Josep M. Coll va deixar la seva carrera com a executiu de màrqueting per viure a Corea del Sud, on va compaginar els seus estudis de filosofia oriental i la pràctica zen amb la consultoria empresarial i la activitat acadèmica a diverses universitats. És doctor en Relacions Internacionals i Desenvolupament Sostenible i exerceix actualment de professor a EADA Business School Barcelona i a les universitats de Yonsei i de Birmingham. És autor dels llibres Zen Business, Economia de la Felicitat i Buddhist and Taoist Systems Thinking, i recentment n'ha publicat un darrer llibre: El monje y el activista. Descubre las dos caras de tu liderazgo. Dues cares que mostren les contradiccions entre el ser i el fer, en un món extremadament individalista que necessita de líders que pensin en l'entorn, que entenguin i vetllin pel sistema que els envolta.
Qui són el monjo i l’activista?
Ell monjo i l’activista responen a dos arquetips. L'activista és aquell que vol canviar les coses, qui vol millorar el món. El changemaker. I pot ser-ho en qualsevol àmbit: activista social, polític, mediambiental i fins i tot econòmic o empresarial. Avui en dia ja es parla de l'activisme corporatiu, executat a través d’empreses amb un propòsit.
L’activisme és la pulsió que tots tenim per canviar les coses, per millorar-les, però en contraposició, tots tenim una necessitat de conèixer-nos a nosaltres mateixos i canviar nosaltres, millorar. Aquest és l’arquetip del monjo. El monjo s’adona que hi ha coses que li generen cert patiment i opta per retirar-se i fer un treball intern. El monjo s’atura, reposa, descansa i inicia un procés de descobriment personal en què es pregunta qui és, què fa en aquest món i quin és el seu propòsit.
Vivim en un pèndol entre ambdós arquetips? Entre la necessitat de fer i de ser? Entre la necessitat de tenir i de deixar anar?
Així és. I hem de prendre consciència dels dos arquetips, de com viuen en nosaltres, per decidir què volem fer per harmonitzar-los. Part d’aquest patró entre fer i ser també prové perquè, en el sistema econòmic en què vivim, el capitalista, actuem simultàniament com a productors i com a consumidors.
Coll: "En el sistema capitalista actuem simultàniament com a productors i com a consumidors"
Podem ser activistes i canviar el món i el nostre entorn si no estem treballats per dins?
No de manera sostenible. Per exemple, un activisme extrem ens pot portar a desencantar-nos i a desconnectar-nos de qui som. I quedar-nos massa en l’arquetip el monjo ens pot desconnectar del sistema: ens pot portar a no adonar-nos de les interrelacions que hi ha entre l'economia, la societat i el medi ambient.
El monjo i l’activista es mouen en el marc teòric del lideratge sistèmic. En què consisteix?
El lideratge sistèmic aprofita el poder creatiu que hi ha en el col·lectiu. Busca mobilitzar la intel·ligència col·lectiva. Posa èmfasi en com un individu mobilitza l'ecosistema, com involucra diferents perspectives i les posa a col·laborar per tal de cocrear solucions. De fet, les solucions als grans reptes de la humanitat, els wicked problems, no es poden solucionar seguint l'enfocament tradicional del lideratge, centrat en l'individu. Ni en el lideratge humanista. Requereixen solucions col·lectives, i per tant requereix que els líders desenvolupin unes competències diferents de les que ens han ensenyat fins ara.
Com quines?
La facilitació conscient, per exemple. Com ets capaç de sentir el que està passant en un procés de cocreació, d'observar les dinàmiques, les estructures de poder, de facilitar que col·lectius que normalment no participen i no tenen massa veu, realment participin i tinguin veu en el procés de cocreació.
Un altre concepte és la sostenibilitat financera. Ens diuen que les empreses són agents econòmics, i això és un gran error. Una empresa és un agent social que crea valor econòmic, però també social i mediambiental. L’empresa té un paper a la societat i al planeta. I aquesta és una obvietat que poques vegades es qüestiona.
Això no vol dir que les empreses no hagin de guanyar diners o ser econòmicament viables, sinó que en aquests beneficis que genera, s’ha d’aportar valor a tot el conjunt d'actors que participen en l'ecosistema de l'empresa, ja siguin els mateixos empleats, els accionistes, els clients, els proveïdors i fins i tot les famílies de les persones que es beneficien de tot el procés de generació de riquesa.
I portant-ho fins a l’extrem, també el planeta, no?
I tant! El planeta és un stakeholder clau de l'empresa. Els impactes del medi ambient en la nostra empresa no poden entendre’s com una simple externalitat. Aquesta visió està massa desconnectada del sistema i entorn en què viu l’empresa.
Coll: "El planeta és un stakeholder clau de l'empresa"
Què hem malentès de l’èxit personal i professional?
