La Copa del Món de futbol no és només un esdeveniment esportiu de primer ordre, sinó també un negoci gegant. Es calcula que l'actual edició disputada a Rússia suma 1.450 milions de dòlars en ingressos gràcies a les contribucions de marques com Adidas, Coca Cola, Gazprom, Hyundai, Qatar Airways, Visa, Budweiser o McDonalds entre moltes altres. Els patrocinis formen part del joc i representen una font d'ingressos essencials per als grans clubs. Rakuten paga uns 55 milions d'euros per cada any que taca la samarreta del Barça, mentre que Chevrolet suma 58,4 milions d'euros anuals als comptes del Manchester United i Fly Emirates uns 22 per aparèixer al pit dels jugadors del Reial Madrid. Però cap d'aquestes superpotències va iniciar la relació de les marques amb el futbol. Aquest honor correspon al modest equip alemany de l'Eintracht Braunschweig, que el 1973 va iniciar la temporada amb el famós cérvol de Jägermeister decorant la seva samarreta.
La idea de patrocinar un equip de futbol la va tenir el fundador de la marca, Günter Mast. Aquest empresari de la Baixa Saxònia havia fet una fortuna popularitzant la versió comercial d'una beguda alcohòlica que, fins a l'aparició de Jägermeister, no era més que un beuratge d'alta graduació popular entre els caçadors de la zona. De fet, l'afició de Mast era la caça més que no pas el futbol. Per això, el logo de la marca inclou una creu entre la cornada del cérvol, en homenatge a Sant Humbert i Sant Eustaqui, patrons de la caça.
A Mast el futbol li era ben igual, però va veure en aquell esport de masses una oportunitat per convertir el Jägermeister en una beguda coneguda a tota Alemanya. L'empresari va fixar-se en l'equip més popular de la seva regió. Un club avui modest, però que en la temporada 1966/1967 va aconseguir l'única Bundesliga de la seva història i que l'any 1971 va ser condemnat a multes estratosfèriques per arreglar diversos partits.
Mast, el responsable de la teva ressaca, amb el Braunschweig
Just quan el Braunschweig estava a punt per a la seva liquidació, Mast es va presentar amb una oferta de 100.000 marcs anuals, uns 30.000 euros al canvi actual. Allò suposava la salvació del club, però també una guerra interna a la Federació Alemanya de futbol, que mai s'havia hagut de plantejar si les marques podien tenir un paper a la lliga.
La lliga no veia amb bons ulls l'acord, igual que la premsa i la resta de clubs, que censuraven l'operació, però el moviment va quedar en mans dels socis del Braunschweig, que en una assemblea excepcional van votar en massa perquè el cérvol de Jäger passés a decorar la seva samarreta.
L'acord no va poder ser més fructífer. Malgrat no poder repetir títol de lliga, el club es va mantenir amb solvència a la primera divisió fins al 1985 i va permetre assumir el fitxatge d'estrelles com Paul Breitner, que firmaria els millors anys de la seva carrera al Reial Madrid, on va arribar procedent precisament del Braunschweig.
Per la seva banda, Jägermeister va multiplicar la seva presència en l'espai mediàtic i, no cal dir-ho, les seves vendes, a més d'obrir les portes del futbol modern, on les marques són protagonistes. Aquell mateix any, Campari va signar un acord amb l'històric Hamburg i, pocs anys després, Teka iniciaria els patrocinis futbolístics a Espanya decorant la samarreta del Racing de Santander.
Jägermeister va iniciar l'era dels patrocinis al futbol. Una ressaca de la qual l'esport no sembla haver-se recuperat.