La meva àvia sempre em truca per preguntar-me si les coses que fa ella també les fa, la gent normal, a Holanda. Un dia em pregunta si també hi ha nectarines, un altre si la gent treballa més o menys, que si són simpàtics, si m’hi sento a gust i no preferiria pas tornar a casa. L’àvia no ha viatjat massa, és d’aquella època que com a casa no s’està enlloc, i li fa molta gràcia saber què fan les seves netes mentre viuen lluny.
"A casa nostra tenim el pacte no escrit que als que anomenem 'països del Nord' tot es fa millor"
Potser per herència històrica o per sensació d’inferioritat respecte a les altres potències europees, a casa nostra tenim el pacte no escrit que als que anomenem “països del Nord” tot es fa millor. Que si treballen més, que si les seves infraestructures estan més ben pensades, que si a l’escola se’ls educa millor, que si hi ha menys criminalitat i les persones són més respectuoses. Després de quasi dos anys de viure allà a dalt, només puc dir que no tan sols tot això no és veritat sinó que també és injust, perquè de la mateixa manera que a nosaltres ens fa agafar aquesta sensació de país de poca cosa i de segona, a ells els dona injustament el gomet verd de país que ho fa molt bé i que és indiscutiblement sobirà. I si bé és cert que hi ha coses en les quals ells ens tenen molt a ensenyar, nosaltres a ells també.
- Treballen molt menys. Els holandesos (i dic Holanda perquè jo visc a la regió holandesa) treballen molt menys que nosaltres. En general, l’horari és de 9 a 17 hores incloent la pausa de dinar, i després d’això és molt poc probable que hagis de quedar-te a fer hores extres, que sempre seran remunerades. A més, no tothom té una jornada laboral completa, i els contractes de 12, 15, 18, 25 o 32 hores setmanals són molt comuns. En la banda positiva, aquest fet incentiva que moltes persones tinguin una millor conciliació familiar o personal, però també ha de ser un sistema controlat per evitar l’autoexplotació de treballadors que prenen més d’una feina.
- No fan pausa per dinar. Encara que si us explico el que dinen, ho entendreu de seguida. Per norma general, a Holanda es dina un tostie, que vindria a ser un biquini dels nostres però només amb formatge. És l’entrepà més insípid del món, ja que clarament no ho acompanyen ni amb tomata ni amb res que pugui aportar-li una mica de gust. Així, les seves pauses de dinar solen ser de vint minuts, la qual cosa ni talla la jornada laboral ni tampoc endarrereix l’hora de sortir. Ah, i aquest gran tiberi es fa a les 12 del migdia, una hora en què el que et ve menys de gust fer és una migdiada.
- Els seus salaris són més alts. Quan et donen el salari base a Holanda, potser et preguntes si hi ha alguna trampa, perquè els salaris solen ser més elevats que a Catalunya. El cost de vida és més alt, però no de manera proporcional. Encara que els preus siguin més alts, amb el sou mitjà holandès pots viure còmodament, fins i tot amb els increments en el lloguer o la inflació. Per això, la ciutat s'ha convertit en un atractiu per als joves qualificats que volen millorar les seves oportunitats laborals i estalviar. En resposta a aquesta tendència, el govern holandès ofereix un "30% ruling" als graduats de màster que vulguin venir al país per desenvolupar les seves carreres professionals. Si aquests joves es quedaran al país o tornaran a llarg termini és un altre tema, especialment tenint en compte el sol i el bon viure del sud. Així, la majoria dels joves que conec que viuen a Amsterdam es queixen del poc sol, del clima i del menjar, però mai de les remuneracions.
- Les empreses organitzen moltes activitats pels equips. Sí, les empreses organitzen activitats perquè els equips estiguin contents i es coneguin entre ells en un entorn menys professional i més distès. Així, és típic que les empreses organitzin barbacoes, gimcanes, competicions de pàdel, competicions de voleibol o paintball, cerveses d’afterwork o rutes en vaixell pels canals. Si tens una activitat d’equip estranya al cap és probable que una empresa holandesa l’hagi organitzat per als seus empleats en algun moment. Això d’entrada pot semblar una bona aposta laboral, però no tothom pensa el mateix: per a algunes persones, ser amics amb els teus companys de feina és una fantasia que només alimenta pensaments de realisme màgic com que “l’empresa és una família”. Sigui com sigui, que als holandesos els agrada organitzar activitats corporatives d’oci és una realitat.
- Fer mesos o anys sabàtics està ben vist, i fins i tot s’encoratja a la gent a fer-ho. La majoria de joves que conec han fet mesos o, fins i tot, anys sabàtics. A casa nostra són pocs, sovint els que tenen pares d’orígens anglosaxons, els que en fan un. A casa nostra no treballar un any no només és impensable per a moltes persones, a causa dels baixos recursos econòmics que la majoria de joves tenim, sinó també perquè està mal vist socialment. La persona que es passa un any sense treballar es veu com algú que no té motivacions ni aspiracions de futur, quan a Holanda es percep com una tasca de treball personal, per explorar altres activitats no remunerades i camps. És veritat que segueix sent un privilegi, perquè no tothom s’ho pot permetre, però per als holandesos un any sabàtic no necessàriament vol dir no treballar, sinó que és una pausa respecte al que solen fer: fan voluntariats, se’n van a veure món, treballen en una ONG local o servint cafès mentre descansen de la seva rutina. Evidentment, hi ha moltes capes, en aquesta pràctica, però crec que tenir la seguretat de poder parar una estona en la teva carrera professional et permet la pràctica de l’ataràxia que nosaltres no tenim i sovint ens porta de la maneta a les portes del burnout.
- Tenen més dies de vacances. Aquí no hi ha massa a comentar, tenen més dies de vacances. És un fet. Tanmateix, sí que hi ha un punt que em va sobtar quan vaig arribar: no tenen ni un festiu. Bé, menteixo, en tenen dos: l’aniversari del rei (sense comentaris) i un dia al mes de maig que ni Déu sap què celebren. Ja està. Ni un pont, ni un festiu tonto al mig de la tardor. El dia de Nadal, és clar, i ja està. Tenen significativament més dies de vacances que nosaltres, però molt poca noció del que és fer un dia festiu o anar-se’n de cap de setmana aprofitant un pont i fent una jugada mestra amb els dies de festa que els queden fins al final de l’any. I això, ja em perdonareu, és bo i és una gran pèrdua d’experiència vital alhora.
Evidentment, tot el que he dit surt de la meva experiència personal, i no té per què coincidir amb la realitat de tot el país. Des de la meva posició, al meu entorn i amb el poc que he conegut en aquests dos anys, aquestes són les principals curiositats que he extret de la cultura laboral dels holandesos. A partir d’aquí, tota experiència és única i tota realitat, sobirana. Però perdoneu-me quan dic que encara que “a Holanda això ho fan diferent”, com a casa nostra no es viu a gaires llocs al món. Paraula de gironina.