El dissabte 23 d'octubre del 2021, l'Assemblea de Socis Compromissaris del FC Barcelona va autoritzar la Junta Directiva per poder-se endeutar fins a 1.500 milions d'euros amb l’objectiu de construir l’Espai Barça. El projecte englobava la remodelació del Camp Nou, la construcció d'un nou Palau Blaugrana, l'aixecament de l'Estadi Johan Cruyff, la construcció d'un hotel, unes noves oficines del club i una estació d'autobusos.
La previsió era que 900 milions anessin per construir el nou Camp Nou, amb una capacitat per fins a 105.000 espectadors, 420 milions havien de ser per fer el nou Palau Blaugrana, on s’haurien de poder celebrar esdeveniments de tota mena com ara concerts, espectacles o convencions, i també es preveia una partida de 100 milions d’euros pels costos d’urbanització i 60 milions d’euros més en inversions metropolitanes.
El finançament seria a 35 anys, i els cinc primers anys serien de carència per construcció. Els directius del president Laporta explicaven en aquell moment que la inversió es finançaria amb els ingressos addicionals que generessin les noves instal·lacions (l'hospitality, el museu, els patrocinis o la restauració del club, per exemple). Serien uns 200 milions bruts anuals.
El Barça està destinant gairebé 100 milions l’any a pagar deutes quan el seu pressupost per aquesta temporada 2024-2025 és de 893 milions
Aquest nou crèdit de fins a 1.500 milions d’euros se sumava al préstec que va rebre l'entitat després de l'entrada a la presidència de Joan Laporta, el 7 de març del 2021, xifrat en 595 milions d'euros per fer front a la caiguda d'ingressos a causa de la pandèmia de la covid-19. El crèdit va servir per salvar el primer exercici que tancava Laporta, abans de les palanques, presentant com a aval els drets de televisió, dels que posteriorment en va revendre una part.
En aquell moment que s’acordava tot aquest deute, el FC Barcelona preveia acabar les obres de tot l'Espai Barça el 2028.
On som ara?
El 2023 es van demanar 1.450 milions d'euros. Una part va ser un crèdit amb Goldman Sachs (491 milions), mentre que l'altra va ser en forma de bons amb fins a 20 inversors (994 milions, aprovats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors). En tots dos casos, i tot i que l'entitat va anunciar un interès que vorejava el 5,5%, la realitat és que va acabar sent del 7%, segons va informar en el seu moment la Borsa de Viena.
El finançament del deute, tant del crèdit com dels bons, es va dividir en tres fases. Signada el 2023, la primera finalitza el 2028 per valor de 583 milions. La segona, de 477, estava compresa entre set i nou anys. La tercera i última, de 390 milions, és a molt més llarg termini (entre 20 i 24 anys). El Barça està destinant gairebé 100 milions l’any a pagar aquests deutes quan el seu pressupost per aquesta temporada 2024-2025 és de 893 milions.
Segons ha publicat recentment la web de notícies econòmiques de l’agència Bloomberg, el FC Barcelona ja ha iniciat els contactes amb Goldman Sachs per renegociar el deute de 583 milions que venç el 2028, una quantitat que li és del tot impossible de pagar ara mateix tal com està l'economia de l’entitat blaugrana. L'objectiu és poder renegociar amb l'empresa nord-americana per suavitzar les condicions i així reduir l'interès i alhora ampliar els anys del crèdit.
No tornar al Camp Nou costa diners
El retard a l’hora de tornar al Camp Nou juga totalment en contra del Club perquè s'hipotequen una sèrie d'ingressos que haurien de servir, entre altres coses, per pagar el deute tal com estava acordat des del primer moment. Després de presentar unes pèrdues de 91 milions d’euros en l'últim exercici a causa de Barça Studios, un cas com un cabàs que un dia abordarem, el FC Barcelona ha de resoldre amb urgència aquest crèdit amb Goldman Sachs que ara es revisarà.
Els socis i sòcies, que farien bé de continuar reflexionant sobre si creuen que continuen sent propietaris del Club, si que ja poden tenir clara una qüestió: els 1.450 milions d’euros de deute que van autoritzar per construir l’Espai Barça, amb prou feines arribaran per pagar el nou Camp Nou. La construcció d'un nou Palau Blaugrana, la construcció d'un hotel, les noves oficines del club i una estació d'autobusos, de moment, ni es fan ni es faran per molt que la vicepresidenta Maria Elena Fort i el director d’Operacions de l’Espai Barça, Joan Sentelles s’escarrassin a assegurar públicament que l’inici de les obres és imminent.
