Dirien alguns amics interioristes que allò realment difícil és dotar un lloc d'essència, d'esperit, d'ànima, això que altres anomenen personalitat. Però això ve donat a llocs com l'Hostal de Cabrils. Quatre generacions d'una mateixa família han regentat aquest lloc que també es coneix com Hostal de la Plaça, que segueix la seva evolució natural, ara, sota la batuta d'Artur Masiques i un nou equip de sala i cuina que ha posat a punt durant la pandèmia.
A l'Hostal s'hi ve a menjar i també a dormir en una de les nou habitacions que té. I la màgia que impregna aquesta casa familiar (una masia catalana que no amaga els seus records penjats per totes les parets) es quedarà a formar una petita part de vosaltres. Corria l'any 1943. La postguerra era dura i Doloretes i Josep van decidir muntar una petita fonda de menjars a la casa pairal del segle XVII que habitaven enmig del poble de Cabrils. El negoci es va anar ampliant, i es va convertir en sempreviva referència del Maresme. Fins ara. Masiques, encara que se sent deutor d'aquesta història, vindica construir la seva pròpia i que l'hostal entri en l'ideograma dels nous hostes i dels nous comensals. Aquests que busquen una mica més enllà de la sempre confortable culinària catalana. Va prendre les regnes fa ja alguns anys i el recorregut no ha estat fàcil —"m'ho he buscat", assumeix el jove restaurador—. Aquest 2021, ha decidit virar el timó del tot i posar rumb a una nova etapa a l'Hostal de la Plaça. Ells l'anomenen la nova tradició.
La definició li queda com un guant. La tradició hi és (com no hi havia de ser!), en els fons, en les elaboracions des de zero i sense tirar de cinquena gamma. L'afecte i obstinació amb què tracten el receptari i la temporalitat amb solvència continuen intactes. La novetat, també. Nou equip amb molta sal maresmenca, noves ganes i nous plats (alguns més que d'altres) molt encertats i en sintonia amb el que un client més o menys viatjat espera. L'encapçala Marc Soler, en el qual Masiques ha trobat un company de viatge. De Vilassar també, i amb 17 anys d'experiència en cuina a l'esquena, aporta la tècnica apresa (és ex entre altres restaurants de Dos palillos i Aponiente) en sabors i presentacions més noves. Mas Ros és un altre dels membres de l'equip que ha tornat al seu Maresme natal per oficiar des de la sala, igual que el cabrilencLluís Freixas. Per cuina, un exèrcit polièdric amb molta joventut i més ganes: Jhaysson Hoyos, format al CETT, cap de cuina, i persones de diversos perfils, orígens i sensibilitats com Kenji Hisa o Hicham Timssamani.
A la carta, hi conviuen sabors molt viatjats -'softshell chili crab'- amb altres que tanquen coccions familiars en un nou embolcall -el wonton amb farsa de llagostins i cansalada, per exemple-, plats de sempre amb un gir visual i d'altres més que familiars, com la galta guisada
Molts es preguntaran per què aquest canvi en un restaurant de cuina catalana quan ens sobren gastrobars i restaurants amb carta més o menys internacional. "Em trobava en un moment en què l'hostal tenia molta fama, però s'havia quedat molt arrelat amb el que sempre s'havia fet. Si volíem ser un bon restaurant ara havíem de fer un pas evolutiu a la cuina". El canvi modernitza la tècnica buscant el suport de gustos tradicionals. "Tenia dos rumbs: l'hostaleria tradicional amb molt volum o fer les coses millor, encara que es fes menys gent. Veig el sector dividit en restaurants que fan cinquena gamma i d'altres que ens ho fem tot. Per a mi no té sentit, es converteix en un negoci molt fred que és el contrari del que fem nosaltres", reflexiona Masiques. Establiments com l'Hostal han de revertir un model de negoci que es recolza en el client de tota la vida. "Ara, tenir gent treballant és molt car, són més costos. La meva àvia i el meu avi ho van fer molt bé. Van crear un model reeixit de negoci de la seva època, molt personalitzat. Basat molt en sala i oblidat de cuina. Ara ha canviat la situació i el repte és tenir un equip harmònic i cohesionat dins i fora. Aquest és el repte que he assumit".
__galeria__
A la carta, hi conviuen sabors molt viatjats (softshell chilli crab), altres que tanquen coccions familiars en un nou embolcall (el wonton amb farsa de llagostins i cansalada amb salsa americana de cranc blau o el de peres, foie i magret d'ànec del Pirineus), plats de sempre amb un gir visual (els musclos en un suau escabetx, el recuitde drap de Recuits Nuri de Girona amb melmelada de maduixes, cireres i móres...) i d'altres més que familiars: la galta guisada o l'arròs amb pollastre de corral. Atenció especial a la tirada per productors locals que aporten un plus d'autenticitat en els seus productes: l'amanida de tomàquets recuperats de varietats antigues d'El Turó d'en Rompons, festuc, sardina fumada i parmesà.
L'Hostal de la Plaça mai ha deixat d'estar en mans familiars. Per alguna cosa serà. "Tenir un negoci familiar és gairebé com una croada, cal sacrificar-se molt", resumeix Masiques. Una història que estreny darrere i una que lluita per escriure's davant. Sembla que l'esforç continua, de moment, valent la pena.
Hostal de la Plaça
Adreça: carrer Mestra Rossell, 8, Cabrils
Telèfon: 937 53 19 02
Preu mitjà: 45€