Atrapados en el feminismo és una reflexió condensada en 96 pàgines que es llegeixen en dos cafès de tarda de diumenge. Des de les meves pròpies vivències, inquietuds, lectures i reflexions he intentat ordenar què ens passa amb la paraula feminista i amb el fet d'identificar-nos com a tal. Ho he comparat amb la sensació d'obrir un meló i no saber què et sortirà, però morir-te de ganes de mossegar-ho. Ho he comparat amb la valentia de sortir de l'armari i d'identificar-te com a feminista. Ho he comparat amb aquesta "veritat incòmoda" que fins que algú no treu el tema en una sobretaula… Ningú té opinió. I després d'una forma màgica i arrasadora s'apodera de la conversa i tots i totes opinem.
Per això, he partit des d'una mirada inclusiva. M'he assegut amb homes a parlar de feminisme. Defenso el feminisme mainstream: el transversal, el de la quarta onada.. El de la majoria que totes i tots podem abraçar perquè només així arribarem a posar-ho damunt de la taula i serà un tema d'agenda. Relaciono el feminisme amb l'activisme i amb les marques. Només podem canviar aquest món si cada euro invertit és part de la solució, sinó és part del problema. En aquest sentit, les marques feministes ajuden a crear i promoure missatges poderosos que es carreguen els estereotips que ens destrossen com a gènere. Associo feminisme a valentia, a estil de vida, a actitud.
"Relaciono feminisme a valentia, estil de vida, actitud, democràcia, llibertat, igualtat, educació i sobretot amb els homes"
Constato que la paraula feminista no ens agrada però en canvi, la majoria ens hi identifiquem. Proposo que el feminisme sigui una assignatura a l'escola primària i que hi hagi actituds rebutjades a la societat. En definitiva, relaciono el feminisme amb democràcia, llibertat, igualtat, educació i sobretot amb els homes.
M'he nodrit d'autores i pocs autors, amb reflexions que en poques paraules condensen saviesa universal.
No és el primer llibre que publico, però sí que és el més personal. Tot i ser el més breu en pàgines m'ha costat més escriure-ho. Per això la primera paraula del llibre és "Atrapada", perquè volia desgranar i alliberar la força d'aquesta meravellosa paraula de nou lletres que requereix assertivitat i que a les dones ens costa tant mostrar.
Proposo que repensem juntes i junts perquè repensar és un acte col·lectiu per qüestionar allò establert i aquest moment del feminisme requereix també nous horitzons.
T'espero aquest dimecres 22 de maig a les 7 de la tarda a Barcelona per parlar sobre feminisme amb el meu editor Sergio Bulat i el periodista Josep Cuni.