Jaume Llopis és professor emèrit de l’IESE amb una llarga trajectòria en el món de l’empresa. Ha participat en una quarantena de consells d’administració i ha estat el primer executiu de grans grups com Agrolimen, Sarrió, AGF Unión-Fénix, Carnation, Nestlé, Moulinex i Borges. I també és una apassionat del Barça. N’és soci des de fa 71 anys, amb el carnet número 978, fet que el converteix en un dels mil senadors del club. Quan Josep Lluís Núñez va arribar a la presidència el 1978, va ser responsable del Barça Atlètic, però només durant nou mesos. També va ser directiu en l’etapa de Joan Gaspart, però només tres mesos. I es va vincular a l’Elefant Blau de Joan Laporta, amb el qual va trencar peres l’any passat perquè aquest va ser incapaç de retenir Leo Messi. Aleshores va dimitir com a membre de l’Espai Barça. Aquest eminent economista ofereix una visió crítica de la gestió de Laporta. Considera inevitable que el club es transformi en una societat anònima.
Com a economista i senador del Barça, què el preocupa?
Som un grup de socis que estem preocupats per dos temes: el model de governança, perquè no pot ser que un club de 145.000 socis estigui representat per una assemblea de compromissaris on nomes voten 600. I la majoria d’aquests, i ho dic amb tots els respectes, sense la suficient informació financera. Això no pot ser. És un model malaltís. I l'altre qüestió és que Laporta diu que gestiona el club com si fos una empresa familiar. Vaig escriure una carta a La Vanguardia en la qual discrepava del concepte 'empresa familiar' perquè, a Catalunya, generalment estan molt ben gestionades. I, en canvi, el Barça és el cortijo de Laporta. No em fico amb l'àrea esportiva, però sí en el model de gestió. És unipersonal. Hi ha una manca total de transparència.
"Crec que el deute no es podrà tornar mai a la vida, ni que es guanyin deu champions seguides"
Però, Laporta i els socis estan exultants amb el rendiment de l’equip. S’ha passat d’un club en “fallida comptable” a ser el que més ha gastat en fitxatges aquesta temporada. En el camp financer, cap on va el Barça?
Ho diré ben clar: el Barça va cap a una societat anònima, cap a una SAD, no hi ha una altra solució. És irreversible. Tot i que Laporta ha dit que, mentre ell sigui president el Barça no serà una SAD, hi ha una qüestió: des del meu punt de vista, crec que el deute no es podrà tornar mai a la vida, ni que es guanyin deu champions seguides. Si l'equip va bé, aguantaran els primers anys, però arribarà un moment en que els creditors voldran que se'ls retorni el capital i això no serà possible. Llavors aquests creditors es convertiran en els nous socis del FC Barcelona. Crec que, si les coses van bé futbolísticament, Laporta aguantarà tres o quatre anys i, després, s’arribarà a un carreró sense sortida: o SAD o liquidació. El Barça no desapareixerà mai, però esdevindrà una SAD.
Hi ha diversos models de Societat Anònima...
El model Bayern de Munich és bo però no és reproduïble a Catalunya: el 75% és dels socis i el 25% restant és de societats molt arrelades a Baviera –Allianz, Adidas, Aldi, ...– i a exjugadors, que són accionistes. Això, a Catalunya, de la manera com s'han venut el patrimoni, crec que no és possible. L'única empresa catalana susceptible de ser un accionista de referència i que optés per preservar l'ADN Barça, és Grifols. No en veig cap més. Què passarà? que els accionistes seran fons d'inversió, Goldman Sachs i empreses que qui sap qui hi ha al darrera com Sixth Street [companyia nord-americana propietària del 25% dels drets televisius del club pels pròxims 25 anys].
“No hi ha cap transparència: encara no sabem els resultats de l’exercici tancat el 30 de juny ni el pressupost d'aquesta temporada”
Quin deute calcula?
No hi ha cap transparència. Per exemple, encara no sabem els resultats de l'exercici que es va tancar el 30 de juny. Tampoc sabem quin és el pressupost d'aquesta temporada. Però, de les dades que sabem, hi ha alguns càlculs ben senzills: quan Laporta entra diu que hi ha un deute de més de 1.350 milions d'euros. Després Goldman Sachs atorga un crèdit de 595 milions, amb el qual ens enfilem a un deute de més de 1.900 milions. Com que es destinen 100 milions a amortitzar deute, encara en queden 1.800, però ningú diu que el Barça deu 200 milions més als clubs als quals han fitxat jugadors. Amb això, ja ens n'anem a 2.000 milions. Tampoc es diu, en tots aquests traspassos, a qui s'ha pagat comissions. També es deuen diners a jugadors que han ajornat els seus ingressos, com per exemple Gerard Piqué. ¡I encara falta l'Espai Barça!
Queden diners per tirar endavant aquesta reforma?
