28
d'Abril
de
2017
El 28 de juliol de 1995, el món del cinema es mobilitzava per veure l'estrena de Waterworld. Kevin Costner era un dels actors més reputats, gràcies a l'Oscar que va guanyar el 1991 per la seva actuació a Ballant amb llops, i aquesta vegada tornava a la gran pantalla amb la superproducció més cara de la història. Una cinta pensada per engreixar el catàleg de pel·lícules de sèrie B, que es va replantejar per fer-ne un espectacle visual de 64 milions de dòlars i que va acabar tenint un cost de 235 milions pels incomptables problemes que es van produir durant la gravació. El que devia ser un nou èxit en la carrera de Costner va passar a la història com un fracàs, amb diverses nominacions als premis Razzie.
Per sort, el món aquàtic post-apocalíptic de Waterworld no és l'única relació de Costner amb el mar. L'actor va quedar impactat quan el 24 de març de 1989 el petrolier Exxon Valdez va encallar a la badia de Prince William Sound d'Alaska, abocant-hi 42 milions de litres de petroli i ocasionant així la major catàstrofe ecològica viscuda mai a la zona. Sensibilitzat pels fets, Costner va trobar la manera de fer la seva contribució a la cura del medi ambient i dels oceans amb la compra de l'empresa Ocean Therapy Technology l'any 1995.
Durant gairebé 15 anys Costner va invertir 24 milions de dòlars i va contractar 20 científics per crear una màquina amb capacitat per separar fins a 750 litres de fuel per minut de l'aigua i actuar així en situacions com la provocada per l'Exxon Valdez.
"Creia que amb un solució així les empreses petrolieres s'acumularien a la porta del meu despatx", declarava en un fòrum mediambiental. Però no va ser així. Durant els 15 anys de desenvolupament de la maquinària, Costner es va trobar amb la indiferència de les companyies, despreocupades per la falta de catàstrofes en anys; i amb les traves de la Environmental Protection Agency (EPA), que van posar en perill el projecte.
15 anys i 24 milions de dòlars després, BP es va afanyar a invertir 16 milions de dòlars en les màquines de Costner per pal·liar els danys causats per l'enfonsament de la plataforma Deepwater Horizon al golf de Mèxic, que va deixar 779.000 tones de petroli a l'oceà. L'empresa de l'actor va contribuir a netejar el fons marí amb la utilització de 32 aparells amb capacitat per extreure fins a 40.000 barrils de cru al dia.
La contractació d'Ocean Therapy Technology per part de BP, però, es va veure esquitxada per la polèmica al cap de poc temps. Segons les investigacions del diari The Guardian, l'empresa de Costner es va imposar a 123.000 altres candidats tot i fracassar en els primers tests sobre el terreny que havien de decidir l'empresa responsable de la neteja. I quin motiu tenia BP per confiar en la companyia tot i fallar les proves? Segons les fonts governamentals citades pel mitjà britànic, l'única raó va ser la presència de l'actor. "Apareixia a la televisió i connectava amb l'audiència". Pura estratègia comunicativa en un moment de crisi mediambiental.
Per sort, el món aquàtic post-apocalíptic de Waterworld no és l'única relació de Costner amb el mar. L'actor va quedar impactat quan el 24 de març de 1989 el petrolier Exxon Valdez va encallar a la badia de Prince William Sound d'Alaska, abocant-hi 42 milions de litres de petroli i ocasionant així la major catàstrofe ecològica viscuda mai a la zona. Sensibilitzat pels fets, Costner va trobar la manera de fer la seva contribució a la cura del medi ambient i dels oceans amb la compra de l'empresa Ocean Therapy Technology l'any 1995.
Durant gairebé 15 anys Costner va invertir 24 milions de dòlars i va contractar 20 científics per crear una màquina amb capacitat per separar fins a 750 litres de fuel per minut de l'aigua i actuar així en situacions com la provocada per l'Exxon Valdez.
"Creia que amb un solució així les empreses petrolieres s'acumularien a la porta del meu despatx", declarava en un fòrum mediambiental. Però no va ser així. Durant els 15 anys de desenvolupament de la maquinària, Costner es va trobar amb la indiferència de les companyies, despreocupades per la falta de catàstrofes en anys; i amb les traves de la Environmental Protection Agency (EPA), que van posar en perill el projecte.
15 anys i 24 milions de dòlars després, BP es va afanyar a invertir 16 milions de dòlars en les màquines de Costner per pal·liar els danys causats per l'enfonsament de la plataforma Deepwater Horizon al golf de Mèxic, que va deixar 779.000 tones de petroli a l'oceà. L'empresa de l'actor va contribuir a netejar el fons marí amb la utilització de 32 aparells amb capacitat per extreure fins a 40.000 barrils de cru al dia.
La contractació d'Ocean Therapy Technology per part de BP, però, es va veure esquitxada per la polèmica al cap de poc temps. Segons les investigacions del diari The Guardian, l'empresa de Costner es va imposar a 123.000 altres candidats tot i fracassar en els primers tests sobre el terreny que havien de decidir l'empresa responsable de la neteja. I quin motiu tenia BP per confiar en la companyia tot i fallar les proves? Segons les fonts governamentals citades pel mitjà britànic, l'única raó va ser la presència de l'actor. "Apareixia a la televisió i connectava amb l'audiència". Pura estratègia comunicativa en un moment de crisi mediambiental.