Moltes coses. Primer, hi ha la creença que l’èxit és mèrit nostre, individual. Que ens hem fet a nosaltres mateixos. Però no. No ens hem fet a nosaltres mateixos. Som gràcies a la comunitat. El nostre mèrit és un mèrit comunitari. Hem nascut, primer, en un indret amb uns privilegis concrets, amb un accés a l’educació, en una família en concret… Hem conegut gent i mentors durant la nostra vida que també ens han ajudat.
No som només fets per nosaltres mateixos. Hi ha un context sistèmic que ens explica. L’humanisme a vegades posa massa el focus en la persona, i no tant en l’ecosistema. I hem de desenvolupar la consciència del sistema.
Però què és l’èxit?
Depèn. El que sí que hem fet és, de primeres, forjar el nostre ego sota una idea d’èxit que no és ni nostra. És a dir, no l’hem qüestionat i l’hem assumit com a pròpia.
Coll: "No som només fets per nosaltres mateixos. Hi ha un context sistèmic que ens explica"
Sembla que tenir èxit sigui tenir una feina exitosa, un reconeixement i un cert benestar material, sigui amb diners, patrimoni o un reconeixement associat a això. És a dir, tenir un càrrec directiu, molta feina, una casa a la Cerdanya o a la Costa Brava, un bon cotxe…
I potser aquesta persona exitosa està prenent antidepressius.
Clar, perquè aquesta idea d'èxit és de cara a fora. Falta mirar si la persona és realment feliç. I si mirem les dades, veiem que a Espanya, i a món, hi ha una epidèmia de desmotivació. A Espanya al voltant del 85% dels treballadors es declaren no motivats a la feina. En una societat capitalista, en què l'organització social de la vida se centra en l'eix del treball i passem 8 hores treballant, si aquest treball no et permet autorealitzar-te, o no el gaudeixes, i a sobre no tens un retorn material que et permeti viure la vida que vols… ho tens molt difícil per ser feliç.
I molta gent què fa? Per arribar a aquesta idea d'èxit que està imposada en el sistema, treballa moltíssim i sacrifica altres aspectes que avui sabem per la ciència, però també per la nostra intuïció i la nostra pròpia experiència, que són essencials per a la felicitat. Com per exemple tenir bones relacions socials, saludables i de qualitat. O tenir un oci de qualitat, tenir bona salut física, fer exercici, descansar bé i alimentar-se bé. Veiem que hi ha variables importantíssimes per la nostra salut i el nostre benestar que moltes d'elles van correlacionades negativament amb el fet de treballar molt i estressar-se molt per assolir aquest “èxit”. Ens enfoquem molt en el resultat i poc en el procés.
Relacionat amb el resultat i el procés… en el llibre utilitzes el concepte de l’espiritualitat ibuprofèn; com si l’espiritualitat o la reflexió o el mindfulness es poguessin consumir.
Avui en dia ens arriba el ioga, el zen o el mindfulness descontextualitzats del seu propòsit. I no ens permet viure una espiritualitat genuïna. Una de les primeres coses que fas quan inicies un procés d'autoconeixement a través de la meditació és analitzar qui ets en el sistema. No meditem per escapar-nos i relaxar-nos, i després tornar més tranquils a les nostres vides estressants. La meditació ha de ser un procés, no un resultat; un procés en el qual trobem espais per parar i per poder realment reflexionar. I és en aquesta pràctica de mirar i de respirar profundament on ens podem adonar que estem en una feina que no va molt bé, però l’hem anat perpetuant, o bé que tenim un patró de consum que és evasiu i consumim per la dopamina; o que vivim la vida que volien els nostres pares…
Si haguessis de guiar algú que vol prendre consciència per desenvolupar un lideratge sistèmic, quines passes li recomanaries donar?
Primer l’animaria a anar dos o tres dies a la natura sol. Fora del sistema.
Anem al monjo.
Exacte. Necessitem al monjo per tenir l’activista ben col·locat.
Després, hauria d’iniciar un procés de reflexió profunda i connectar amb els tres sistemes en els quals operem. El primer seria el de l’economia: fer una reflexió sobre com guanyem diners i com consumim. Després, sobre com ens relacionem, tant amb les persones com amb la natura.
Coll: "Necessitem al monjo per tenir l’activista ben col·locat"
El següent punt seria que apuntés les reflexions importants d'aquestes anàlisis i detectés aquells àmbits d’interès en els quals, amb curiositat, pot millorar o aprendre. Potser veu que li interessa el tema de la felicitat al treball, o del minimalisme… I a partir d’aquí buscar llibres, cursos o recursos per aprendre sobre allò que l’hagi cridat l'atenció. I l’últim pas, molt important, seria que busqués una comunitat de gent que estigui en un procés semblant amb qui pugui compartir allò que li està passant. Que estiguin en un procés semblant. Si estem sols, ens podem cansar o frustrar molt ràpid.