El trobareu cada dimarts, durant el curs, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Jordi Pericot, 82 anys, impartí classes i dirigí tesis fins fa un parell d'anys en la seva condició, ben merescuda, de catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual. Continua fent de mestre quan intervé en qualsevol conversa on hi hagi col·legues o estudiants aplegats a l'entorn d'iniciatives per al progrés cultural en un sentit ampli, que inclou també la política i el futur econòmic i social.
Nascut al Masnou en un entorn familiar culte i avançat, abraçà ben aviat les causes del progrés i de la internacionalització. Es llicencià en Filosofia a Barcelona, en llengua francesa a Tolosa de Llenguadoc, i es doctorà a Barcelona.
"No em plantejo mai si estic en actiu o jubilat", diu sovint. Per ell la vida i el treball són un constant exercici de creativitat. Mira el futur amb ulls de present, mai de passat. Té tota la fusta d'un emprenedor nat. A la França dels primers anys cinquanta s'introduí en les tècniques del cinema experimental.
Creu a ulls clucs en la iniciativa i en la innovació. És un artista i un intel·lectual altament qualificat en el seu àmbit i alhora admirador dels coneixements d'àmbits aparentment més allunyats del seu. "La comunicació –diu- és la disciplina més important després del mercat financer". Fa afirmacions, doncs, que trenquen amb els tòpics universitaris que malden per formar especialistes tancats dins la closca del seu sector i que menyspreen els aliens.
Té la virtut de congriar consensos. Fundà la Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques (MENTE) que aplegà gent de la força creativa d'Oriol Bohigas, 88 anys; Ricard Bofill, 74 anys; Mestres Quadreny, 84 anys; Daniel Giralt-Miracle, 68 anys. La dimensió internacional la consolidà Jordi Pericot ja a l'any 1972 en representar Espanya a la Biennal de Venècia. Aquesta fita representà el reconeixement mundial d'una obra artística gens convencional, integradora de conceptes i tècniques, oberta a les novetats en tots els camps, des de l'industrial fins al científic.
És a Catalunya la personalitat més receptiva a la renovació del pensament aplicat a les arts noves i a l'aprofitament intel·lectual dels avenços tecnològics. Proposa progressar en les virtuts revulsives de l'art cinètic. El defineix com "un corrent artístic basat en l'estètica del moviment i la realitat". Fou fundador de l'Escola Superior de Disseny Elisava i catedràtic de la matèria a la Universitat de Barcelona. Entén el disseny com un capteniment d'intervenció en la construcció de futur.