Cada vegada apareixen publicats més estudis científics que destaquen la influència que pot tenir la composició genètica individual en la realització d'exercici físic en general i especialment en la pràctica d'esport de competició. Tal és la seva importància, que ja disposem d'una branca especial dins de la medicina genòmica que es dedica a aplicar la informació genètica al camp de l'activitat física i l'esport: la kinesiogenòmica.
La medicina genòmica té com a objectiu portar l'aplicació pràctica de la medicina al reconeixement de la individualitat de cada persona. Aquesta individualitat respon a l'efecte dels estímuls ambientals en cada moment, juntament amb la informació genètica específica de cada individu. De la interacció d'ambdós factors tindrem sempre una resposta variable per a cada persona dins d'una població.
"La medicina genòmica té com a objectiu portar l'aplicació pràctica de la medicina al reconeixement de la individualitat de cada persona"
Un exemple està en la variabilitat de resposta que mostra cada persona davant d'un mateix medicament, cosa que en medicina genòmica anomenem farmacogenòmica. Avui dia l'objectiu de la farmacogenòmica és el de la personalització dels tractaments atenent a aquesta individualitat molecular.
Sota el mateix principi tenim la nutrigenòmica, un altre pilar de la medicina genòmica que explica la variabilitat de resposta de cada subjecte envers els nutrients i que per tant, pretén portar al disseny de dietes que responguin a aquest perfil genètic individual.
La capacitat de resposta a l'exercici físic mostra la mateixa variabilitat en la població. Per aquest motiu la kinesiogenòmica és sense cap dubte, l'altre pilar que completa les bases de la medicina genòmica. El seu objectiu està a portar a la màxima individualització dels plans d'entrenament i exercici físic atenent al perfil genètic de cada persona.
Però hem de tenir molt clar que en totes aquestes branques la capacitat de resposta no només residirà en el perfil genètic. El resultat final dependrà de les interaccions entre els gens, els gens amb els factors ambientals i de l'efecte d'aquestes interaccions sobre la forma en què s'expressen els gens (els anomenats mecanismes de control epigenètics).
En aquest sentit, és important reconèixer que disposar de dades genètiques en un marc interdisciplinari on es tinguin en compte els factors no genètics (els modificables) ens possibilitarà una millor comprensió per poder predir per endavant el que resulti més idoni per a cada individu, i sobre aquestes bases tan objectives, poder dissenyar la millor estratègia preventiva i de suport que ajudi a millorar els rendiments.
Tenir en compte aquesta informació és fonamental tant per a esportistes professionals com per a tota persona de qualsevol edat que consideri la pràctica de l'exercici físic com a part de la seva rutina diària. Gràcies als avenços en kinesiogenòmica, actualment és possible estudiar diversos gens implicats en la pràctica esportiva, permetent conèixer tant els vinculats amb les aptituds per a l'esport, com aquells que determinarien riscos envers diverses malalties cardiovasculars, metabòliques i a lesions esportives.
Resumint, quines són les característiques que ens ajudaran a determinar l'anàlisi genètica dels esportistes?
Existeixen tres aspectes essencials que hem de tenir controlats a l'hora de dissenyar un pla d'entrenament saludable, i pels quals, la informació genòmica ens permetria valorar per endavant:
- Conèixer el potencial o capacitat metabòlica: adequar la dieta a la nostra capacitat metabòlica individual.
- Estimar la capacitat de resposta cardiovascular: potencial cardiovascular per prevenir riscos i complicacions de salut.
- Valorar la capacitat locomotriu: evitar les lesions adequant el nostre pla d'entrenament al llindar de tolerància i al tipus d'exercici més idoni segons els seus perfils.