Els 1.450 milions d’euros de deute que van autoritzar per construir l’Espai Barça, amb prou feines arribaran per pagar el nou Camp Nou
Més enllà de les paraules, les promeses i les intencions es troba a faltar una explicació clara i detallada de l’economia de tot el projecte de l’Espai Barça per saber el punt exacte on som. Triïn vostès mateixos la resposta del perquè no ho fan.
Les seccions es desinflen
Potser és per aquest motiu o és casualitat que s’observa com a poc a poc es van desinflant les diferents seccions del Club més poliesportiu del món, fins ara. La secció d’hoquei gel, per exemple, ja es dona per desapareguda, igual que la secció de bàsquet femení.
De la secció d’handbol marxaran del Club a final d’aquesta temporada els porters Gonzalo Pérez de Vargas i Emil Nielsen, dos dels seus puntals. L’equip d’hoquei patins, històric guanyador de totes les competicions, aquest any va líder a la lliga, però ja està eliminat de la Champions i no va tenir cap opció de guanyar la Copa disputada recentment. El futbol sala no passa pel millor moment de la seva exitosa història, precisament.
La secció d’hoquei gel, per exemple, ja es dona per desapareguda, igual que la secció de bàsquet femení
La cirereta del pastís, però, la posa el primer equip de bàsquet que no és ni dels tres primers a la classificació de la lliga ACB, va quedar eliminat, a la primera, de la Copa disputada el febrer, a Las Palmas, i genera molt poques esperances d’èxit a l’Eurolliga. El pitjor, però, és que més enllà dels resultats esportius, els socis i sòcies del Club han hagut de passar vergonya aquesta temporada quan, per substituir el fallit fitxatge de Raúl Neto en el lloc de base, els directius de la secció, amb Josep Cubells al capdavant, van gosar intentar recuperar Thomas Heurtel per l’equip, davant la falta de recursos econòmics per aspirar a res millor.
A finals del 2024, tot estava acordat i gairebé tancat perquè el jugador formés part de la plantilla del Barça fins a final de temporada. Tant ell com la seva família ja eren a la ciutat, procedents de la Xina, on Heurtel havia estat jugant els darrers mesos, i ja parlava públicament com a blaugrana sobre la seva segona etapa al Club. La primera havia acabat desastrosament pel seu fulminant acomiadament a l’haver negociat el seu passi al Reial Madrid a esquena del Barça, aprofitant un desplaçament de l’equip blaugrana a Istanbul. Jasikevicius, entrenador del primer equip en aquell moment, no el va deixar ni pujar a l’avió de tornada de l’equip.
Les protestes dels aficionats, que no entenien res i censuraven la poca dignitat que estava exhibint el Club en aquest cas, van acabar desmuntant el despropòsit que estava disposat a executar Josep Cubells, el principal directiu de la secció.
Entrades per les aficions rivals
La falta de recursos també ha fet que recentment, al Palau Blaugrana es venguin entrades a aficionats dels equips rivals sense gaires miraments, amb el perill que això suposa quan es barregen a la mateixa zona aficionats del Barça amb els de l’equip rival. Va passar, per exemple, el divendres 14 de març, quan aficionats serbis del Partizan de Belgrad, van provocar moments de molta tensió amb seguidors del FC Barcelona durant diferents moments del partit d’Eurolliga que van disputar. A Kevin Punter el van arribar a insultar uns aficionats serbis que estaven asseguts a cadires situades a peu de pista i reservades per convidats.
Potser per tot plegat Joan Laporta va tenir recentment la brillant idea que la plantilla del primer equip de bàsquet anés a visitar les obres del nou Spotify Camp Nou el dimecres 12 de març. No hi ha anat mai amb tanta solemnitat la plantilla de futbol, que és la que hi jugarà, però ja hi ha anat la de bàsquet, que a part de no jugar-hi li cau la casa a trossos. Una nova escena pel surrealisme a què cada vegada ens té més acostumats el president Laporta.
Ens retrobem el 5 d’abril, si vostès ho volen.