12
d'Abril
de
2017
Act.
12
d'Abril
de
2017
La crisi ha aguditzat les dificultats d'accés al mercat laboral dels joves amb estudis primaris i inferiors, que han vist reduir la seva taxa d'ocupació un 30% des del 2007. Així, han arribat arribant al 30%, un 13% més que els que tenen estudis superiors, pels quals la reducció ha estat del 17%, situant-se en el 60%.
Aquesta és una dada extreta l'estudi Baix nivell educatiu, baixa participació laboral, elaborat per la professora titular d'Economia Aplicada de la Universitat d'Oviedo Begoña Cueto i recollit per Europa Press, que ha analitzat l'atur juvenil a Espanya, "el país de la UE en el qual s'ha produït una major reducció de l'ocupació en aquest col·lectiu".
Després de l'explotació de les microdades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'estudi -impulsat per l'Observatori Social de La Caixa- ha conclòs que l'atur juvenil s'ha tractat erròniament com un fenomen homogeni i manquen polítiques urgents dirigides a joves que siguin diferenciades segons la seva qualificació.
Un fenomen estructural
Si bé tots els menors de 20 anys tenen baixes taxes d'ocupació, independentment del seu nivell d'estudis, en l'etapa adulta es polaritza la diferència: les persones amb un nivell de qualificació mitjà i alt presenten taxes d'ocupació properes al 90% als moments centrals de la vida, mentre que les que tenen nivells baixos d'estudis dificilmente arriben al 60%.
"Aquest no és un factor vinculat a la crisi, sinó que és un fenomen a llarg termini", ha indicat Cueto, i ha alertat que durant la crisi la proporció de joves inactius -que no estan ocupats ni inscrits a l'atur- ha augmentat "de forma molt rellevant", passant del 32,5% de 2008, al 44,5% en 2016.
En els joves amb nivells secundaris, el motiu principal per no cercar treball és continuar els estudis -amb Batxillerat o FP- per millorar la seva empleabilidad, però en de nivell baix ha detectat "un problema de baixa participació laboral", perquè la seva inactivitat es vincula a incapacitats personals i responsabilitats familiars.
Polítiques ineficaces
"Les polítiques actives d'ocupació i, concretament, l'aplicació de la Garantia Juvenil, no sembla que estiguin donant els resultats esperats", ha conclòs l'estudi 'El repte de la Garantia Juvenil. Una solució a un problema estructural?', de la professora titulada de Sociologia de la Universitat de Valladolid, Almudena Moreno.
Aquesta anàlisi -que al costat de l'anterior forma part al de l'II dossier de l'Observatori-, ha destacat que els joves inactius amb poca formacióparticipen "de forma limitada" als programes de Garantia Juvenil (GJ).
Solament el 25% dels joves espanyols coneixia aquesta iniciativa a l'abril de 2016, i el tercer trimestre de 2016, només el 30% dels joves en atur registrats en l'EPA s'havia inscrit en la GJ, un percentatge que cau al 14% entre els joves que ni estudien ni treballen.
Espanya està a la cua dels països europeus quant al rendiment de la Garantia Juvenil: solament el 38% dels inscrits va trobar treball o una activitat formativa -en 2015- als sis mesos d'haver-se registrat, una proporció que contrasta amb el 71% d'Irlanda i el 68% d'Itàlia.
L'estudi conclou la necessitat de "reformular els criteris d'aplicació" abans del 2020, quan en principi hauria de finalitzar aquesta iniciativa europea.
Aquesta és una dada extreta l'estudi Baix nivell educatiu, baixa participació laboral, elaborat per la professora titular d'Economia Aplicada de la Universitat d'Oviedo Begoña Cueto i recollit per Europa Press, que ha analitzat l'atur juvenil a Espanya, "el país de la UE en el qual s'ha produït una major reducció de l'ocupació en aquest col·lectiu".
Després de l'explotació de les microdades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'estudi -impulsat per l'Observatori Social de La Caixa- ha conclòs que l'atur juvenil s'ha tractat erròniament com un fenomen homogeni i manquen polítiques urgents dirigides a joves que siguin diferenciades segons la seva qualificació.
Un fenomen estructural
Si bé tots els menors de 20 anys tenen baixes taxes d'ocupació, independentment del seu nivell d'estudis, en l'etapa adulta es polaritza la diferència: les persones amb un nivell de qualificació mitjà i alt presenten taxes d'ocupació properes al 90% als moments centrals de la vida, mentre que les que tenen nivells baixos d'estudis dificilmente arriben al 60%.
"Aquest no és un factor vinculat a la crisi, sinó que és un fenomen a llarg termini", ha indicat Cueto, i ha alertat que durant la crisi la proporció de joves inactius -que no estan ocupats ni inscrits a l'atur- ha augmentat "de forma molt rellevant", passant del 32,5% de 2008, al 44,5% en 2016.
En els joves amb nivells secundaris, el motiu principal per no cercar treball és continuar els estudis -amb Batxillerat o FP- per millorar la seva empleabilidad, però en de nivell baix ha detectat "un problema de baixa participació laboral", perquè la seva inactivitat es vincula a incapacitats personals i responsabilitats familiars.
Polítiques ineficaces
"Les polítiques actives d'ocupació i, concretament, l'aplicació de la Garantia Juvenil, no sembla que estiguin donant els resultats esperats", ha conclòs l'estudi 'El repte de la Garantia Juvenil. Una solució a un problema estructural?', de la professora titulada de Sociologia de la Universitat de Valladolid, Almudena Moreno.
Aquesta anàlisi -que al costat de l'anterior forma part al de l'II dossier de l'Observatori-, ha destacat que els joves inactius amb poca formacióparticipen "de forma limitada" als programes de Garantia Juvenil (GJ).
Solament el 25% dels joves espanyols coneixia aquesta iniciativa a l'abril de 2016, i el tercer trimestre de 2016, només el 30% dels joves en atur registrats en l'EPA s'havia inscrit en la GJ, un percentatge que cau al 14% entre els joves que ni estudien ni treballen.
Espanya està a la cua dels països europeus quant al rendiment de la Garantia Juvenil: solament el 38% dels inscrits va trobar treball o una activitat formativa -en 2015- als sis mesos d'haver-se registrat, una proporció que contrasta amb el 71% d'Irlanda i el 68% d'Itàlia.
L'estudi conclou la necessitat de "reformular els criteris d'aplicació" abans del 2020, quan en principi hauria de finalitzar aquesta iniciativa europea.