Un emprenedor és una persona que "no ha tingut més remei que seguir el seu destí", defineix Alfons Cornella. Ho fa al pròleg deHe fracasado, ¿y qué?(Libros de cabecera, 2013) d'André Vanyi-Robin i Audrey Damas. Un llibre que, per a Cornella, és "una pel·lícula que descriu allò positiu i negatiu, allò optimista i pessimista" de l'emprenedoria. Perquè no hi ha res més important que saber ensortir-se'n, fins i tot del fracàs, del qual se n'ha d'aprendre i donar mil i un girs fins a trobar l'oportunitat que obri la nova porta. Només cal un element: saber gestionar-lo, el que Vanyi-Robin i Damas intenten amb aquest recull de casos d'èxit reals.
Del fracàs al coneixement
Tothom s'equivoca, i qui no ho reconegui, és que no ha sabut aprendre els errors. Una de les màximes que deixa clar el primer capítol d'aquest llibre és que un error no és més que un fals coneixement. Així doncs, prendre'n consciència i superar-lo és el pas inherent al descobriment de les lliçons més vitals de l'emprenedoria.
El fundador de Tech Sales Group i copresident de la Fundació Escola Emprenedors, Óscar Sánchez, és la cara d'aquest simple manament. Sánchez detalla com va fer una mala elecció de l'equip, va rebre demandes, el van robar i va resultar un fracàs amb majúscules. Des de llavors, assegura que dedica el temps necessari a la tria del personal i a fer un seguiment de la seva dedicació diària.
Lliurar-se del pes emocional
A vegades no hi ha cap més camí que fracassar. Per molt clar que es tingui l'objectiu i es confiï en ell, sovint la intuïció és equívoca i cal desprendre's d'ella. Tot això passa per perdre aquest sentiment de culpabilitat que l'educació moralista ensenya des que som petits. Per tant, una de les recomanacions més bàsiques és deslliurar-se de la culpa i de les conseqüències emocionals i assumir que és un pas més en la trajectòria professional.
Desestigmatitzar el fracàs
El sistema educatiu necessita incorporar l'emprenedoria a les escoles per demostrar que equivocar-se no és un llast cultural. De fet, Marc Vidal contribueix a aquesta reflexió remarcant que aquí rau el problema de la manca d'iniciatives empresarials a Espanya. "S'ha de mentalitzar els joves sobre el futur proper amb el qual es trobaran", defensa l'emprenedor, "però també cal traslladar el desig de crear i fer-los veure que sense aquesta creació no existeix la innovació; i sense la innovació, no existeix l'empresa".
El cofundador de Memoryteca, Pasqual Almudeve, acaba de posar la pinzellada a aquesta postura. Per a ell, per arribar a aconseguir això que remarca Vidal, primer cal treure l'estigma que el fracàs té i que és vist com "un factor d'exclusió de l'individu del sistema". Ensenyar què és el fracàs, com es pot aprendre d'ell i com és possible reaccionar quan un s'hi troba, és la solució.
Steve Jobs, un model a seguir
El creador d'Apple es presenta com la figura en la qual reflectir-se per la seva perseverança i abnegació, fent cas omís a les pautes socials i disposat a lluitar a tota costa pels seus somnis i aspiracions. I aquesta força per seguir endavant, malgrat les dificultats, requereix reflexions personals, períodes de pausa i de recapitulació de les idees, revisió dels objectius i reformulació de les prioritats. Perquè fracassar no és l'oposat a tenir èxit, és una fase més del camí cap a ell.
VIAempresasorteja un llibre d'empresa entre els seus subscriptors. Aquesta setmana, el guanyador de He fracasado, ¿y qué? (Libros de cabecera, 2013) és Francesc Sala i Pascual. Enhorabona i gràcies per participar!