En principi, l’Espai Barça era un projecte pressupostat en 1.500 milions d'euros, que ja dic jo que no es farà. Aquests 1.500 milions es van pressupostar abans de la Guerra d'Ucraïna i de la crisi energètica. Es calculava que cada any donaria un rendiment de 150 milions d'euros. Tot això avui ja se n'ha anat en orris. No costaria 1.500 sinó molt més perquè tot s'ha encarit. En la meva opinió, crec que el que es farà és una remodelació de mínims de l'estadi perquè és absolutament necessària, però la resta de l'Espai Barça no es farà de moment. Amb aquestes obres, el deute del Barça se n'anirà als 3.000 milions, un import que és impossible de retornar en la vida. Per tant, arribarà el moment en que ens trobarem en una carreró sense sortida on s'exposarà a l'assemblea de compromissaris –menys de mil socis–: anem a una SAD o a la liquidació. I votaran que sí a la SAD. S'anirà a la societat anònima sense saber molt bé qui seran els accionistes, qui hi ha darrera dels fons d’inversió. Hi podria haver el mateix Florentino Pérez. Sixth Street són els mateixos que han entrat al Bernabéu. Em preocupa que Laporta sigui un seguidor de Florentino Pérez en tot, des de no signar amb el fons CVC.
"La gran preocupació d'un economista que porta 71 anys de soci està en la manera de gestionar el Barça. La considero poc professional, absolutament temerària i d'un risc enorme"
No es pot redreçar la situació?
Una empresa pot estar molt malament, però, si té un equip de gestió realment bo i amb experiència en redreçar empreses en crisi, pots dir ‘aviam’. Però no hi és. En l'equip de Laporta hi ha la gent que va liquidar el Reus, compte!. La gran preocupació d'un economista que porta 71 anys de soci està en la manera de gestionar el Barça. La considero poc professional, absolutament temerària i d'un risc enorme. Ens ho trobarem sí o sí, entri o no entri la pilota. Si entra, ens ho trobarem en tres o quatre anys i, si no entra, en un parell d’anys. Anar a l’estadi de Montjuïc serà un altre problema. Molts no hi aniran per molt bé que jugui el Barça. Doncs, sí o sí, societat anònima en un període de dos a cinc anys en funció de si entra la pilota o no.
Què hi diu el Senat del Barça?
Els senadors no pintem absolutament res, és un paripé. Encara que m'ensenyessin els números, el balanç i el compte de resultats, no me'ls creuria. Abans de tancar els comptes del 30 de juny, van fer fora els auditors que hi havia i van entrar uns altres [van substituir EY per Grant Thornton]. Encara no sabem el pressupost d'aquest any ni les comissions dels fitxatges. El problema és la manca de transparència. Qualsevol soci d'una empresa o d'un club té el dret a saber els comptes.
“Quan estàs obligat a vendre i arriba una data límit, doncs, el comprador se n'aprofita. S'ha venut malament i barat”
Hi havia alguna altra opció que no fossin les palanques [la venda del 25% dels drets televisius i del 50% de Barça Estudios]?
Alguna cosa s'havia de fer. Però, en comptes de gastar-t'ho tot, es podia confeccionar una plantilla no tan bèstia com l'actual i anar reduint deute. Quan hi ha un venedor que té pressa i un comprador que espera a l'últim moment, es ven malament. Fins ara el merchandising del Barça facturava 50 milions a l'any. Deien que entrarien uns socis que pagarien 200 milions i, en tres o quatre anys, facturarien 1.000 milions. De 50 a 1.000 és una volada de coloms pròpia d'un Power Point d'un consultor. Pel que fa als drets de televisió, el Barça ingressava 160 milions d'euros a l'any. Han venut el 25%, o sigui, 40 milions d'euros per 25 anys. Això equivaldria a 1.000 milions i ho hem venut per menys de 600 milions. Per tant, han venut barat. Aquests 160 milions anirien augmentant a mesura que passin els anys. Que s'havien de vendre actius?, doncs, sí. Però què s’hauria d'haver fet? El mateix Pep Guardiola ho va dir: torneu deute i tireu de la pedrera un parell d'anys i, si no es guanya res, tampoc passa res. Jo no vaig tan lluny: si s'havia de fitxar Lewandowski, doncs fitxem Lewandowski, hi estic d'acord, però no em fitxis Ferran Torres per 50 milions d’euros ni altres jugadors i redueix deute. I ven una mica millor! Però, clar, quan estàs obligat a vendre i arriba una data límit, doncs, el comprador se n'aprofita. S'ha venut malament i barat.
Però Laporta té els seus experts ...
L'únic de la directiva amb experiència de gestió financera és Eduard Romeu [vicepresident de l’àrea econòmica del FC Barcelona], que està amb José Elías a Audax. Però últimament està molt callat, no diu res. A l’Espai Barça es va fer fora el directiu que va col·locar [Josep Maria] Bartomeu, William T. Mannarelli, i se’n va fitxar un altre de molt bo, Ramon Ramírez, però només ha durat un any [va plegar el juny passat]. Laporta hi ha col·locat un amic seu que no parla anglès.
Acaben d'anunciar l’adjudicació de la direcció de les obres de l’Espai Barça, que inclou la reforma del Camp Nou. Tampoc ho veu clar?
L’adjudicació a una empresa [Torrella Ingeniería] que no arriba a facturar ni dos milions d'euros anuals quan el pressupost de la reforma de l'estadi és de 1.500 milions és demencial, incomprensible. Però al soci no li importa un pito: van al camp a gaudir i a veure com Lewansdowski fa gols. Però ja ens ho trobarem.