Helena Torras, nascuda a Barcelona l’any 1975, és la sòcia gerent de PaoCapital, vehicle d’inversió especialitzat en inversió en startups en fases inicials, exerceix com a responsable del family office austríac The Hans(wo)men Group per al sud d’Europa, és membre de diferents consells d’administració i consells assessors i és una “emprenedora en sèrie”. És coneguda per ser una de les inversores més influents a Catalunya i per haver escrit amb un fort accent femení la seva trajectòria professional; però el que no s’albira a simple vista en el seu currículum i explica molts dels seus èxits -i caigudes- professionals és la seva capacitat, entusiasme i vocació de ser pont, de connectar persones, idees, necessitats i, finalment, projectes. I no és pas una estratègia, és la seva manera genuïna de ser.
Helena Torras és una enamorada de les relacions i les entén, primerament, com un acte de generositat que, finalment, li aporta molt més del que esperava. “No hi ha res que m’ompli més en el món que connectar dues persones i que encaixin entre elles”, reconeix amb una brillantor especial als ulls; i el One Dream Club n’és un gran exemple. Aquesta és una iniciativa que va dur a terme l’any 2012 juntament amb la seva estimada amiga Anna Gener d’ajuntar un grup de dones exitoses professionalment per promoure trobades i sinergies entre elles. “Va ser una mena de cita a cegues. No es coneixien entre elles”, explica.
"Tot va començar amb un correu, que vam enviar a 8 dones". I el grup, que es va anar consolidant amb trobades i sopars organitzats cada mes i mig, va créixer fins a les 12 membres i va acabar agafant el nom de One Dream Club, un grup de dones les quals, moltes d’elles, han acabat connectant més enllà de l’àmbit professional, traspassant el networking tradicional. I no és d’estranyar: les seves creadores entenen així les relacions.
I aquest va ser el primer de molts altres clubs i grups promoguts per Helena Torras. Contínuament, ella connecta persones quan detecta necessitats que encaixen i perfils compatibles, i les posa en contacte. “Quan creo el grup de WhatsApp busco un títol que defineixi el grup: tinc un que es diu Freedom is the new luxury, un altre es diu TechQueens, Mujeres inspiradoras...”. No són negocis, “són connexions”.
Per a Torras, no són negocis, “són connexions”
Helena Torras és, de fet, una professional de l’art del networking. Reserva de manera fixa espais a la seva agenda per dedicar a les relacions professionals: tots els migdies de dilluns a dijous dedica l’estona del dinar a tenir trobades en petit comitè, majoritàriament one-to-one, amb persones del teixit empresarial. Algunes d’aquestes persones les veu mensualment, altres trimestralment, altres anualment. “Per a mi són relacions que van més enllà del fet de fer networking”, explica. Busca “connectar, compartir coneixement, inspiració...” i, reconeix que d’aquest networking n’ha tret més bons amics que no pas negocis.
I això dels dinars, que podria semblar un hàbit sense transcendència, té un motiu de pes en la seva trajectòria. En un moment de crisi professional en el qual volia canviar de feina i d’entorn laboral, es va veure massa limitada, amb pocs recursos i contactes, i va decidir que mai més li tornaria a passar: va incorporar els dinars i els sopars empresarials a la seva agenda. Va professionalitzar el networking, atorgant-li un espai fix diari en el seu calendari, amb l’excusa dels àpats. Entre les primeres trobades recorda amb carinyo la de Jaume Baró, el nou secretari d’Empresa i Competitivitat, i l’inversor i emprenedor Ángel Garcia.
“És un sacrifici perquè renuncies moltes vegades a sopar amb la teva família, a dormir més hores o a certes coses, però t'adones que el sacrifici es compensa quan veus tot el que t’aporta”, reflexiona. De fet, també bloqueja la seva agenda per a la família, no la deixa pas a un costat: “Els divendres i els caps de setmana són exclusius per a ells”. De fet, també té distribuït a la seva agenda el temps de parella: com a mínim, es reserven una nit a la setmana, un cap de setmana al mes i una setmana a l’any per estar junts sense nens. I com els grups de Whatsapp, aquestes estones també tenen nom: Kids Free Rules.
Del Círculo Ecuestre fins al Tech Barcelona
És sòcia del Círculo Ecuestre des dels 15 anys, malgrat que no es pot entrar a les instal·lacions fins a ser major d’edat. El seu pare era soci i, a través d’ell, va conèixer de ben a prop les singularitats i beneficis de formar part d’aquest club empresarial i exclusiu de persones selectes del món dels negocis i la societat barcelonina. “És com la meva segona casa”, afirma Torras, mentre repassa la seva trajectòria en el Círculo: es va implicar en el si de la institució poc després d’acabar la carrera universitària, va presidir el Comitè de Noves Iniciatives i ha format part de tres juntes. La tercera d’elles és la junta actual, presidida per Enrique Lacalle.
