Potser no el relacionem amb una cara, però el cognom McAfee és tan conegut com els de Jordan, Messi, Obama. Sí, McAfee és aquell antivirus que venia per defecte al seu ordinador, molts cops molest per la quantitat de revisions automàtiques i avisos que llançava, però altament efectiu. Segurament la raó per la que el seu equip no ha acabat infectat cada cop que l’encenia. Darrere d’aquest software trobem l’informàtic John McAfee, el primer gurú de la ciberseguretat que ja a finals dels 80 tenia una companyia amb una facturació anual de cinc milions de dòlars. Ja als 90 es va convertir en una de les cares més conegudes d’Amèrica gràcies a la seva constant presència en mitjans. Com un personatge admirat i líder del seu sector acaba fugint de la policia de Belize per presumpte homicidi?
Aquesta és la història que explica el documental Gringo: The Dangerous Life of John McAfee (disponible a Netflix). Tot comença l’any 1994, quan McAfee es ven la companyia per 100 milions de dòlars. Una fortuna que mantindrà, suposadament, fins l’any 2008, quan la crisi econòmica afecta les seves finances fins a reduir-les als quatre milions de dòlars. Amb els seus estalvis minvants, McAfee ho deixa tot per traslladar-se a Belize, un territori ideal per a la fundació de noves empreses per la seva nul·la legislació al respecte i on el gurú va trobar un camp immillorable per renéixer des d’un nou sector: la medicina.
Segons explicava el mateix McAfee als periodistes que el visitaven a la seva mansió de Belize, el país oferia una diversitat biològica dins de la seva selva amb tres característiques que obrien un món de possibilitats mèdiques: productes naturals, sense patentar i sense testar.
Animat per la seva nova vida com a emprenedor mèdic amb l’empresa QuorumEx, McAfee va trobar la quadratura del cercle al conèixer la investigadora Allison Adonizio, una nord-americana que s’havia traslladat al país atreta també per la riquesa natural del territori. Durant dos anys, tots dos van formar una societat que prometia desenvolupar alternatives naturals als antibiòtics. Una promesa que, juntament amb el nom i la fama de McAfee, va atraure desenes d’inversors.
La realitat de QuorumEx, però, era ben diferent a la que McAfee explicava als mitjans. Acostumat a la rapidesa del negoci informàtic, l’empresari no arribava a entendre com la doctora Adonizio necessitava mesos i mesos d’investigació per, potser, no arribar a cap conclusió. Desesperat per la lentitud del projecte i necessitat de novetats per mantenir l’atenció dels inversors, McAfee obligava la seva sòcia a incloure colorants líquids a les seves provetes per mostrar-les als mitjans i inventar-se tot tipus de solucions miraculoses en fase de proves.
Aquesta actitud va fer saltar les alarmes d’Adonizio, però la cosa encara aniria a més. L’estada de McAfee a Belize va ser, com a mínim, extravagant. Atemorit per les amenaces que rebia –de vegades reals i de vegades fruit d’una personalitat paranoica-, l’empresari va envoltar-se de sicaris disposats a donar una lliçó a qualsevol que suposés un mínim perill per a ell. L’ambient es va anar enrarint fins al punt que Adonizio decideix abandonar el vaixell amb una fugida més semblant a la fuga d’Alcatraz que a una simple renúncia professional.
QuorumEx era història, però John McAfee seguiria donant notícies des de Belize. Sobretot des que la policia el va començar a perseguir pel presumpte assassinat del seu veí, que la nit abans de morir s’havia queixat de la violència dels gossos de l’empresari.
Ofegat per la persecució policial, McAfee va aconseguir fugir a Guatemala i retornar als Estats Units, on ha començat el seu camí de redempció arribant, fins i tot, a presentar-se a les darreres eleccions presidencials. Després d’anys a la foscor, McAfee torna a ser el cognom de la ciberseguretat.