Pot l’emprenedoria transcendir el món empresarial i elevar-se al nivell de l’art? Pot un invent ser admirat al costat dels grans clàssics de la pintura contemporània? Pot un simple article d’ús comú ser la principal atracció d’un museu de renom com el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York? Pot. A l’any 2006, la comissària del MoMA, Paola Antonelli, va incloure la franja de cartró que les cafeteries posen a les seves begudes calentes per endur a l’exposició permanent del museu. “És un producte necessari, sensible amb els problemes de la gent, bo, sostenible i amb les mesures adequades. És una obra d’art que mereix ser admirada”, justificava Antonelli. Aquest tros de cartró té el nom de Java Jacket i és l’exemple que les ocurrències més simples poden convertir-se en un dels negocis més profitosos mai creats.
Cafè calent
La història del Java Jacket comença en un matí rutinari del responsable d’una benzinera Shell a Portland. Cada matí, abans d’anar a treballar, Jay Jonson acompanyava a la seva filla al col·legi. Un cop s’acomiadava feia sempre una darrera aturada al drive-through d’un restaurant de la zona per demanar un cafè americà per endur. Aquell dia la seva beguda era especialment calenta i, tan bon punt la va tocar, la va deixar anar en un acte instintiu cremant-se les cuixes.
Aquell bany inesperat va frustrar Jonson de tal manera que va prometre’s que no li tornaria a passar. Es podria haver conformat amb la utilització dels dos gots sobreposats que utilitzaven llavors les cafeteries per evitar les cremades, però va pensar que havia d’existir una forma millor de fer-ho. Així va ser com va començar a experimentar amb elements domèstics, fins que ben aviat va caure en la utilització d’un cartró que pogués revestir el got.
Jonson va crear el seu disseny el 1991 i, durant dos anys, ell i la gent del seu entorn eren les úniques persones al món immunes a les cremades dactilars produïdes pel cafè. En aquells 24 mesos va veure que hi havia molta més gent amb el mateix problema. Així, el 1993 crea Java Jacket.
Jonson va destinar una inversió de 20.000 dòlars i un equip de quatre persones per produir el seu enginy
El nou empresari va necessitar una inversió de 20.000 dòlars i un equip de quatre persones per començar la seva aventura. El retorn va ser immediat. Només el primer any, l’empresa va facturar 8 milions de dòlars gràcies a les vendes de 250 milions de cartrons. En poques setmanes l’empresari havia arribat a acords amb pràcticament tots els restaurants i cafeteries locals i amb la majoria de grans cadenes que dominaven el mercat tant als Estats Units com al món.
Quan Starbucks et copia
Amb la majoria, però no amb totes. Una de les primeres portes a les que va trucar Jonson amb el seu invent va ser la d’Starbucks. El gegant va interessar-se en aquella novetat, però després de vuit mesos es van trencar les negociacions. Lluny de renunciar al producte, la cadena va començar a desenvolupar la seva pròpia variant.
Espantat per aquell moviment, Jonson va denunciar Starbucks per copiar la seva patent, però la cadena va aconseguir esquivar aquella demanda amb una sèrie de canvis tècnics per acabar dissenyant la seva pròpia versió del Java Jacket, coneguda com Coffee Clutch.
Afortunadament per a l’emprenedor, la realitat ha demostrat que les seves pors eren infundades. Es calcula que en l’actualitat es venen unes 25 milions d’unitats de Java Jacket al mes a un preu de 3 cèntims de dòlar el cartró. Jonson no haurà d’amputar-se per la desesperació de no vendre les seves obres d’art en vida.