És de les que entra en un lloc i, si connecta, s’implica. I la seva predilecció pel món corporatiu, el món tecnològic, el feminisme i l’emprenedoria es reflecteixen a la perfecció en el llistat de juntes on ha format part: Esade Alumni Entrepreneur (2013-2017), Grup Set (2016-2023), Odee Cambra de Comerç de Barcelona (2016- 2019), Associación Empresarial de Publicidad (2021-2022) i el TechBarcelona (2017 fins a l’actualitat).
L’emprenedor sempre cau, però s’aixeca molt de pressa
Hi ha qui amaga les caigudes, però Helena Torras les destaca quan parla de la seva trajectòria: “Jo no paro de caure, però cada vegada m’aixeco més ràpid”, explica amb cert orgull, com d’aquell qui sap que el fracàs és una de les eines més efectives d’aprenentatge; i això els emprenedors ho porten tatuat a la pell. Torras ha sigut fundadora -o cofundadora- de diverses startups: l’aplicació de salut íntima femenina B-wom (2015), l’associació 50a50 (2017) i el grup de business angels WERockCapital (2018). La primera d’aquestes la va tancar l’any 2019. “Avui dia soc capaç d’aixecar-me en 24 hores. Sé que romandre a terra no em serviria de res”, afirma.
“Sóc capaç d’aixecar-me en 24 hores. Sé que romandre a terra no serviria de res”
I com ho aconsegueix? Per una banda, perquè està entrenada. Però també, justament, gràcies a aquesta xarxa que ha teixit al seu voltant. “No és que em donin feina o negoci, però les persones amb qui he generat aquests vincles em donen confiança, seguretat, energia...”
Inversora, emprenedora... I consellera
Abans de ser emprenedora, però, Helena ja havia sigut inversora. Bé, abans, però, va treballar durant més d’una dècada en el món corporatiu, com a auditora financera a KPMG, com a consultora de direcció a PR&G Group i com a directora general a Sardomus. I és justament des de Sardomus que fa el salt cap al món emprenedor i inversor. La primera startup on va invertir va ser Abiquo, una empresa emergent de programari de gestió del núvol en la qual, no només hi va invertir diners, sinó que l’any 2009 -plena crisi econòmica- va decidir deixar la seva feina, entrar a la direcció i dedicar-se a aixecar diners per a la startup tecnològica. D’aquella època, en què varen aixecar més de 28 milions de dòlars, va aprendre algunes lliçons mestres del món dels business angels i les rondes d’inversió que encara l’acompanyen avui dia i que l’ajuden a apujar el percentatge d’encerts: sobre la reducció dels riscos, sobre la confiança en l’equip, la importància d’estar a prop de l’emprenedor en les fases inicials, sobre la soledat de l’emprenedor...
Actualment inverteix a través de diferents vehicles d’inversió: principalment el family office austríac The Hans(wo)men Group -fons que té sota gestió 53 startups invertides i 120 milions d’euros d’actius- i el seu propi vehicle, Pao Capital, empresa des d’on canalitza les seves inversions privades i des d’on ha invertit ja en més de 12 startups tecnològiques. The Hans(wo) men Group, per cert, va ser el seu principal inversor a B-wom, la startup que Helena Torras va tancar l’any 2019. La startup no va funcionar, però la relació va romandre fins al punt de ser ara ella la responsable del fons al sud d’Europa. Rep infinitats de propostes de startups i emprenedors que piquen a la seva porta -i a la seva agenda-, i ella, dona de grans contactes, mou les oportunitats cap a altres interessats en cas de no veure l’encaix en els seus vehicles d’inversió propis.
I la seva influència és reconeguda per un gran llistat de guardons i reconeixements: és una de les 100 dones més influents a Europa en el món de les startups i venture capital (Eu-Startups 2022), està entre les 100 dones business angels d’Europa més influents (Financial Times, 2023), va rebre el Premi a la Dona inversora (Eutop50, 2020) i el Premi a la Inversora de l’any (I+D, 2021)... i un llarg llistat que no acaba i que combina amb aparicions recurrents als mitjans de comunicació. Aquesta influència, de fet, també s’explica pels Consells d’Administració́ i Consells Assessors en què ha format part, tant als Estats Units com a Espanya. N’ha format part a més de 10, i actualment és consellera independent a Lucta i a Mastertech.
En el fons, per a Helena Torras, formar part d’un Consell d’Administració és connectar les necessitats presents d’una empresa amb el seu mitjà i llarg termini; és connectar uns somnis i objectius amb unes possibilitats futures traçant un pla per assolir-los. Suposo que no dista gaire de la raó de ser del One Dream Club, el grup de dones que es va reunir durant gairebé sis anys i el qual tenia un maco costum, que va donar-li nom al grup: a l’inici de cada dinar o reunió, totes recordaven quin era el somni de cadascuna en veu alta. D’aquesta manera, visibilitzant els seus somnis i necessitats, era més fàcil que les altres membres els tinguessin presents i aportessin ajuda. “Necessites una consellera? Jo en conec una!”, recorda Helena Torras. Doncs jo també.