbable” de Nassim Taleb.
Entren a l’examen, tots tres.